Montilla anuncia a Sitges noves mesures fiscals que només afectaran les rendes més altes

En la conferència Guanyar credibilitat. Generar confiança, que ha pronunciat aquest matí a les Jornades del Cercle d’Economia, a Sitges, el cap del Govern ha detallat els grans eixos sobre els quals pivotarà el Pla d’Ajust que ultima la Generalitat: d’entrada, ha explicat, mitjançant l’aplicació del Reial Decret validat ahir per les Corts; i, tot seguit, “emprenent accions per reduir el dèficit de la pròpia Generalitat i adoptant, al llarg de les properes setmanes, mesures fiscals que afectaran únicament a les persones amb capacitat fiscal més alta”.

Això sí, ha assenyalat el president, el Govern català podrà impulsar el programa d’austeritat amb “l’autoritat moral d’haver estat el primer en aprovar un paquet de mesures anticrisi, ja a l’abril de 2008, i d’haver-se mostrat molt actiu amb els paquets que successivament hem anat aplicant”.

Ha recordat, per exemple, que “l’últim d’aquest paquets de mesures és el que es deriva dels 30 Compromisos acordats amb agents econòmics i socials el desembre passat”, i que inclouen mesures per reforçar l’ocupació; la formació; els sectors clau; la Recerca; l’habitatge i la xarxa de polítiques socials necessàries per ajudar autònoms i famílies que fa molts mesos que s’han quedat sense feina.

I més recentment el Govern ha pres acords relacionats amb els Plans Extraordinaris d’Ocupació Local, que generaran 13.200 llocs de treballs a partir de les inversions planificades per l’empresa pública GISA els propers anys (4.137 milions fins el 2015); amb la línia de crèdits de suport a la Recerca; amb noves mesures de foment de l’ocupació en col·laboració amb els municipis (152 milions) i amb una inversió en el sistema educatiu (24 milions). “No cal anar més lluny per exemplificar fins a quin punt el Govern té les prioritats clares: educació, innovació, màxim esforç per mantenir la inversió pública, suport als aturats i realisme en els comptes públics”, ha declarat el president Montilla.

Més Europa

Tornant al Pla d’Ajust espanyol, el cap de l’Executiu ha defensat que “no hi ha altre actitud possible que donar-hi suport, sense vacil·lacions, per responsabilitat de país i per responsabilitat europea”.

“Com diu el proverbi –ha apuntat el president- , per sortir d’un pou, el primer que cal fer és deixar de cavar. I això també val per la política quan veus que hi ha qui sembla alegrar-se que les coses vagin cada dia una mica pitjor, o quan alguns treuen pit per no posar pals a la roda com un gest heroic i de salvació del país, quan el que haurien de fer és empenyer el carro de manera responsable”.

“El que està passant les darreres setmanes reclama a crits més Europa”, ha constatat el president. Al seu entendre, la fórmula “més Europa política i econòmica” ha de contribuir a evitar que succeeixin noves situacions com la que va requerir la intervenció de suport a Grècia. “Es posa d’evidència que l’una sense l’altra no aniran. Tenir moneda però no tenir Estat comú pot esdevenir un problema per a l’economia i per a la política alhora. I el que ha passat ens indica clarament que cal una major integració política europea”.

“No revertirem conquestes socials”

En un context de retallades pressupostàries imprescindibles per recuperar la confiança i generar credibilitat a Catalunya i a Espanya, la Generalitat també ha assumit, “malgrat l’esforç que estem fent, l’alentiment de les inversions en infraestructures o de l’aplicació de les noves polítiques socials”.

En el cas de l’obra pública, però, el ritme “s’alentirà en comparació amb un nivell màxim, en termes històrics, d’inversió”, doncs, tal com ha recordat el president, “ha estat aquest Govern el que ha liderat una revolució en les infraestructures de Catalunya”. Sobre això, ha afegit, “els números són més que evidents: la despesa en infraestructures per habitant gairebé s’ha duplicat”, passant de 365 euros el 2003 a 685 euros en el pressupost d’enguany.

“I en el cas de la despesa social –ha fet notar el cap del Govern- és similar: En cap moment de la història del nostre país la protecció social ha estat tan general i tan estesa”. I ha afegit: “La crisi del deute sobirà europeu probablement comportarà que no puguem estendre la cobertura del que hem anomenat quart pilar de l’Estat del Benestar tan ràpidament com ens agradaria, com en el cas de la llei de dependència. Però racionalitzar no vol dir desistir. No revertirem cap de les nostres conquestes”.

“Contractin joves”, diu als empresaris

En aquest context, el cap del Govern ha traslladat “una petició molt clara i concreta als empresaris: contractin joves, confiïn en ells, apostin pel seu talent”. “Una societat que sacrifiqui sistemàticament les expectatives de la seva joventut per assegurar el benestar de la gent gran és a la llarga inviable en caure en un declivi demogràfic, econòmic i social, vital en definitiva”, ha exposat.

Per això, entre altres coses, és necessari, també, “redoblar l’esforç col·lectiu per assegurar la millor formació possible dels nostres joves. No perdem de vista la prioritat més important per fer el salt de qualitat cap a una economia competitiva en el marc europeu i global: la formació”. “Per cert, -ha assenyalat el president- aprofito per deixar dit, aquí, que gràcies al conjunt d’iniciatives del govern, 324.000 persones han participat en accions formatives, promogudes pel Departament de Treball a través del SOC i més de 150.000 han rebut orientació per trobar una nova ocupació al llarg del 2009”.