Mots amb arrels a Vilanova

La mostra van coproduir-la Caixa Sabadell i la Generalitat a través de la Comissió de Toponímia amb el comissariat de Joan Avellaneda. Vol ser un toc d’atenció envers la importància dels topònims com a descripció dels llocs que ens envolten i un crit d’alerta decidit davant la degradació actual del llenguatge. L’exposició s’hi podrà visitar els dilluns de 16.00 a 20.00, els dimarts, els dimecres i els dijous de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00 i els dissabtes de 10.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00.

Defensar els mots que expliquen la història i la geografia

L’ús de noms de lloc és corrent en les nostres converses sense que ens en preguntem l’origen i el significat. En canvi, els anomenats topònims ens descriuen l’entorn i ens en conten la història en una relació amb el territori forjada al llarg de segles i com un retrat de la seva geografia. Els mots que designen pobles, rius, muntanyes i racons vénen de molt antic, sovint amb ressonàncies preromanes, llatines, germàniques o aràbigues, que demostren la riquesa de la nostra llengua i la seva capacitat d’integració de totes les influències.

“Mots amb arrels. Els noms de lloc ens parlen” ofereix les claus per desxifrar els escenaris del passat i per comprendre la fesomia dels paisatges actuals. L’objectiu és fer conèixer i ajudar a preservar un patrimoni lingüístic i cultural tan ric que de vegades està en perill de desaparèixer o de tergiversar-se. La desvinculació del medi rural i la indiferència que sovint demostrem per l’idioma propi augmenten la fragilitat d’una llengua minoritària com la nostra. Per tant, cal fer front a la mundialització amb una reafirmació d’allò que és propi.

Aquesta exposició, altament visual, parla de les alteracions de la toponímia sota les dictadures, de la creació de nous topònims amb la modernitat, amb moltes deformacions en indrets turístics i urbanitzacions de segona residència, i, també, de la microtoponímia, formada pel conjunt de noms propis d’indrets molt locals com fonts, torrents, paratges singulars, coves, cases, que potser només resten a la memòria de pagesos, pastors i pescadors.