PUBLICITAT
ENSENYAMENT
12-12-2025 16:38
Darrerament es torna a parlar de la conveniència o no d’allargar l’etapa d’educació obligatòria fins als divuit anys. La controvèrsia té un recorregut llarg. El 2015, el Consell Escolar de l’Estat ja la va incloure com una de les seves recomanacions. Abans, el 2011, el parlament europeu suggeria als estats membres aquesta mesura. En el seu últim informe, del 2024, torna a abordar la necessitat de debatre sobre la necessitat d’allargar l’obligatorietat. Fem l’exercici de pros i contres.
A favor: Si fem obligatòria l’educació fins als divuit, l’abandonament escolar prematur automàticament baixa. Una altra xifra que milloraria a les estadístiques!
En contra: Existeix fora de les estadístiques un abandonament escolar que va a classe. Alumnes que s’asseuen a la cadira o davant del chromebook o en la xerradeta de grup i que no els fa cap bé romandre més temps aparcats en una aula. Per a ells, sortir i palpar realitat molt sovint és la millor mesura educativa.
A favor: Reduir l’abandonament escolar millora les oportunitats de treball dels joves.
En contra: Estabulitzar els joves els treu del mercat laboral però no crea ocupació. Les empreses no ofereixen més llocs de treball per aprofitar que els nanos han estat més temps a l’escola. A més, un xaval amb divuit anys es plantaria amb els estudis obligatoris, quan ara té un grau mig de formació professional, per exemple. De fet, equivaldria a una devaluació del nivell dels divuit anys que passarien a ser els actuals setze (i els antics catorze).
En contra: és car. Si és obligatòria haurà de ser gratuïta, o sigui, quartos. No tenim un cèntim per a res del que demanen els professionals i ara en tindrem per estendre l’escolaritat fins als divuit? Qui sap.
Final: Per reduir l’abandonament escolar se’ns ha acudit fer l’escolaritat obligatòria. A mi em sembla violent, però jo soc un professor, què puc saber jo! Un jove de disset anys necessita que l’obligui l’estat a formar-se? Respectar la llibertat individual em sembla més important, fins i tot quan les decisions dels altres poden ser errònies. Obligar és infantilitzar. Fins quan? Fins a on donem permís per obligar?
Vinga nois, siguem positius!
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT