23-02-2006 11:48
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
LAina és una vilanovina donze anys que cursa cinquè de primària al CEIP Margalló. Està nerviosa i una mica atabalada perquè només queden tres dies per a les comparses, lacte més emblemàtic i sense el qual no sentén el Carnaval de la capital del Garraf. La comparsa es viu amb intensitat i emociona als participants i als espectadors gràcies al seu esperit romàntic i tradicional que fins i tot ajuda a la integració dels nouvinguts.
Potser sense saber-ho, lAina és la corretja de transmissió duna festa que té el seu origen a finals del segle XIX, quan alguns indianos, dits americanos a Sitges, tornen enriquits de Cuba gràcies als seus negocis, sovint amorals. Potser per això, per treures la mala consciència del damunt, inverteixen part de la seva fortuna en crear escoles, hospitals i infraestructures, però també en construir sumptuosos edificis que acullen entitats i societats, algunes de les quals encara en actiu, com el Foment Vilanoví, on se celebren balls de mantons, una peça de roba que lluïen les dones riques a les festes dels palaus de lHavana. Letnògraf Bienve Moya ha explicat en diverses ocasions que el naixement del modern Carnaval vilanoví, una festa documentada ja al segle XVI, és gràcies a la influència dels indianos, que incorporen engalanades vestimentes a Sa Majestat Carnestoltes, els mantons com a peça de lluïment per a les dones i, per als homes, la barretina, un element que ara sembla irrellevant però que a la Renaixença comportava una forta dosi de catalanisme i de recuperació de la identitat nacional.
LAina anirà per segona vegada a la comparsa amb el seu company de classe Aleix. Ja té el mantó preparat, els clavells a punt i els caramels comprats. LAleix, tal i com mana la tradició, anirà a casa lAina a primera hora del matí i haurà de passar el tràngol dobsequiar-la amb un petit detall, tot i que jo també li faré un regal, com és costum, i li donaré els caramels, amb la condició que també en vull tirar, diu. Acte seguit, es dirigiran a la seu de lAgrupació de Balls Populars, on ens trobarem amb molta gent de la nostra classe i esperaran a què la xaranga contractada per a locasió interpreti el Turuta, una marxa militar que no se sap qui o què va decidir que fos la melodia oficial de la comparsa i que fa posar els pèls de punta als vilanovins.
La mare de lAina, la Noemi, i el seu company, el Francesc, també aniran a la comparsa, però en el seu cas a La Unió, lentitat que més ha fet per a la recuperació del Carnaval postfranquista. I és que la comparsa és una festa intergeneracional a la qual hi participen unes set mil parelles repartides en prop dun centenar de banderes duna cinquantena dentitats. Després de tot un matí saltant pels principals carrers de la ciutat, la comparsa finalitza amb una dolça batalla a la plaça de la Vila. Aquest és el moment en què la Noemi i lAina, mare i filla, no poden contenir lemoció. De sobte, la plaça de la Vila desapareix sota un mar de mantons, barretines, clavells, mocadors de farcell i un núvol fi de polsim de sucre esclafat que impregna latmosfera i que va immortalitzar el pintor Joaquim Mir en una de les seves teles més celebrades que es pot veure a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer.
La presidenta de la Federació dAssociacions de Carnaval, Eulàlia Sòria, reconeix que la festa, a Vilanova, està impregnada dun esperit romàntic únic, motiu pel qual potser va ser declarada Festa dInterès Nacional el 1985. Sòria sosté que la paròdia i la ironia van de capa a caiguda i que en alguns actes falta relleu generacional, però, en canvi, la comparsa no només gaudeix de bona salut, sinó que matreviria a dir que fins i tot sobrepassa al propi Carnaval. En aquest sentit, Xavier Carbonell, de La Medusa, entitat que aquest any ha estat lúnica que sha ofert per organitzar lArrivo, creu que el calendari festiu local és tan atapeït que fa que no puguem arribar a tot arreu, i potser això és el que provoca, a part de moltes altres coses, que una part de la joventut no vulgui, o no pugui, tirar del carro. Carbonell, que és regidor municipal des de fa uns mesos, viurà la festa amb una mica desquizofrènia, ja que serem responsables dun sermó satíric que potser repassarà la gestió del govern municipal del qual formo part.
Els joves de la Medusa han jugat fins ara a la confusió i no deixen clar si demà el rei Carnestoltes arribarà a Vilanova o marxarà a Rio de Janeiro, segons han informat en un comunicat. És una prova més que la ironia sobreviu en alguns collectius que mantenen viu lesperit de la festa, com el pastisser Jaume Blanch, pioner pel que fa a la merengada infantil, una altra dolça batalla que cada any dona el tret de sortida a un Carnaval que la seva organitzadora, Eulàlia Sòria, defineix de solidari i igualitari i sobretot, participatiu, més que no pas de lluïment.
Aquest darrer comentari, no cal dir-ho, és un míssil dirigit a Sitges, letern enemic de Vilanova. Totes dues poblacions viuen per Carnaval la seva màxima rivalitat fins al punt de discutir sobre lorigen del xató, un plat típic de la zona del qual sitgetans i vilanovins en reclamen la paternitat. Guerra de campanars a part, Sitges té un dels carnavals més importants del país gràcies al poder de convocatòria de la Rua de la Disbauxa i de lExtermini, que se celebra diumenge i dimarts a la nit, respectivament. Precisament, aquestes rues són el motiu al qual saferren els puristes vilanovins que acusen els sitgetans darraconar la participació en favor del lluïment i així perdre lessència de la festa. No cal dir-ho, la presidenta de la Comissió de Carnaval de Sitges, Jetza Muntané, ho veu molt diferent: clar que és un Carnaval participatiu, sinó no sentendria que milers de persones cada any omplin les carrosses de les diferents entitats. A més, la ironia existeix, la prova és que aquest any el meu olfacte em diu que moltes coses giraran al voltant del 23-F.
LAnna és una noia de nou anys que aquest any torna a participar al Carnaval amb la carrossa de la Colla Pessigolla. Sortirà amb tots els seus amics i companys de classe de lescola Pia diumenge i dilluns a la tarda. LAnna explica que fa molts anys que vaig al Carnaval i sempre amb disfresses diferents, com de princesa, pirata, geisha... Aquest any toca vestir-se de Dulcinea, les noies, i de Don Quixot, els nens. Fa temps que estan preparant la disfressa i diu passar-sho molt bé quan estem tots junts. És un ritual diniciació a la festa que culminarà, per a molts, el dia que es puguin vestir de Carnestoltes o de Reina del Carnaval, dos personatges que són una combinació perfecta de tradició i modernitat. Elisabeth Marin va ser la Reina 2005, i en té un record esplèndid, sobretot quan veus la cara dillusió de la gent quan passàvem amb la carrossa. Assegura que la seva era una reina com Déu mana, en el sentit que no ens vam estar de res i no vam estalviar lluentors, plomes i una magnífica corona. Marin, que quan va fer de reina tenia 25 anys, explica que el seu grup 1,2,3 i... entén la festa com un espectacle, i els espectacles, com més lluïts, millor per a qui ho fa i per a qui ho veu.
Si el temps no ho impedeix, les dues entitats històriques, el Prado i el Retiro, mobilitzaran milers de persones la nit de diumenge i dimarts. Elena Farré, presidenta de la Comissió de Carnaval del Retiro, entitat fundada fa 135 anys i que actualment té un miler de socis, participarà al Carnaval amb 25 carrosses dadults i vuit dinfantils. En total, seran unes mil persones mobilitzades i unes 400 criatures, diu Farré, que reconeix que la rivalitat amb els del Prado la mantenim, perquè això ens esperona. Isaac Bielsa és el seu homòleg al Prado. Critica lescassa aportació econòmica que destina lAjuntament al Carnaval, i que no oblidin que milers de persones es desplacen expressament a Sitges per poder veure la nostra festa. Entitat fundada oficialment el 20 de novembre de 1877, el Prado compta amb 1.161 socis i participaran a la rua de la Disbauxa i de lExtermini amb 13 carrosses, sis més dinfantils i, a més, ens fem càrrec del Carnestoltes i la Reina del Carnaval daquest any. En total, unes 700 persones mobilitzades que ja van començar a treballar el passat setembre, diu Bielsa.
Tot i la rivalitat, els carnavals de Sitges i Vilanova es complementen. És dels pocs llocs on els vilatans no confonen Carnestoltes amb Carnaval; el primer és el rei de la festa, i el segon és el nom que rep el conjunt dactivitats que es duen a terme entre Dijous gras i Dimecres de cendra. A Vilanova, la festa viu la seva màxima esplendor amb les tradicionals guerres de merenga davui dijous a la tarda, lArrivo de Sa Majestat Carnestoltes demà al vespre i la corresponent lectura del sermó, i les comparses de diumenge al matí. A Sitges, el Carnestoltes arribarà avui dijous i farà lectura del seu predicot, el torn de larribada de la Reina serà demà divendres a dos quarts de vuit de la tarda des de la Fragata, i les rues de la Disbauxa i lExtermini diumenge i dimarts a la nit, respectivament.
Resumint, una setmana de disbauxa que finalitza dimecres quan els autòctons enterraran la sardina i, després duns mesos de descans, començaran a pensar en la festa de lany vinent. I és que al Garraf el Carnaval representa una manera no només dentendre la festa, sinó la vida, conclou Jetza Muntané.
(reportatge publicat al diari AVUI el 23 de febrer de 2006)
PUBLICITAT
PUBLICITAT