DES DE HANOI
17-02-2005 19:53
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Enguany lany nou xinès lany nou lunar sescaigué el dimecres 9 de febrer. Vaig tenir la sort de passar-lo a Bangkok, ciutat ambivalent, febrosa i multicultural. La comunitat xinesa és molt abundant a Tailàndia com a tants altres països darreu del món. Des de primeres hores del matí, hom podia sentir, pels diversos barris de la ciutat, el repic de timbals i platerets que les colles malabars duien dun cap a laltre de places i carrers. Les torres humanes, com les dels nostres castellers, són lespecialitat daquestes colles. També els infants, els més petits del grup, hi tenen el seu protagonisme, perquè són els que coronen els castells i, per tant, els que emprenen més riscos.
Al Vietnam de lany nou xinès en diuen Tet. Molts de vostès recordaran la famosa Tet Offensive com lanomenà llavors la premsa nordamericana, lofensiva que les tropes nordvietnamites dugueren a terme el 31 de gener de 1968. Militarment, aquest atac fou un fracàs contundent per a lexèrcit del nord, perquè delmà considerablement les seves tropes, però provocà un efecte immediat en lopinió pública nordamericana, que començà a manifestar-se en contra de la guerra, primer a les universitats i després a les grans ciutats dels país.
Malgrat que ja fa molts anys que adoptà el calendari solar, el Tet és la celebració més important del Vietnam. Durant tres dies el país satura en ple i saplega en nuclis familiars, més o menys reduïts, per banquetejar a base de bé. Les taules o els terres encatifats somplen duna miríada infinita de plats i safates farcits de menges menudes, virolades, fragants.
La cervesa, el vi darròs i els sucs variats regaran els àpats. De fet, aquests banquets són tan importants que el vietnamita no diu pas celebrar el Tet, sinó menjar el Tet.
El Tet té lloc entre els deu últims dies de gener i la primera meitat de febrer, depenent de les fases de la lluna. És una diada dorigen xinès, com moltes de les celebracions vietnamites. Tot i que la personalitat cultural del Vietnam és molt forta, no es pot negar que ha crescut i sha desenvolupat sota lombra allargadíssima de la Xina, que és la civilització més antiga de la història encara en actiu, i, últimament, amb una salut de ferro. Per a Àsia, la Xina fou i encara és el que lantiga Roma suposà per a la nostra Europa.
Com moltes altres daquestes diades, lorigen de lAny Nou Lunar posa en relació lhome amb la natura. De bon antuvi, la celebració del Tet suposà una pausa entre el pagès i la terra que havia conreat sense aturall les últimes dotze mesades, abans, naturalment, demprendre de bell nou la tasca.
El nostre calendari solar, que és el calendari que el Papa Gregori XIII installà a cada llar occidental lany 1582, és un calendari més aviat burocràtic, és un calendari que de seguida mirà dafectar els temes més prosaics de les relacions humanes i que decidí en ferm dallunyar-se de qualsevol expressió de bucolisme. El lunar, per contra, preserva uns lligams intuïtius amb els batecs de la mare terra. El Tet no és altra cosa que la celebració dels primers remors de la primavera. Una o dues setmanes abans de la diada, la flor del presseguer, dun rosa pàllid, exsangüe, i la de la prunera, dun carmí exaltat, treuen cap per les branques crispades i nuoses.
El vietnamita les talla, les ven a peu de carrer i després les fa servir per guarnir la seva llar.
A Hanoi lhivern segueix el seu curs. Els cels, color perla infinit, continuen sent baixos, asfixiants i precipiten un xim-xim que sembla que no shagi dacabar mai. Però la primavera, que, com tota estació, és tellúrica i atmosfèrica, ja ha fet acte de presència en el presseguer i la prunera.
Lhivern, doncs, està tocat de mort.
PUBLICITAT
PUBLICITAT