LITERATURA
16-08-2023 12:04
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
La ciutat de Sòria, des de ja fa setze anys, a començament d’agost, dedica una setmana a la poesia. Es tracta d’Expoesía, una fira en què editorials, autors, llibreters... tenen la possibilitat de mostrar i vendre les seves novetats, col·leccions..., en un marc incomparable al cor de la ciutat: La Dehesa o Alameda Cervantes. Però no es tracta pas només d’una fira, ja que durant tota la setmana, i en llocs emblemàtics de la ciutat (Palacio de la Audiencia, Instituto Machado...), s’hi duen a terme actes d’allò més diversos: recitals, concerts, tallers, homenatges...
Des de fa uns quants anys, molts d’aquests actes giren al voltant d’una cultura convidada i aquest 2023 li ha tocat a la catalana. Durant vuit dies el català ha estat present arreu de la capital, a través de recitals, concerts, espectacles, exposicions, llibres, tallers...: concerts com el de la Coral Cantiga i la Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona o el de l’Anna Andreu, acompanyada de la multiinstrumentista Marina Arrufat; espectacles com Odissea de la coreògrafa i ballarina Maria Rovira; conferències com la inaugural de la setmana, a càrrec de Rudolf Ortega, que hi va presentar un panorama d’allò més realista i reivindicatiu de la situació actual de la llengua catalana, o la de la inauguració de l’exposició dedicada a Joan Brossa, a càrrec de la historiadora de l’art Anna Llopis Cardona; exposicions, com l’esmentada de Joan Brossa, formada per tretze poemes visuals acompanyats de tretze més d’escrits, o la del músic i artista plàstic Jordi Santanach, totes dues a les sales de l’Espacio Alameda, un antic restaurant reconvertit en sales d’exposicions, conferències o tallers; presentacions com la de la traducció al castellà de La germana, l’estrangera de Maria Mercè Marçal (Editorial Polibea), a càrrec de l’editora, Verónica Aranda, i una de les traductores, Ana Martín Puigpelat, o com la de la traducció catalana d’una de les obres paradigmàtiques de la professora, poeta i traductora canadenca Anne Carson, Decreació (Vaso Roto Ediciones), a càrrec de la traductora, Núria Busquet, i encara la de la poeta vilanovina Raquel Casas Agustí, que hi presentà la traducció de La dona bilingüe (Viena Edicions 2008 / Bartleby, 2021), acompanyada de la ribetana Lídia Gàzquez; recitals i lectures d’autors com Martí Sales, Eduard Escoffet, Myriam Soteras, Josep Pedrals (acompanyat de Xavier Lloses)...; tallers com el dedicat al públic infantil a partir de l’àlbum Tinc un tanc de joguina (Akiara Books), de la il·lustradora Núria Tomàs Mayolas i qui signa; etc.
Més d’un lector, arribats en aquest punt, es deu preguntar com és possible un desembarcament d’aquesta magnitud de la cultura catalana a la ciutat de Sòria. Doncs ho és fonamentalment per dues raons: la primera, les aportacions i la bona feina de l’Institut Ramon Llull i la segona, perquè l’Ajuntament de Sòria des de fa una colla d’anys (amb renovació a les darreres eleccions municipals) té al capdavant de cultura el professor jubilat Jesús Bárez Iglésias (Zamora, 1947), un intel·lectual obert de mires que creu en la cultura i en la necessitat d’eixamplar-la i apropar-la a com més gent millor.
Permeteu-me d’acabar aquestes ratlles, amb unes paraules del director de l’Àrea de Literatura de l’Institut Ramon Llull, Joan de Sola, a l’acte inaugural de la setmana, que són una mostra de la importància que esdeveniments com aquest tenen per a la nostra cultura. Joan de Sola hi va dir que aquest 2023 la cultura catalana ha tingut tres grans fites en la projecció exterior: la primera, la selecció de la novel·la Boulder d’Eva Baltasar per al prestigiós Booker Price; la segona, la concessió del premi Mallarmé al poeta Jaume Pont per l’obra Mirall de negra nit; i la tercera, el fet de ser cultura convidada a Expoesía, de Sòria, un certamen dels més prestigiosos dels que se celebren a l’Estat. Llàstima que la premsa i els mitjans audiovisuals catalans se n’hagin fet tan poc ressò, perquè els ponts entre cultures sempre són interessants i necessaris, i potser encara més entre dues de tan properes i, massa sovint, tan desconegudes, sobretot la catalana per al públic de llengua castellana.
PUBLICITAT
PUBLICITAT