Es manté l'alerta per sequera a l’aqüífer de Carme Capellades que abasteix el nord del Penedès

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha declarat avui l'alerta per sequera dels 22 municipis de l’Alt Empordà que s’abasteixen de l’aqüífer del Fluvià Muga, una de les principals fonts d’abastament d’aigua de gran part de la comarca, tal i com avui es publica en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Ja durant el mes de setembre, el Pla de Sequera es va activar per a declarar l’alerta en l’àmbit de l’aqüífer de Carme Capellades. Tot i que en les darreres setmanes, la situació d’aquesta massa d’aigua ha millorat lleugerament, es manté l’escenari d’alerta amb l’objectiu de fer un consum eficient i reduir el consum d’aigua.

Pel que fa a altres àmbits, el sistema Ter Llobregat, que abasteix al voltant de 5 milions de persones, està al voltant del 70% de la seva capacitat i es garanteixen totes les demandes per al període d’un any. Des del gener de 2020 fins al setembre d’enguany, les dessalinitzadores catalanes, que han funcionat al voltant del 20% de la seva capacitat, han produït més de 33 hm3 d’aigua, amb l’objectiu d’alentir el descens de les reserves dels embassaments.

El Pla de Sequera

El Pla de Sequera, aprovat pel Govern de la Generalitat el 8 de gener de 2020, és l’eina que farà possible millorar la gestió dels episodis d’escassetat d’aigua a les conques internes de Catalunya. El Pla de sequera substituirà l’aprovació i l’aplicació dels decrets de sequera, una eina que fins ara s’activava en situacions de falta d’aigua i que comportava mesures de gestió restrictives i d’aplicació global.

Amb l’objectiu d’adaptar-se a les característiques de cada zona, el Pla de sequera divideix el territori de les conques internes catalanes en un total de 18 unitats d’explotació, que es defineixen en funció dels recursos d’aigua que s’utilitzen per a garantir les diferents demandes (aigua superficial regulada pels embassaments o bé aigües subterrànies) i de la pluviometria. D’aquesta manera, les mesures s’adapten a cada realitat i no de manera general i homogènia com passava amb els decrets de sequera.

A més de l’estat hidrològic, també es declaren uns estats pluviomètrics de sequera en diverses unitats d’explotació, que indiquen una manca de pluja acumulada que pot repercutir, en cas que persisteixi l’escassetat de pluges, en reduccions dels recursos locals: rieres, fonts, pous en aqüífers locals, entre d’altres. En aquestes unitats d’explotació s’han pogut garantir les demandes estivals en municipis que només tenen recursos locals i ara s’afronta un període en el que, en general, les necessitats d'aigua son més reduïdes.

Cinc escenaris diferents

El Pla de sequera determina cinc escenaris en funció de l’estat de les reserves d’aigua: normalitat (embassaments al 60% de la seva capacitat o superior), prealerta (per sota del 60%), alerta (40%), excepcionalitat (25%) i emergència (16%).

En els escenaris de normalitat i prealerta es duen a terme mesures de previsió i gestió, a més d’intensificar el seguiment i recull d’informació dels usuaris, a més de potenciar l’activació dels recursos no convencionals.

Pel que fa als escenaris d’alerta, excepcionalitat i emergència, ja es contemplen mesures per a disminuir l’ús de l’aigua, com la reducció de desembassaments, la prohibició de determinats usos en zones urbanes i, finalment, restriccions en tots els usos (només en la fase d’emergència).