58 noves fosses detectades al Penedès i al Garraf

Fet amb la UOC, que signarà un conveni de col·laboració amb el Memorial, el web és una iniciativa pionera a l’Estat que utilitza software lliure, s’integra amb Google Maps, és multilingüe (català, castellà, anglès i francès) i georeferencia les fosses oferint imatges, informació històrica i cerques per noms de desapareguts, tipologia, bàndol i municipis

El secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, ha presentat avui en roda de premsa a l’Espai Memorial Democràtic de Barcelona el nou mapa web de les fosses comunes a Catalunya, que el Memorial Democràtic ha elaborat en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya. Amb aquest web, Vendrell ha destacat que “Catalunya se situa com a capdavantera en la recuperació de la memòria històrica” i ha recordat que “la cerca de persones desaparegudes i la seva exhumació o dignificació”, si s’escau, “és responsabilitat del Govern”.

Vendrell ha destacat el valor del mapa que “exposa el terrible cost humà de la Guerra Civil” i ha dit que amb aquest “hem contribuït a satisfer un dret a saber què va ser la Guerra Civil i el franquisme” i que el mapa “hi contribueix en fer la memòria patrimoni de la gent”.

Batejat com a web de fosses i repressió, el mapa és de lliure consulta des d’avui mateix a través del portal del Memorial Democràtic (http://memorialdemocratic.gencat.cat) o bé directament a l’adreça pròpia www.fossesirepressio.cat. El mapa web, un projecte pioner a l’Estat, fet amb software lliure, multilingüe (català, castellà, anglès i francès) i integrat amb Google Maps, recull informació detallada (coordenades GPS, imatges, contextualització històrica, tipologia i opció de cerca per persones desaparegudes) de 237 fosses georeferenciades: les 179 que la Generalitat havia oficialitzat fins ara més 58 de noves localitzades al Penedès i el Garraf a partir d’un treball de l’Institut d’Estudis Penedesencs i el Memorial Democràtic presentat també avui.

Al costat del secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell, i en presència de la directora general de Memòria Democràtica, Maria Jesús Bono, i del director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, han participat en la presentació del mapa web de fosses comunes l’historiador i president del Centre d’Estudis Penedesencs, Ramon Arnabat, la directora del projecte LletrA i responsable de la UOC Teresa Fèrriz, i el jurista i cap de la Unitat d’Atenció a les Persones Represaliades del Memorial Democràtic, Raül Digon.

Teresa Fèrriz ha destacat “el servei públic del web i que els formularis permeten fer un ús intensiu de la interactivitat en la cerca” i ha afegit que “l’arquitectura del web permetrà anar-ho ampliant successivament amb diferents capes com, per exemple, el mapa dels camps de concentració”.

Per la seva banda, Ramon Arnabat ha dit que la “recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració de la gent gran que ha estat testimoni directe d’enterraments a les fosses”.

Al seu torn, Raül Digon ha declarat que el web és una “eina amb caràcter en construcció per definició i que s’anirà completant a mesura que avancin les recerques històriques que hi ha en marxa”.

El nou mapa de les fosses comunes a Catalunya presentat avui recull 237 fosses documentades a Catalunya en un web que permet a l’usuari accedir a informació detallada sobre les fosses i realitzar cerques avançades per nom i cognom de la persona desapareguda, municipi o comarca, bàndol (republicà o rebel), tipologia (soldats, civils o hospital militar), fossa (confirmada o probable) i paraula clau. El mapa web de les fosses comunes a Catalunya convida també els usuaris a aportar informació que permeti enriquir-lo amb noves dades, i conté també informació d’actualitat sobre la matèria.

El mapa incorpora les 179 fosses comunes ja detectades a Catalunya després d’una investigació iniciada fa set anys i que continua encara oberta, així com 58 noves fosses investigades recentment per l’Institut d’Estudis Penedesencs amb el suport del Memorial Democràtic. No inclou desenes de fosses situades en les zones més mòbils de front, molt difícils de localitzar. No obstant, progressivament anirà incoprorant les fosses que vagin documentant els projectes de recerca que el Memorial Democràtic té en marxa a comarques com el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Vall d’Aran, la Noguera i el Segrià.

La majoria de les fosses que es poden consultar són de soldats anònims i estan dins de cementiris. Tal com es veu al mapa, se situen majoritàriament al front estabilitzat (Noguera Pallaresa, Segre i Ebre) i, sobretot, en els punts en què es va establir un cap de pont i a la zona de l’Ebre. De totes les fosses censades, 88 han estat certificades a través de documentació municipal, registres de cementiris, llistats de difunts dels hospitals militars i altres fonts d’informació. La resta no estan certificades de manera documental, però es consideren molt probables per la coincidència de testimonis orals i dades historiogràfiques. En els darrers dos anys, una quinzena d’aquestes fosses han estat dignificades.

Les investigacions per elaborar el mapa es basen en informacions d’arxius històrics municipals, comarcals i provincials; documentació d’ajuntaments i consells comarcals; arxius militars; buidatge bibliogràfic de llibres sobre el període de la guerra, tant d’història general com local, i testimonis orals.


Col·laboració amb la UOC

El projecte del mapa web de les fosses comunes és el primer resultat de la col·laboració que el Memorial Democràtic i la UOC formalitzaran properament mitjançant la signatura d’un conveni. Aquest conveni estableix que l’objecte de la col·laboració és “l’impuls del desenvolupament comú d’accions digitals dirigides a la recuperació, commemoració i foment de la memòria demopcràtica de catalunya i de la difusió del memorial Democràtic, així com la unificació en un sol espai dels diversos webs del Memorial Democràtic”.

Tècnicament, i en concret, el nou web fossesirepressio.cat desenvolupat amb el suport de la UOC és un projecte realitzat íntegrament amb software lliure sota un entorn LAMP (Linux Apache MySQL PHP) que es composa bàsicament de dos parts diferenciades: Frontend Web i Backend d’administració. El Frontend és la web pública, visible a internet: una web en XHTML i CSS que utilitza tècniques d’accesibilitat, és multilingüe (català, castellà, anglès i francès) i permet una cerca simple i complexa dels seus continguts.

Un dels avantatges de la web és la integració total amb Google Maps, que aporta la capa de geolocalització més visual per localitzar les fosses en el territori. També s’ha utilitzat TagClouds (etiquetes)per visualitzar les comarques amb més fosses. Cada fitxa de fossa té una URL pròpia, de manera que n’afavoreix la indexació per part dels cercadors. La part de backend és el gestor de continguts, escalable, on els editors poden actualitzar tant els continguts textuals com les imatges, els vídeos, les fotografies i les dades geoespaials, de forma molt intuïtiva.

Addicionalment, el gestor de continguts realitza traduccions automàtiques del català a les tres altres llengües del web (castellà, anglès i francès) gràcies a la utilització de Google Translate API. Aquest procés respecta les traduccions directes introduïdes directament pels editors i només “omple els buits” dels textos no traduïts manualment.


Fosses al Penedès

L’estudi del Centre d’Estudis Penedesencs encarregat pel Memorial Democràtic presentat també avui i incorporat al mapa web documenta 66 fosses comunes de la guerra civil localitzades en 47 municipis de les comarques de l’Alt i el Baix Penedès i el Garraf. Les dues terceres parts es troben a l’Alt Penedès, seguit del Baix Penedès i del Garraf. De totes elles, només 8 fosses (la vuitena part) estaven fins ara oficialment censades per part de la Generalitat.

En total, l’estudi conclou que aquestes 66 fosses contenen les restes de 591 persones, la majoria mortes el gener de 1939 quan el front de guerra va passar pel Penedès i el Garraf. Del total de 591 persones, n'hi ha 300 d'identificades, de les que es coneix el nom i cognom, i 291 de no identificades. En concret, els inhumats a les fosses penedesenques són 547 soldats republicans repartits en 59 fosses, 20 soldats franquistes repartits en 5 fosses i 24 civils repartits en 4 fosses. (Si aquest total suma 68 enlloc de 66 és perquè en una fossa de Sitges i en una de Vilanova i la Geltrú hi ha enterrats civils i soldats republicans junts).


Aplicació de la llei de fosses a Catalunya

A més de la creació del mapa web de fosses a Catalunya, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya ha recuperat, des de l’aprovació, el 17 de juny del 2009, de la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, més de 600 restes humanes localitzades en superfície als espais de la Batalla de l’Ebre, la Noguera i l’Anoia i ha dignificat una quinzena de fosses. D’altra banda, l’exposició Fosses comunes, un passat no oblidat, amb imatges, fosses i documents i presentada el maig d’enguany per les seves comissàries, la historiadora Queralt Solè i l’antropòloga Assumpció Malgosa, continua la seva itinerància per Catalunya.


La Unitat d’Atenció a les Persones Represaliades

El mapa web de fosses a Catalunya és fruit del treball de la Unitat d’Atenció a les Persones Represaliades del Memorial Democràtic. Presta diversos serveis d'atenció ciutadana a les persones que varen patir represàlies i diferents formes de violència a conseqüència de la Guerra Civil i de la dictadura franquista, o bé als seus familiars. La unitat ofereix serveis de recerca de persones desaparegudes, assessorament jurídic, assessorament històric, compensacions econòmiques a expresos polítics i actuacions en fosses comunes.