El tigre guanya terreny

L’any 2004 es va detectar la primera colònia del mosquit tigre asiàtic de la península Ibèrica a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). L’any 2005 s’havia expandit als municipis de Cerdanyola, Sant Quirze, Rubí, Molins de Rei, Ripollet, Terrassa, Barcelona, Barberà del Vallès, Papiol i Altafulla. El mateix any, el Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat també va detectar la presència de poblacions de mosquit tigre a Molins de Rei i el Papiol.

El 2006 es va detectar el desenvolupament complet del cicle del mosquit tigre a Montcada i Reixac, Badia del Vallès, Sta. Perpètua de Mogoda, Castellbisbal, Polinyà, Caldes d’Estrac, Sitges i Vilanova i la Geltrú. També es va comprovar que s’havia estès a Gavà, Castelldefels, l’Hospitalet de Llobregat, Pallejà, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Vallirana.

El 2007, com ja es preveia, el nombre de municipis afectats pel mosquit tigre ha augmentat i hi ha presència de l’espècie a Gelida, Arenys de Mar, Sabadell, Ullastrell, Castellar del Vallès, Palau-Solità i Plegamans, Mollet del Vallès i Sant Fost de Campsentelles. I en dotze municipis més: Viladecans, el Prat de Llobregat, Castellví de Rosanes, Sant Joan Despí, Sant Andreu de la Barca, la Palma de Cervelló, Martorell, Sant Boi de Llobregat, Cornellà, Abrera, Sta. Coloma de Cervelló i Esparreguera.

A més, se n’han trobat adults (reproducció no confirmada) a Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Badalona, el Masnou, Canet de Mar, Montgat i Cubelles. En aquests no s’ha trobat ovoposició (reproducció). És al mes de setembre quan es pot detectar la presència de mosquit tigre en més municipis, ja que és l’època de l’any en què es produeix l’expansió.

El Cap del Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia, de la direcció general del Medi Natural, Jordi Ruiz, afirma que “cada any augmenta la presència del mosquit tigre a Catalunya, i la previsió per a aquesta temporada és que continuï la seva expansió pels municipis de la regió metropolitana, Tarragonès, Garraf i Maresme. La progressió del mosquit tigre és més accentuada als municipis on encara no s’ha detectat que no en aquells on ja té presència, perquè allà on no existeix no es prenen mesures de prevenció i per això és més senzill que s’expandeixi en aquestes zones. Per això, Ruiz recorda que “és molt important eliminar tots els possibles hàbitats del mosquit tigre (fins i tot abans de que arribi a una zona) i evitar que hi hagi aigua acumulada, en petits recipients (plats de testos, joguines, gots, ampolles, i d’altres de similars, que afavoreixi la seva reproducció i proliferació. Les piscines, aiguamolls, rius i d’altres masses d’aigua més grans no son adients pel mosquit tigre”.


Campanyes de control

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, en col·laboració amb el Departament de Salut, ha fet diverses campanyes de sensibilització i control del mosquit tigre des que se’n va detectar la presència a Catalunya. Les campanyes, realitzades també en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, els consells comarcals afectats i els municipis on s’ha trobat l’espècie, han consistit a divulgar, sensibilitzar, formar i donar a conèixer una sèrie d’actuacions per tal de disminuir la població d’aquest insecte i la seva velocitat d’expansió. Les recomanacions s’han començat a efectuar en els municipis de les comarques on s’ha detectat la presència del mosquit tigre i també en aquells que ho han demanat.

De les investigacions dutes a terme fins ara, s’ha constatat que el més important i efectiu de cara a frenar la ràpida proliferació d’aquest insecte és evitar la posta d’ous i el creixement de les larves aquàtiques. Això s’aconsegueix eliminant els punts d’aigua on poden créixer. Amb aquest objectiu es fan les recomanacions següents:

· Buidar regularment o retirar qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, etc.
· Evitar les acumulacions d’aigua en les zones de drenatge o canals de desguàs.
· Cobrir els petits forats i depressions del terreny que acumulin aigua.
· Vigilar les basses petites, buidar-les setmanalment i cobrir-les amb una tela mosquitera.
· Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les. Val a dir que, d’acord amb l’experiència obtinguda, les piscines no tractades de certes dimensions no són un bon hàbitat per a aquest mosquit i sí per a d’altres mosquits propis de casa nostra (en qualsevol cas també molestos).
· Evitar els forats naturals presents en troncs, omplint-los amb poliestirè expandit.
· Canviar molt sovint l’aigua de les plantes que viuen en aigua i la dels plats dels animals domèstics. Cal buidar-los quan no es facin servir.
· Parar atenció en mantenir les portes dels vehicles el màxim temps possible tancades i matar qualsevol mosquit que sigui detectat en el vehicle. A Catalunya ja s’han donat casos de transport d’adults per aquest mitjà.
· Incloure, com a comportament quotidià en els ciutadans, el buidatge de qualsevol petit recipient o receptacle amb aigua o els que en puguin contenir.

Una comissió de seguiment del mosquit tigre treballa per donar a conèixer les mesures de prevenció i executar diverses tasques de control. La comissió està formada pels municipis on s’ha detectat l’espècie, els consells comarcals del Vallès Occidental i del Baix Llobregat, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Direcció General de Salut Pública del Departament de Salut, i la Direcció General del Medi Natural del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

Les actuacions de control directe de la població de mosquits les fan els ajuntaments, principalment als seus cementiris. Consisteixen en tractaments fitosanitaris que tenen per objecte disminuir les densitats de mosquits en els llocs on n’hi ha molts i que són un focus d’expansió. Des del Departament de Medi Ambient i Habitatge s’assessora sobre quin és el millor moment per dur a terme aquestes actuacions, ja que per mitjà de paranys amb atraient es poden controlar tots els cementiris que tenen mosquit tigre.


Biologia del mosquit tigre

El mosquit tigre pertany a la família Culicidae i es caracteritza pel color del seu abdomen, punxegut, i de les potes de bandes blanques i negres molt visibles a simple vista. Dues característiques que s’han de tenir en compte a l’hora d’identificar aquesta espècie de mosquit i no confondre’l amb d’altres que se li assemblen. Els trets característics són una línia blanca que recorre la part posterior del tòrax i el marcat color blanc de la punta dels palps (que són qualsevol dels apèndixs segmentats que porten al voltant de la boca certs artròpodes i que tenen una funció tàctil o gustatòria).

L’adult té unes dimensions d’entre 2 i 10 mm. Com en altres espècies de mosquit, el sexe hematòfag (que s’alimenta de sang) és el femení, el qual presenta una trompa allargada (probòscide) que utilitza per picar i extreure sang dels mamífers, de la qual aprofita les proteïnes que necessita per al desenvolupament dels ous. Els mascles de l’espècie, a l’igual que els d’altres mosquits, s’alimenten de líquids vegetals.

El cicle vital consisteix en l’ou, quatre estadis larvals, pupa i adult i, es pot completar en només 10 dies. És imprescindible que durant tot el cicle les larves i pupes estiguin a l’aigua. Si per algun motiu l’aigua en la qual s’estan desenvolupant s’evapora o s’elimina, moren totes aquestes fases aquàtiques del cicle.

Realitzen l’ovoposició a l’interior d’envasos o petits recipients que continguin aigua, tant si són artificials com naturals, és a dir, poden pondre els ous en pneumàtics, gerros, llaunes de beguda, cendrers, joguines, galledes, pots, platets de sota els testos, forats d’arbres i roques. En definitiva, en qualsevol lloc de petites dimensions que contingui aigua durant un mínim de 7 dies. Per contra, els rius, aiguamolls, llacs, piscines o similars no constitueixen el seu hàbitat.


El període d’activitat se situa entre maig i novembre

El període d’activitat del mosquit tigre asiàtic a Catalunya comprèn des del mes de maig fins al mes de novembre. Els dos factors que condicionen el cicle del mosquit tigre asiàtic són: el clima i el fotoperíode (la longitud del dia). La pluja no és imprescindible per al seu desenvolupament, però l’indueix.

A partir de la primavera comencen a eclosionar les larves, que són de vida aquàtica, però de respiració aèria, i l’estiu és l’estació més favorable per al seu desenvolupament. En canvi, quan baixen les temperatures les larves i els adults es moren. Els ous postos pels últims adults de la temporada són resistents a climes freds i secs i estan inactius fins a la primavera següent.

L’Aedes albopictus és una espècie d’activitat diürna i les seves picades són més nombroses i doloroses que les dels mosquits autòctons. És una espècie originària del sud-est asiàtic. Des del 1979 està en procés de disseminació arreu del món. S’escampa mitjançant el transport global de mercaderies, principalment pneumàtics, però també productes de jardineria (com el bambú de la sort, per exemple). El seu radi de vol és relativament curt, amb un màxim de 400 metres (normalment 150 metres). Per això és molt probable trobar-lo prop del seu punt de cria. Tot i això es pot desplaçar més lluny a través del transport passiu per l’acció del vent o a l’interior de vehicles.