El Vallès Occidental recupera el liderat en el rànquing de competitivitat comarcal català

El Vallès Occidental recupera la primera posició a l’índex comarcal de competitivitat territorial que des del 2003 elabora l’Associació d’Empresaris de l’Alt i Baix Penedès i Garraf (Adeg). Segons aquest estudi, el Vallès Occidental recupera el lideratge comarcal desplaçant al Barcelonès, que cau fins a cinc posicions i se situa per darrera del Tarragonès, Gironès, Baix Llobregat i Segrià. L’estudi, doncs, demostra que són precisament aquelles comarques properes a les capitals de província les més competitives, tot i que també experimenten una millora substancial aquelles que pivoten al voltant dels eixos Lleida-Tarragona i Lleida-Barcelona.

L’Índex de competitivitat és una eina de consulta per avaluar “quin és l’estat de salut de l’economia de les comarques catalanes”, diu el president de l’Adeg, Xavier Cardona. Amb tot, la salut és fràgil, canviant i volàtil, d’aquí que un dels responsables de l’estudi, David Moreno, avisi que el cicle econòmic està canviant “en part per la desacceleració de la construcció que dificultarà mantenir el ritme de creixement dels altres anys”. Aquest fet pot modificar els futurs rànquings “perquè on més es notarà aquesta frenada de la construcció, que suposarà un augment automàtic de l’atur, serà en les comarques costaneres”, assegura Cardona.

Altres canvis significatius que mostra l’estudi de competitivitat territorial és a les comarques del Baix Ebre, Pla d’Urgell i Montsià que augmenten, cadascuna d’elles, fins a tres posicions. A la balança contrària, en canvi, se situa la Garrotxa, que perd tres posicions, i l’Anoia, Berguedà, Pla de l’Estany i Baix Penedès, que cauen, totes elles, dues posicions. 

Una vegada més, però, les comarques del Pallars Sobirà, Terra Alta i Priorat se situen a la part baixa de la classificació, tot i que l’estudi deixa clar que són zones que basen les seves estratègies en un entorn més local i de diferenciació econòmica i que, en cap cas, aquest fet no implica pitjors condicions de vida que a la resta del territori.


Un estudi singular

L’Índex de competitivitat territorial de l’Adeg s’elabora a partir d’una selecció d’indicadors com ara el nivell la cohesió demogràfica i territorial, la qualificació de la mà d’obra, el transport i les comunicacions, l’ambient i la dinàmica de negocis i la provisió de sòl, entre d’altres. En total, s’analitzen vuit factors i 25 indicadors socioeconòmics amb l’objectiu de disposar d’eines per adaptar el futur de l’economia catalana als nous reptes de futur. I el que demostra aquest estudi és que tot i que el comportament de l’economia catalana durant el 2007 ha estat, en termes generals, bastant positiu, s’ha produït un augment de la pobresa perquè la riquesa no repercuteix a tots els grups poblacionals. A aquest fet probablement hi contribueix el fort desequilibri territorial que pateix Catalunya, un país en què bona part de les comarques més competitives continuen sent les de l’entorn metropolità, amb algunes excepcions com el cas del Maresme i el Garraf, on els indicadors mostren desequilibris importants entre l’activitat productiva i la residencial, o dit d’una altra manera, comarques que ofereixen poques oportunitats laborals tot i la seva proximitat amb grans centres econòmics com Barcelona. Tot i així, el desequilibri territorial afecta bàsicament a aquelles comarques més allunyades de les capitals de província. Les causes poden ser històriques, però també hi ha contribuït unes infraestructures nefastes que han empobrit la cohesió territorial.

(Article publicat al diari AVUI)