CRÒNICA
19-09-2001 0:00
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Primer de tot, per als qui no estigueu assabentats de la història, us en faré cinc cèntims: el matrimoni italià format per Alessandro Ferretti i Rosa Visque va arribar a Vilanova i la Geltrú l'any 1991. Havien planejat passar una jubilació daurada navegant per la Mediterrània i havien adquirit el Mersey Inspector, un vaixell robust i de la mida ideal per a la jubilació romàntica i aventurera que s'havien proposat els Ferretti. El Mersey Inspector era de Liverpool i, a jutjar pel seu nom, devia acomplir una funció de vigilància a l'estuari del riu Mersey. Aquest riu fou una artèria crucial de la revolució industrial anglesa dels segles XVIII i XIX, però després, amb un continu de fàbriques abandonades a cada marge, va esdevenir un dels monuments a la desolació més grans d'Europa. Tot i això (poc que sabien ells que el nom era profètic), van comprar-se el vaixell i es van fer a la mar, però ben aviat hi van tenir problemes, i l'atzar els va dur al port de Vilanova. Entre altres coses, calia repintar el casc de l'embarcació. El matrimoni va fer treure el vaixell per arreglar-lo en un escar del port. Un any més tard, Alessandro Ferretti ja havia abandonat les tasques de reparació de l'embarcació i havia començat una llarga batalla judicial (que encara va ara) per uns pressumptes cobraments il·legals que diu que li va fer la Comissió de Ports de Catalunya (òrgan que depén de la Generalitat). Diu que li deuen quatre milions i mig de pessetes més els interessos. El 1996, com a mesura de pressió, Ferretti va deixar de pagar la taxa que la CPC li imposava per tenir el seu vaixell a l'escar, i ara la Generalitat assegura que és ell, qui els deu quatre milions i mig. Pel que sembla, aquests pressumptes cobraments il·legals van afectar altres usuaris, però els Ferretti van ser els únics que s'ho van prendre tan a la valenta. Es van estar vuit anys vivint al seu Mersey Inspector amb unes condicions certament difícils de fred, humitat i altres inconvenients, com ara que a la nit els tallessin el subministrament d'aigua i electricitat. Tot això va anar deteriorant la salut d'Alessandro Ferretti i finalment la parella de jubilats, ja famosa a Vilanova per la seva pancarta d'"una solución quiero", va haver de tornar l'any passat a Itàlia.
Entre altres incidents que van patir durant la seva llarga escala a Vilanova, hi ha l'incendi que algú va provocar a la sala de màquines del vaixell mentre ells dormien, la nit del 31 d'agost de 1997. Un altre fet curiós és que el senyor Ferretti va denunciar els ocupants d'una barca que hi havia a l'escar per tràfic de drogues. Potser per la seva condició d'excèntric el van prendre per boig i no en van fer cas. La qüestió és que un temps més tard van trobar aquella mateixa barca davant de les nostres costes carregada d'haixix. El més tèrbol de tot plegat és que Ferretti assegurava que les autoritats portuàries tenien coneixement de les activitats que es duien a terme en aquella embarcació.
El matrimoni italià viu ara a Lecco, al nord d'Itàlia (o almenys hi vivia fa pocs mesos), i Ferretti diu que la Generalitat va aprofitar la seva absència per traslladar el Mersey Inspector al descampat on es troba ara. Per poder-lo passar per sota d'un pont que es troba de camí cap al descampat, el van haver de desarborar i tallar per la meitat. El vaixell, no cal dir-ho, ja no podrà tornar a navegar, i jeu allà esperant algun tràmit judicial o burocràtic (o alguna gamberrada) que acabi definitivament amb ell, però la batalla judicial kafkiana que mantenen els Ferretti amb la Generalitat s'allarga indefinidament. De moment, en aquell lloc i en l'estat que es troba, el vaixell ofereix un aspecte absolutament surrealista.
La història és trista, certament, perquè Alessandro Ferretti i Rosa Visque han vist esfumar-se la seva jubilació de somni. El Mersey Inspector, per la seva banda, ha estat brutalment mutilat i ara sembla un espectre de vaixell, mort en vida, sobretot des del tren de les 7 del matí. A aquella hora més que mai el Mersey Inspector és la viva imatge de la desolació.
Des de la meva humil posició de col·laborador d'Encanal, demano que l'ajuntament consideri la possibilitat, quan s'hagi d'urbanitzar aquella zona, de crear una Plaça de la Desolació, o de la Tristesa, al lloc on ara hi ha el Mersey Inspector, i que aquest n'ocupi el centre. Que no hi ha un carrer de la Llibertat? O no és un altre dret fonamental, el de la tristesa? Que ho fagin, que al capdavall ja veuran com no serà tan sinistre, tot plegat. Per començar, segur que tothom la coneixerà com "la plaça del barco", i que, d'aquí a unes quantes dècades, quan la desolació ja sigui tabú del tot (que ja comença a ser-ho), un futur ajuntament retirarà el vaixell i li canviarà el nom a la plaça; li'n posarà un de més políticament correcte, com ara "Plaça de la Felicitat" o "de l'Equilibri". Segur que la gent en continuarà dient "la plaça del barco" durant uns anys, però el lloc haurà perdut tot l'encant, perquè la canalla, que els agradava tant de jugar al barco, se n'anirà a altres llocs: al centre comercial, a un park infantil o a observar estupefactes algun Ronald McDonald sense cap gràcia. La plaça quedarà buida de gent i de contingut, sense el vaixell d'Alessandro Ferretti i Rosa Visque. Amb un parell de dècades o tres, només els vells l'anomenaran "la plaça del barco", i gairebé tothom haurà oblidat que es deia Plaça de la Desolació.
El que cap persona no oblidarà mai, per molt que estigui de moda fingir una felicitat radiant, és la desolació que de vegades el temps deixa darrere seu. Sols o amb companyia, tots hem cridat alguna vegada, desesperats, que volíem una solució. Això sí: fluixet i en la intimitat, que està mal vist.
Àlex Cardona Masdeu
PUBLICITAT
PUBLICITAT