PUBLICITAT
BADANT PELS CARRERS
19-04-2026 16:38
Just hem celebrat 95 anys de la proclamació de la República Espanyola, la segona en tota la història. Aquella que va néixer de la victòria a les gran ciutats de les candidatures republicanes a les eleccions municipals. Aquesta victòria va fer que el rei de llavors, Alfons tretzè, decidís marxar cap a l’exili (ja marcava el camí a seguir) i pronunciés una gran veritat "Me'n vaig perquè ja no tinc l'amor del meu poble". I encara hi afegí que mai no va abdicar, sinó que va suspendre el seu poder per evitar una guerra civil. No va abdicar, el van abdicar. Que havia de dir l’home!.
Amb la seva sortida hi ha va haver competició per quin ajuntament proclamava la república primer. Sembla que va guanyar la població d’Eibar. La República Catalana no va trigar a proclamar-se, però es va rebaixar una mica el contingut... Premonitori?.
I el que havia estat el seu poble (o una bona part) es va llençar al carrer amb evidents mostres d’alegria pel canvi de règim que ja s’intuïa. I cantant l’himne de Riego (en honor de Rafael del Riego, 1784-1823) militar liberal, fou l’himne de les dues repúbliques) van anar desfilant per les principals ciutat espanyoles, des del balcons dels ajuntaments es proclamava la República, en honor als republicans. I naturalment mentre cantaven allò de:
Soldados la patria
nos llama a la lid,
juremos por ella
vencer o morir.
El mundo vio nunca
más noble osadia,
ni vió nunca un día
más grande el valor,
que aquel que, inflamados,
nos vimos del fuego
excitar a Riego
de Patria el amor.
I el més “conyons” inventaven estrofes més o menys satíriques
Si los Reyes de España supieran
lo poco que van a durar,
a la calle saldrían gritando:
"¡Libertad, libertad, libertad!"
I naturalment l’altre símbol que identificava la república va ser la tricolor, la bandera vermella, groga i morada, el vermell i el groc mantenen la tradició històrica- heràldica, simbolitzant la sang dels caiguts i la riquesa del país però el morat està en discussió uns l’atorguen al color del penó de Castella, bressol de les espanyes i altres hi veuen el color del Comuneros però no està del tot clar.
I ara encara fan voleiar la bandera, amb sa dolça majestat, els nostres republicans. I ho fan amb orgull, reivindicant el passat i esperançats amb el futur i bens segur que se senten emocionats en veure-la per damunt dels nostres caps i cants.
Saben que a la tercera serà la vençuda.
I podem entendre que hi hagi qui s’emocioni.
No és el nostre cas. Més aviat himnes i banderes ens són un pèl indiferents. Ni cremaríem la bandera ni xiularíem a un himne però vaja tampoc ens esquinçaríem la roba quan algú ho fa.
I això potser ens fa pensar que som mal patriotes, però potser també sabem que en nom de banderes i himnes s’han comés moltes barbaritats.
Però vaja si fent voleiar la bandera et sents còmode, endavant i si és la republicana espanyola, millor que millor. I aquí podríem dir que la republicana seria l’estelada amb una ampli catàleg i mostrari de formes i colors.
Passat el 14 d’abril el nostre més sentit homenatge a la república i sí, avui també als seus símbols.
Que voleï ben amunt, ben amunt!.
I com deia el gran poeta Antonio Machado: "Con las primeras hojas de los chopos y las últimas flores de los almendros, la primavera traía a nuestra República de la mano".
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT