Setena torre de set de l'any en groc terrós i quatre de vuit coronat a Calafell

Si bé el resultat del carro gros faria pensar en un petit pas enrere, les sensacions castelleres van ser totalment el contrari. Es va veure un quatre de vuit molt més polit i rodat, que va pujar impecable de mides, amb una canalla molt decidida. Quan tot semblava indicar que el castell es descarregaria gairebé sense despentinar-se, un incident puntual al pis de segons va deixar l'objectiu a mitges. Però les ganes i la convicció de descarregar el proper encara són més grans ara que després d'haver descarregat el primer a l'Arboç.

L'organització de la diada calafellenca no va estar especialment lluïda. Tot i que les colles estaven a punt a les dotze del migdia, no van poder començar a alçar castells fins més de tres quarts d'hora més tard perquè ningú no havia pensat que la traca instal·lada sobre la plaça (i que s'havia de tirar a la tarda) impedia aixecar-hi castells. Superat el contratemps, els Nens del Vendrell van obrir el foc descarregant la tercera torre de set de la temporada. Una torre molt solvent, tant com la dels Bordegassos de Vilanova, que també van descarregar-la a primera ronda. La torre de set ja és un castell que als de groc terrós els serveix per trencar el gel. La sortida dels Xicots de Vilafranca va ser més agosarada. Van obrir amb un tres de vuit un pèl tendre que va acabar en intent desmuntat.

La segona ronda la van encetar els Nens del Vendrell amb bon un quatre de vuit que es va anar complicant pels pisos superiors. Poc després de l'aleta, els problemes es van accentuar i l'estructura va acabar cedint per dalt. L'atenció mèdica a un casteller lesionat va tornar a aturar la diada una hora més. I malgrat com s'havia refredat l'ambient, a plaça encara hi havia espectadors i els colles mantenien les ganes. L'espera es va fer molt llarga, el ritme s'havia trencat i l'embranzida agafada amb la torre ja quedava massa lluny. Però tot i això, els Bordegassos van voler mantenir el seu programa i van afrontar amb molta convicció el quatre de vuit. Un carros gros molt millor en tots els sentits que el que els vilanovins havien descarregat un mes enrere: maco, sòlid i ràpid, però que mentre es descarregava va acabar cedint arran d'una incidència molt concreta a l'alçada de segons. Si més no, caiguda relativament tova i moral intacta. Els Xicots de Vilafranca van completar la ronda amb la seva primera torre de set de l'any. Una torre reforçada i que va haver de treballar a la descarregada.

A tercera ronda els Nens van completar el cinc de set, mentre que els Bordegassos van aprofitar per fer feina de futur amb el tres de vuit. El tres de set, molt lleuger, amb els terços del de vuit parant-lo a segons va quedar impecable. Els Xicots van tancar amb un quatre de set, també força lleuger. I a la ronda de pilars els de la capital del Garraf encara es van permetre estrenar un segon (Jordi Perona) i un baix (Eugènia Carbonell) amb el pilar de cinc. Les altres dues colles també van alçar el pilar de cinc. Una diada que havia de començar a les 12 del migdia acabava a quarts de quatre.