Vegueria del Penedès

BADANT PELS CARRERS

Quan en passen, fan de bon agafar


Ferran Savall Vilanova i la Geltrú

18-05-2025 18:57

Visió comercial?, oportunisme?, treure’s estocs del damunt?

Ferran Savall

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Amb la ressaca de l’apagada i necessitant de reposar algun d’aquells elements bàsics del “kit” de manteniment del que varem burlar-nos tant, vam recórrer alguns comerços dels habituals sense trobar els elements que buscàvem. Sempre ens quedarà el xinès de torn, els nostre proveïdor de capçalera.

Quan la pandèmia, els comerços de xinesos, van estar, ja abans de la situació crítica, al lloro i ja portaven i t’oferien mascareta, i van ser els primers en baixar persianes i fer festa en unes avançades vacances.

Al lloro, sempre. Deuen tenir informació confidencial que els hi envia el Comitè Central del Partit Comunista de la Xina amb prop de cent milions de militants, per tant alguna cosa deuen saber entre tots. No es tracta de fer una hagiografia del comerç xinés perquè no és el lloc ni el moment i tampoc el coneixem tant, ni ens cal, ni ens, interessa, però sí que es pot dir que estan sempre a punt, pendents del que es consumeix més en cada moment, cap a on tira el mercat i que es posa de moda en cada temporada.

Per exemple, l’estoc d’estelades que tenen és fruit de la seva visió clara de que el nostre procés avançava amb pas ferm i decidit cap a Itaca. Segurament els serveis secrets xinesos ja ho havien previst i així van comprar moltes, moltes estelades, però també paral·lelament van veure que hi havia una línia de negoci amb les banderes espanyoles, potser menor, però gens menyspreable.

I si el Barça va bé (i si va malament també) bufandes a dojo.

I si és l’espanyol o el Girona no s’ho perden.

La qüestió és tenir el material necessari en cada moment i en cada oportunitat.

No perdre ni una venda.

Res a veure l’inici d’aquest comerç amb aquelles botigues que van sortir com a  bolets del “todo a cien”. Ara ja hi ha un gamma de preus més o menys raonable, però amb una quantitat de material en cada botiga que el mercat de Calaf esdevindria un “mercadillo” al seu costat.

En plena ressaca, doncs, de l’apagada del final de l’abril i fent repàs del que ens ha quedat del Kit que ens va recomanar la senyora Ursula von der Leyen anem a la botiga del xinés de capçalera per reposar alguns productes.

Res, quatre espelmes i alguns pacs de ”piles”.

Quan ens toca pagar el xicot que ens atén, un pel sorneguer ell, ens diu que ja no hi haurà més apagades...

Veient la cara que faig insisteix i rebla, suposo per impressionar-me 

No sé si és ironia, cinisme o convenciment

I queda encara més sorprès quan li contesto,

No entén el dubte. Suposo que acostumat a les directrius dels Cap del govern Xinès que són infalibles i que les seves previsions acostumen a ser dogma de fe, no acaba d’entendre del tot el meu escepticisme davant les més que dubtoses les paraules de “Sánchez” i el futur de les apagades... vaja, ja ens coneixem...

Però al cap d’un parell de dies de la meva visita per sorpresa veig el cartell que ha penjat i reprodueix la fotografia.

Ah! Tot són productes relatius a l’apagada, aquella apagada que segons Sánchez i el mateix jove xinés de la botiga no es tornaria a produir. Vet aquí l’espavilat!

Home, em va sorprendre perquè no havien passat ni quaranta vuit hores que afirmava amb rotunditat -disciplina i fe ciega en el mando- que no hi hauria apagada i ara,  publicitat de tots els productes necessaris per si de cas es produïa de nou l’absència de l’electre.

Em va saber greu...

Visió comercial?, oportunisme?, treure’s estocs del damunt?.

O potser comunicar a la respectable clientela que té a la seva disposició els materials imprescindibles que ens ajudaran a passar amb més comoditat i distracció la nova apagada, que ja anuncien que serà a principis d’agost.

I sort que encara els productes no estan sota la guerra aranzelària, en pocs dies poden pujar de preu, allò del mercat i l’oferta i la demanda.

Sigui com sigui el negoci per damunt del convenciment.

Com a mínim estem avisats i l’últim que apagui el llum.

 

P.S. I ens jugaríem un pèsol que no trigarem a veure un altre cartell oferint mascaretes antigàs després del popular i mil vegades fotografiat núvol tòxic vilanoví.

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.