PERSONALITAT
19-10-2022 17:02
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Aquesta expressió és més vella que l'anar a peu. Ve de l'època romana, on es referia a promeses falses dutes a terme per a obtener el favor d’algun funcionari de l’administració. Traduït a temps actuals, es fa servir per a definir les persones que no adequen o quadren allò que diuen amb el què fan. Alhora per a retratar aquell que actua com un venedor de mercadal, oferint productes de poca vàlua. O, fins i tot, prometent coses i/o fets que mai no poden arribar a complir.
Fet aquest preàmbul, trio exemples concrets on poder aplicar perfectament aquesta fórmula. Avui, però, em cenyiré en dos camps prou distants, l'un de l'altre: el món polític i l'entrellat futboler. En el primer dels dos, ja començo a estar tip de sentir declaracions -dia sí i dia també- dels nostres dirigents (tant a escala nacional com autonómica). Malgrat que es diguin Sánchez, Aragonès, Illa, Vilalta, Gamarra, Turull, Carrizosa o N.N. Tant se me'n fot! Les emissores de ràdio i TV ens enfarfeguen amb sermons cíclicament buits i inconsistents. Parlant de pressupostos, de la mesa de diàleg, el preu de l'energia, la conjuntura global o altres. M´avorreixen.
En l'àmbit esportiu, avui fa una setmana que es certificà la “defunció” de Barça i Atlètic de Madrid, a la “Champions League”. En les rodes de premsa posteriors, se’m generà fàstic i gairebé ganes de vomitar sentint les declaracions d'en Xavi i en Simeone, els 2 “coach”. Intueixo que m’expliquen berenars de duro. Falsifiquen o exageren fets per generar l’admiració dels oients. Calladets, uns i altres, estarien millor. Emprant tòpics, no fan altra cosa que el ridícul.
S'estarrufen en l'autocomplaença o no cerquen cap altra cosa que agafar el paraigües i excusar-se en la no-assumpció de cap responsabilitat. Tant és així si l’economia va de corcoll com si la dinàmica dels qui distreuen el personal xutant una pilota fa figa. Ni uns ni els altres no em donen de menjar ni em fan la vida agradable. M'agradaria copsar fefaentment que treballen amb compromís i empenta per a assolir reptes que millorin la vida del personal. No essent així, em reafirmo en la venda de fum. Són actors utòpics.
Qui no sap callar, no sap parlar. En lloc de donar llum donen fum. Un llum encès al sol, no fa claror. Si no ho tenen clar, bona nit i tapa't !
PUBLICITAT
PUBLICITAT