PUBLICITAT
FESTIVAL TERRAMAR
21-07-2025 17:05
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Va deixar els escenaris fa gairebé vint anys, després de convertir-se en la veu d'una de les bandes més influents del panorama musical català. Després d’un llarg viatge vital que l’ha portat a viure i treballar arreu del món, Pemi Fortuny ha tornat, i ho ha fet de la mà del seu grup de sempre: Lax’n’Busto. El que va començar com un projecte solidari puntual ha esdevingut una gira de retrobament, amb catorze concerts i milers d’espectadors. El 6 d’agost actuaran al Festival Jardins Terramar de Sitges, i hem parlat amb ell per saber com viu aquest retorn inesperat.
Després de gairebé dues dècades fora del grup, com viu aquest retrobament amb Lax’n’Busto?
Ha estat un procés totalment inesperat i molt natural. Tot va començar amb un parell de concerts solidaris per celebrar els 15 anys de Cat Radio Barming, un projecte que vaig impulsar a l’Àfrica: una ràdio comunitària amb vocació educativa i sanitària. L’objectiu era recaptar fons per continuar mantenint-la i, quan vam proposar fer un concert benèfic, la resposta va ser tan impressionant que vam haver de repetir-lo. I allà va passar alguna cosa: la gent s’emocionava, nosaltres també… I vam pensar: “Per què no fem-ne uns quants més?”. D’allà vam passar a catorze concerts. Tot ha anat fluint. Ens vam posar a assajar i, com si hagués passat una setmana des de l’últim cop. No havia estat gens premeditat, però ha sigut molt bonic.
Sembla que el retorn ha estat gairebé màgic. Se l’havia plantejat abans?
No, en absolut. Si m’ho haguessis dit fa un any, hauria pensat que era una broma. En realitat, només volia ajudar la ràdio. Vaig fer una trucada, i sense planificar-ho, tot va començar a girar. Quan les coses flueixen així, vol dir que hi ha una energia especial. Jo venia d’anys de viatges, de fer feina de cooperació, de col·laboracions musicals esporàdiques… però això ha estat com una màquina del temps. I ara em trobo al mig d’una gira, emocionat i també una mica aclaparat.
Com ha estat el retrobament amb el públic? L’ha sorprès?
Moltíssim. És el que més m’ha tocat. La gent ha respost amb una emoció brutal. Hi ha mares que venen plorant amb les filles adolescents al darrere, avergonyides, però encantades. Gent que ens diu que va viure moments molt importants de la seva vida amb les nostres cançons. Històries que et posen la pell de gallina. Un senyor em va dir que l’únic cop que va lligar a la seva vida va ser en un concert nostre! O una colla que va venir a commemorar un amic que va morir en un dels últims concerts que vaig fer amb el grup. Hi ha molt d’amor, molta memòria compartida.
Aquesta emoció també es nota sobre l’escenari?
I tant. Sobretot perquè són molts records que tornen de cop. L’altre dia, a Mallorca, vaig començar a equivocar-me perquè em mirava el públic i reconeixia cares, històries, vivències. I et despistes! Al final vaig haver de dir: “Escolteu, és que m’està distraient molt tot això que veig!”. És molt intens. I això fa que cada concert sigui especial, diferent. No és només cantar cançons, és reviure-les.
Com encaixa aquest retorn en el context del Festival Terramar de Sitges? Què significa per vosaltres?
Ens fa molta il·lusió. A part que Sitges està a tocar de casa, el festival té un encant especial. És d’aquests esdeveniments que potser no existien fa vint anys, però que ara donen molta vida a l’escena musical. A més, vam sentir des del primer moment que els organitzadors també tenien ganes reals que hi fóssim. Ens vam trobar fa poc en una entrevista i l’emoció era mútua. Això es nota, i et motiva.
Com ha estat la seva vida durant aquests anys allunyat dels escenaris?
Doncs molt diferent. He estat molt implicat en projectes de cooperació. He viscut en llocs com Indonèsia, Costa Rica, Tailàndia o Myanmar. He treballat molt en comunitats, en projectes socials. I, de tant en tant, feia col·laboracions musicals amb grups d’aquí i d’allà. Però res estable ni professional. No volia tornar a aquella vida tan planificada. M’agrada viure amb incertesa, com un nen que comença l’estiu sense saber què vindrà després. Això m’ha ajudat a assaborir més el temps.
Es torna a sentir cantant de Lax’n’Busto?
Sí, però des d’un altre lloc. Ara ho visc amb una intensitat diferent. Cada concert és gairebé un regal. Poder fer un concert sencer, veure la gent corejant cada paraula, connectar d’aquesta manera... no té preu. Són moltes emocions comprimides.
Ens pot avançar quin repertori escoltarem a Sitges?
Només puc dir que seran cançons mítiques, una rere l’altra. Tothom les coneix, tothom les espera. No donem treva! Fins i tot a vegades no tenim temps ni de beure aigua entre temes... Però ho fem encantats.
Creu que aquest retorn pot tenir continuïtat més enllà de la gira d’aquest any?
Ara mateix no hi ha res previst. Tot ha sorgit com ha sorgit: sense planificar res. Ens deixem portar. De fet, el 2025 farà 40 anys que vam començar, així que... potser hi ha una excusa perfecta per allargar-ho una mica més. Però no hi ha cap pla, ni disc nou, ni gira definida. Jo personalment fujo d’aquesta programació estricta. He viscut vint anys sense saber què faré d’aquí a sis mesos i m’hi sento molt còmode. És una filosofia de vida.
Un últim desig per al concert de Sitges?
Que la gent surti d’allà emocionada. Que visquin el concert com nosaltres: com una trobada entre generacions, entre històries de vida. No és només música, és una celebració compartida. Estic segur que viurem una nit molt especial.
🗓️ Lax’n’Busto actuarà el 6 d’agost al Festival Jardins Terramar de Sitges, en el marc de la seva gira de retrobament.
🎟️ Entrades disponibles al web del festival.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT