Per què els catalans beuen Rioja?

Una altra dada per a la reflexió: dos de cada tres vins negres que s’obren a casa nostra són de fora de Catalunya. I un tercer apunt prou interessant: totes les DO catalanes sumen només el 27,7% del consum de vi a Catalunya, xifra que es redueix encara més -fins al 25,8%- quan es tracta del sector de l’hostaleria. La màxima que diu que ningú es profeta a la seva terra es compleix al peu de la lletra, en el món del vi. I pels descreguts, aquesta darrera dada potser els acabarà de convèncer: el 90% dels restaurants catalans tenen vins Rioja, un 82% del Penedès i només el 49% ofereixen vi del Priorat.

Hi ha unanimitat en apuntar la manca de promoció dels vins catalans i el costum d’hàbits com dues de les principals causes d’aquesta curiosa situació. I és que de curiós s’ha de definir que en una terra productora de vi els seus habitants prefereixin consumir altres denominacions d’origen. El periodista especialista en vins i arguments vitivinícoles, Ramon Francàs, assegura que “costa molt trencar inèrcies. Durant anys el vi de prestigi dels nostres pares i avis era el Rioja, voler ara fer canviar d’hàbits a dues generacions de catalans és complicat perquè som gent de costums”. El director general de l’Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi), Joan Aguado, afegeix que “alguns van començar molt abans que nosaltres les campanyes de màrqueting per promocionar els seus vins, i ja se sap que qui pica primer, pica dos cops”.

Per això, Aguado va presentar ara fa uns mesos un estudi elaborat per la consultora Nielsen on es posava de manifest que la promoció dels vins catalans amb denominació d’origen “fallava”. D’aquí que s’hagin organitzat seminaris internacionals com l’EcoSostenibleWine, el resultat del qual es va donar a conèixer aquest dijous. A més, i per quart any consecutiu, l’Incavi ha impulsat una campanya publicitària que té com a eslògan “Vins catalans, amb els ulls tancats” que compta amb el sotscampió del món de sumillers, Roger Viusà, com a protagonista. Aquestes campanyes es fan “perquè tenim el problema del desconeixement de la realitat dels nostres vins”. Però per Francàs el canvi només es produirà quan l’opinió pública es convenci “que hem de beure vins catalans perquè són diversos i bons, no perquè portin les quatre barres”.

Albert Puig és enòleg i director de comunicació de Bodegas Torres. Assegura que hi ha quatre factors que condicionen la situació, “i no et sabria dir quin pesa més, perquè si ho sabés el problema estaria resolt”. La guerra civil i els bombardejos van trinxar el territori i els cellers, “i això va suposar començar de nou”. El segon factor és que durant anys “hem fet vins justets” i, després, quan ja hi hagut qualitat, “cadascú ha anat a la seva, la qual cosa s’ha demostrat com una estratègia de comunicació equivocada”. Però Albert Puig apunta a un quart factor del tot diferent: “molts ho neguen, però la manca d’autoestima dels catalans existeix i ens afecta. Encara hi ha qui creu que demanar un vi català és provincià, i és al revés”. Els vins catalans estan guanyant premis internacionals “i el prestigi que tenen és brutal, però aquest esclat s’ha produït a fora, no pas a casa nostra. Com és possible? Un cas únic al món, gairebé...” Amb tot, Puig assegura que “aquesta és només una de les causes, no l’única”. El periodista Ramon Francàs n’afegeix una altra: “durant anys hem sacrificat les nostres vinyes pel chardonnay, cabernet sauvignon i syrah, i en canvi ara ens hem adonat que la gent demana xarel·lo, picapoll, sumoll o garnatxa, les nostres varietats autòctones. Temps que hem perdut.”.

Amb tot, l’optimisme és la divisa dels tres entrevistats, encara que sigui “perquè hem arribat tan avall que ja no podem caure més, ara tot és pujada”, assegura Francàs.

Article publicat al diari AVUI