La torre de set ja torna a ser bordegassa

Torre de set reconquistada! Per primer cop des del dia de la colla del 2006, els Bordegassos de Vilanova van completar un castell de dificultat superior al cinc de set. A més, la colla de la capital del Garraf va sumar el cinquè cinc de set de la temporada. En canvi, els vuit pisos hauran d'esperar. I això que l'intent desmuntat de tres de vuit, amb dosos col•locats força estona, va tornar a deixar clar que aquesta construcció està plenament a l'abast dels vilanovins. La diada, que va tenir lloc el dissabte 1 d'agost a les set de la tarda amb una plaça de la Vila plena a rebentar, també va destacar pel retorn dels Castellers de Vilafranca a Vilanova, amb una brillant actuació que va incloure tan el tres com el quatre de nou amb folre. La Joves Xiquets de Valls va tenir en el cinc de vuit el seu sostre.

Els Bordegassos duien en cartera quatre castells i era una incògnita saber de quin sortirien. L'aposta finalment va ser sortir de torre de set. I la primera escomesa va servir per demostrar que l'estructura tenia molta corda. Amb aixecador col•locat, un parell de rebregades van fer que l'enxaneta es fes avall. Per asserenar els ànims, el cap de colla Joan López va optar per cinc de set. I l'aposta va funcionar a la perfecció. A més, com en els darrers, es tractava del cinc de set lleuger.

A segona ronda els castellers de Vilanova van tornar-hi amb la torre de set. Aquest cop la canalla va pujar molt més decidida que abans. Instants abans de la carregada, el tronc va treballar de valent per resoldre la rebrincada. Amb tota una lliçó de pundonor, la colla va defensar la torre amb unglés i dents fins descarregar-la. I els Bordegassos ho van celebrar com el que era, una gran victòria. Des del 26 de novembre del 2006 que la colla de la camisa groc terrós no completava aquesta estructura. Un detall a remarcar d'aquesta torre de set és que, tret dels dos segons, tota la resta de components del tronc i la canalla s'estrenaven en la seva posició. S'estrenaven els terços, les quarts, les dosos, l'aixecador i l'enxaneta. A més, tret dels segons, l'estructura és enormement lleugera.

Curiosament, potser el castell en què el gruix de la colla creia més era el tres de vuit. I la temptativa a tercera ronda va deixar clar que l'únic repte pendent dels Bordegassos per recuperar els galons de vuit és conscienciar els més menuts. En aquest cas, el tres va pujar sòlid, sense excessius problemes. Però, segurament, l'error va ser que l'aixecadora se la va fer pujar massa tard. Els dosos van estar col•locats una bona estona, i l'enxaneta també va començar a pujar decidit. Però, al veure que l'aixecadora s'encallava a quarts, l'enxaneta va optar per esperar-la a veure si arrencava de nou. I ja no ho va fer. Tanmateix, el castells es va desmuntar amb suficiència. Es notava que no era una temptativa de castell de vuit a la desesperada, ni molt menys. Hi havia molt treballa al darrere; des de feia tres setmanes, s'havien fet proves a assaig del castell damunt la pinya fins dosos, sense anar més lluny.

Per acabar, en ronda de repetició, els Bordegassos van aparcar el castell de vuit per a una altra ocasió i van fer el primer intent de la temporada de tres de set aixecat per sota. La temptativa va pujar bé fins la penúltima aixecada, la més complicada. El segon del rengle no va arribar a posar els peus bé sobre el baix i, mentre la carregada i la buida pujaven, el desnivell resultant va acabar per fer caure el castell. D'aquesta manera, els Bordegassos acabaven la diada amb només dos castells, però amb la tranquil•litat d'haver-ho donat tot. El resultat global de la diada era molt positiu. No es podia parlar d'eufòria, però sí de gran satisfacció per la recuperació de la valuosa torre de set. Per tancar la diada, els Bordegassos van alçar un sòlid pilar de cinc.

De les colles convidades, els Castellers de Vilafranca van ser els que van venir més disposats a donar el màxim. Malgrat venir de dues caigudes de tres de nou i una de torre, els verds van tornar a Vilanova amb ganes d'alçar dos castells de nou. De sortida van apostar pel quatre de vuit amb l'agulla, el seu castell insígnia i un valor molt segur que sembla no notar els canvis que ha experimentat enguany. A segona ronda els de l'Alt Penedès van alçar un quatre de nou amb folre molt ben treballat que, malgrat no estar clavat, mai no va mostrar sensació de perill real. A més, el quatre presentava clarament l'estructura del que hauria de ser el futur castell de nou amb el pilar al mig. Per tancar la diada, els verds es van treure l'espina del tres de nou i el van descarregar sense renunciar al tronc lleuger que estan provant de cara al castell de vuit. Per acabar, un pilar de sis ben treballat a la descarregada per part del segon i el terç.

La colla Joves Xiquets de Valls finalment no va dur a plaça cap construcció de nou. Tanmateix, van alçar l'únic cinc de vuit que es va veure a plaça. Això va ser a segona ronda. És el seu castell estrella i, malgrat tenir algunes baixes, no se'n van ressentir. Per obrir, els vallencs van obrir amb un tres de vuit ben treballat a nivell de quints i van tancar amb el quatre de vuit. Un carro gros molt tranquil que no va passar per cap moment complicat. Malgrat no alçar cap folre, la Joves va acabar la diada descarregant un pilar de sis molt celebrat. No en va, era el primer que descarregaven aquesta temporada. L'anterior només l'havien pogut coronar. Un dels reptes dels vermells que la cap de colla Helena Llagostera s'ha marcat és ampliar la gamma de la colla amb els castells amb l'agulla.

El 4 i el 5, més castells

La festa major de Vilanova tindrà dos dies més de castells. El 4, des de dos quarts de set de la tarda, tindrà lloc la cercavila de vigília, que culminarà amb un castell i un pilar a la plaça de la Vila. El dia gran serà el dimecres 5. A banda de la cercavila de sortida d'ofici, tindrà lloc la tradicional diada de les Neus, passat el migdia, serà l'oportunitat de veure una nova actuació complerta per part dels de la camisa groc terrós. I al vespre, la cercavila més especial de totes, el Vot del poble, que acaba amb el tradicional pilar de resistència durant el castell de focs.