PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
12-10-2025 8:35
És més que habitual que quan van seguint els camins ens trobem amb alguna cruïlla, entrada a masos i corrals o accessos a camps i conreus en que hi trobes un cadenat.
Funció evident.
Instrument amb una intencionalitat clara.
Es tracta d’impedir l’entrada de vehicles que no siguin de l’amo del tros o que no molestin l’espai protegit per la prohibició. Prohibició que moltes vegades també es posa en algun cartell al mateix cadenat.
En aquest cadenats, cables i altres impediments s’hi acostuma a posar algun element destacat i contrastat que faci molt més visible la barrera per prevenir i impedir accidents involuntaris en cas de no veure la cadena. N’hi ha que s’han guarnit amb algunes peces reflectants, altres hi posen un drap de color vermell i altres hi pengem elements més dinàmics com CC, llaunes que amb el reflex de la llum fan pampallugues que et criden l’atenció o altres elements de reclam, que indiquen que estiguis atent.
El que hem vist i reproduïm és poc habitual, al cadenat hi ha penjat un seguit de mascaretes com elements singulars per cridar l’atenció.
Les mascaretes fa anys eren una peça exòtica que assimilàvem als turistes orientals, bàsicament japonesos i xinesos que en alguna ocasió passejaven amb la peça amb tota la tranquil·litat i normalitat pels nostres carrers i places.
Ens els miràvem encuriosits però vaja s’acceptava amb tota normalitat. Tothom té les seves manies, pensàvem.
Però, ai las!!, com diu la profecia “Quan la Xina esternuda, el món es constipa”
I vet aquí que un petit (o gran) virus, que se’l va anomenar com a COVID 19, es va difondre des de la Xina amb origen que avui encara són desconeguts i que ha donat moltes i moltes llegendes urbanes del seu començament.
I del virus a la mascareta hi va haver un recorregut molt breu.
Dues sortides a la tele del de gran Fernando Simón i tots amb la cara tapada.
I ens vam fer experts en noms i funcions, les FFP, aquelles que recorden un ànec, molta protecció. Les quirúrgiques que acabaven fetes un moc després d’uns quantes hores de portar-la i les higièniques que potser duraven una mica més però són menys efectives
I vam esprémer l’enginy i van sortir les casolanes fetes de diverses capes de teles i que van servir per exemple que alguna entitat la fes amb el seu logo identificatiu. Anaves pel carrer i sabien de quin peu associatiu calçaven. Alguna escola va ser espavilada i l’alumnat, sempre atent, va fer algun diner pel viatge de final de curs que llavors es veia lluny, i encara les que es van anar confeccionant com una manera productiva d’entretenir-se. Totes però van fer el seu servei.
I clar les mascaretes sobretot en els primers moments en que anaven molt buscades van servir perquè els estafadors, els especuladors, els caradures i els mamons de torn es fessin d’or comprant, venent i revenent productes de baixa qualitat a preus d’or. Coneixem tots casos famosos.
En aquells moments la mascareta ja va ser peça clau en la nostra vestimenta.
Mica en mica va anar minvant l’obligació del seu ús i avui encara són recomanables ens segons quins espais i segons les condicions de la salut de les persones. Sempre prevenir.
Van passar a ser també habituals. Ja no ens era estrany el seu ús ni ens miràvem a qui en portava.
Ara, que acabin penjades d’un cadenat per cridar l’atenció genera una mica de sorpresa.
Algunes idees que suggereix la visió d’aquest cadenat guarnit amb les mascaretes i amb una bola nadalenca al mig.
O el realitzador de la performance, amb resultat més que discutible artísticament, va aprofitar les mascaretes que es va trobar al camí prop de la cadena.
O inicialment era una mena de lloc d’aprovisionament de mascaretes per qui no en portava i podia agafar-ne una de manera lliure, sempre que fos neta, es clar..
O és una manera de reciclar materials vells que has trobat per casa i en el cas de mascaretes segur que trobaríem més d’una per calaixos i armaris.
Però la veritat és que no creiem que compleixi massa la funció de que es visualitzi des de certa distancia l’obstacle que ens impedirà passar.
Però la veritat és un recordatori i una mena de normalització de la mascareta. Que no l’oblidem... (ja hem tocat fusta).
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT