PUBLICITAT
GENOCIDI
03-08-2025 18:47
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
Aquest any 2025, s’ha commemorat el 80é aniversari de l’alliberament dels camps nazis. L’aniversari del final de la segona guerra mundial i amb ell el final d’un dels episodis més cruels de la historia de la humanitat. La deshumanització i l’assassinat programat i industrial de milions de persones en els camps de concentració i camps d’extermini del III Reich. Un fet que des de llavors ha trasbalsat la consciencia de la humanitat, ha posat en dubte la seva mateixa essència i ha fet com va dir encertadament Elie Wiesel, supervivent d’Auschwitz i Buchenwald, que “després d’Auschwitz, el món ja no fos mai més igual”.
Aquest any però, a Buchenwald, a l’abril, durant la cerimònia internacional de l’alliberament del camp va tenir lloc un fet excepcional. Un grup de joves estudiants, integrants del grup de l’Amical de Buchenwald, havien estat convidats pel Comitè Internacional de Buchenwald i Dora, a fer una intervenció a l’acte central. Amb el professorat i el suport de l’Amical, havien redactat un manifest que volia representar el pensament del jovent europeu davant aquest important aniversari.
Així, el diumenge 6 d’abril, a primera hora de la tarda, quan va arribar el seu torn, la vintena llarga de joves van sortir a l’appleplatz del camp, i davant de centenars de persones, representants polítics dels diferents països, membres del Comitè Internacional, familiars dels deportats, supervivents... tres noies de tres instituts d’Espanya van llegir el manifest. Un manifest al nostre parer, extraordinari, que sintetitzava molt bé la denúncia de les injustícies actuals al món, el perill de l’extrema dreta, que apel·lava a l’esperit del jurament de Buchenwald i als ensenyaments de Jorge Semprún o Stefan Hessel, i sobre tot ens posava a tots davant del mirall i ens reclamava, amb l’empenta de la joventut, menys paraules i més acció.
Però les noies, també amb la rebel·lia pròpia de l’edat, i després d’escoltar durant aquests dies a Weimar i Buchenwald, en els actes oficials, tota mena de justificacions a les posicions d’Israel i cap paraula o empatia pel que està passant a Gaza, van pensar que aquell era el lloc idoni i el moment adequat per a denunciar el que està passant ara mateix al món, i van acabar la lectura del manifest amb un paràgraf que no estava previst ni consensuat amb el CIBD (Comitè Internacional de Buchenwald i Dora), van denunciar les guerres actuals i especialment el genocidi que s’està comenten a Gaza.
I aquí va començar el conflicte. Les paraules de la jove lectora, van causar un destacat enrenou, entre la nova presidència del Comitè Internacional, el president sortint, representant jueu i el propi director del Memorial del Camp de Buchenwald, que es van precipitar a demanar explicacions i a desqualificar aquella intervenció. Posteriorment per altres membres del CIBD, representants de països amb orígens jueus, va començar un enviament de correus amb el refús a la intervenció de les joves i en conseqüència de rebuig a la persona que suposadament ho havia permès i facilitat, el signant d’aquest article.
Representants d’alguns països al CIBD, van qualificar la intervenció, les paraules de les noies, d’antisemites, per molt que vam explicar en diverses respostes que no era així, que les noies i la pròpia delegació espanyola de l’Amical, teníem molt clara la distinció entre el govern sionista d’Israel i el poble jueu. Sense deixar de banda que el poble palestí també és semita.
El fet, segurament rellevant, i que va motivar l’interès de molts mitjans de comunicació obliga a una àmplia reflexió. Sobre que es pot dir i que no en un acte de les característiques d’aquests, sobre la relació dels fets del passat i els del present, i com no, sobre qui te el patrimoni del patiment de les persones i quin es el valor de cada cosa.
Es obvi que Israel està cometen un genocidi. I el temps està donant la raó a aquestes joves valentes que es van atrevir a denunciar-ho a Buchenwald. Utilitzar la fam i la set com armes de guerra, destruir escoles i hospitals, assassinar metges i personal d’infermeria, periodistes, jugar amb la població civil obligant-la a desplaçaments forçats, a intentar trobar una mica d’aliment entre trets i bombardejos, no te un altra nom. Genocidi.
Es incompressible el refús que aquesta afirmació va provocar a Buchenwald. Incomprensible que descendents de les víctimes de l’Holocaust se sentissin ofesos i demanessin explicacions. Ells que haurien de ser els mes sensibles al patiment en record de la seva pròpia història. Com també és incomprensible la paràlisi de la comunitat internacional, i el paper que Alemanya està jugant en aquest conflicte. Sembla que encara arrosseguen un gran complexa de culpabilitat.
Les noies, com nosaltres podem entendre la complexitat de la situació. I la gravetat de la Shoah. Però amb la legitimitat que ens dona ser hereus del patiment de les víctimes republicanes espanyoles en aquest camp de concentració i perquè havíem de ser fidels al jurament de Buchenwald, crec que precisament aquí teníem l'obligació de denunciar les injustícies, les guerres, l'auge de l'extrema dreta i per què no, els genocidis que s'estan executant o s'han comès al món al llarg de la història. Per què no s’ha de poder parlar a Buchenwald i als altres camps nazis, dels genocidis a Rwanda, a Armènia, amb els Roginyes, dels assassins de masses i dels crims de guerra, que succeeixen a Ucraïna o a Palestina?
Enric Garriga
President de l’Amical de Buchenwald
Vicepresident per Espanya del Comitè Internacional de Buchenwald i Dora
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT