Reial Automòbil Club de Catalunya

El RACC alerta que el 40% dels radars de Catalunya tenen una senyalització deficient

El Montsià i el Barcelonès són les comarques on aquests dispositius posen més multes, segons dades del 2015

Lluís Puerto, director de la Fundació RACC, presentant l'auditoria sobre la senyalització dels radars a Catalunya, al costat de Josep Mateu, del RACC.

Lluís Puerto, director de la Fundació RACC, presentant l'auditoria sobre la senyalització dels radars a Catalunya, al costat de Josep Mateu, del RACC.

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

El Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC) ha alertat aquest dilluns a partir d'un estudi que el 40% dels radars de Catalunya tenen una senyalització deficient. Això inclou els casos en què s'informa amb poca o massa antelació del límit de velocitat, l'avís de radar està massa allunyat del dispositiu o directament és inexistent. Per aquest motiu, des del RACC reclamen fixar un criteri únic i que tots els senyals de radar incorporin també la velocitat permesa, cosa que "només succeeix en el 32% dels casos". A partir de l'anàlisi dels 249 radars de la xarxa viària catalana, l'auditoria també mostra que a les comarques del Montsià i el Barcelonès és on hi ha el nombre més elevat de multes, amb 70.740 i 60.999 sancions, respectivament, segons dades del 2015.

Lluís Puerto, director de la Fundació RACC, ha apuntat que "hi ha una manca de normativa, sobretot a Catalunya" pel que fa als criteris de senyalització dels radars. Segons ha explicat, els codis de circulació català i espanyol obliguen a advertir els conductors de la presència de radars, però no especifiquen la distància entre el senyal d'avís i el radar. Tot i això, el criteri del Servei Català de Trànsit és situar el senyal entre 750 i 1.000 metres abans del dispositiu. Des del RACC, però, recomanen que aquest marge sigui d'entre 500 i 1.250 metres.

A més, han explicat que la regulació catalana, que s'aplica al voltant del 80% de les carreteres del territori, tampoc concreta com han de ser aquests senyals de trànsit. Per això, ha criticat que hi ha una "heterogeneïtat de casos" que genera "confusió en el conductor". Puerto ha assenyalat que "aquest és un buit que s'ha d'omplir" amb una "normativa escrita", perquè genera "inseguretat jurídica".

Actualment, trobem quatre tipus de senyal: la que només avisa del radar (65%), la que integra radar i velocitat (33%) i la de panell variable (2%). Segons Prieto, aquestes xifres "no són suficients", ja que "el 100% dels senyals haurien de ser integrats". Des del Servei Català de Trànsit ha intervingut Òscar Llàtzer, que s'ha mostrat favorable a estudiar la senyalització, però també ha advertit que "els conductors tenen l'obligació de conèixer els límits de velocitat".

Distribució dels radars

A banda de revisar la senyalització i la distància, des del RACC també han demanat "una millor distribució dels radars". Segons les dades recollides, un 45% de les carreteres catalanes tenen un índex de risc baix o molt baixa, però concentren el 58% dels radars. En canvi, aquelles on el risc és molt alt, un 18%, "només tenen el 3% dels radars".

Les quatre demarcacions catalanes acumulen el nombre més gran de radars de tot l'Estat, amb un 26,1% del total. Tot i això, segons les dades difoses pel RACC, un 30% d'aquests estan buits i només tenen una funció dissuasiva. Les comarques amb una major concentració són el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Barcelonès, i les vies on n'hi ha més són la N-II l’A-2 i la N-340.

En quant al nombre de multes, el 70% dels radars n'imposen menys de 500 anuals, tot i que n'hi ha catorze que "multen amb una freqüència anormalment elevada en comparació amb la resta". Són a Ulldecona -en dues ocasions-, l'Albi, Campdevànol, Subirats, l'Ametlla de Mar, les Borges Blanques, Sant Pol de Mar Caldes de Malavella, Saus-Camallera, Sant Vicenç dels Horts, Castell-Platja d’Aro, Argelaguer i Reus.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local