PUBLICITAT
FLASH
11-09-2002 7:08
El dia 11 de setembre de 1714 era dimarts. El del 2001, el de Nova York l'any passat, també. Els atacs sobre la ciutat de Barcelona van començar a la matinada, quan la gent es llevava. Els avions es van empotrar a les torres més altes de Nova York de bon matí, quan la gent començava a entrar als llocs de feina. Les similituds s'acaben aquí. Segons dades oficials fetes saber aquesta setmana, els atacs als Estats Units de l'any passat van produir 2.801 morts. A Barcelona, una ciutat de 40.000 habitants llavors, van morir 4.685 persones només aquell dia. En tota la guerra de Successió, que és la guerra on s'enquadren els fets de l'11 de setembre, hi va haver més de 21.000 baixes entre els dos bàndols: el borbònic, que va acabar guanyant la guerra, i l'austriacista, que la va perdre. L'11 de setembre de l'any passat, el de Nova York, corre el risc de deixar molt i molt disminuït l'11 de setembre català de 1714. De fet, aquests dies tothom parla més de l'atac a les Torres Bessones de Nova York i al Pentàgon de Washington que del desastre de Barcelona i Catalunya. Com que aquests últims anys la febre catalanista en la política, en la cultura i la societat ha baixat uns quants graus respecte a anys enrere, la potència dels atacs als Estats Units ha agafat Catalunya en hores baixes i propensa a deixar-se impressionar més per les imatges úniques d'uns avions empotrant-se en uns edificis que les imatges d'una guerra llarga i arcaica feta a cops de fusell i amb períodes d'inactivitat. Hollywood imposa els ritmes i fins i tot els terroristes més antiamericans els imiten. Per això cal recordar l'11 de setembre de 1714, que és el nostre i és el que avui fa 25 anys va fer aplegar als carrers de Barcelona una de les més grans manifestacions humanes de la història d'Europa, si no la més gran de totes; més gran fins i tot que la de l'alliberament de París després de la Segona Guerra Mundial. Barcelona, la Barcelona petita, emmurallada i propera al m ar de principi del segle XVIII que pateix la derrota del 1714 havia estat assetjada per les tropes del borbó Felip V des del mes de juliol de l'any anterior. El pecat de Barcelona i Catalunya i en general del regne d'Aragó havia estat posar-se a favor de l'arxiduc d'Àustria en la disputa d'aquest contra Felip V per ocupar el tron espanyol, que estava vacant. Interessos d'alt nivell polític internacional i el fet que l'arxiduc marxés apressadament a Àustria, on acabava de ser nomenat rei en substitució del seu germà, van fer que el País Valencià i Catalunya es quedessin soles davant les forces dels borbons. Primer va caure el País Valencià en la cèlebre batalla d'Almansa. Catalunya va anar caient de mica en mica, ciutat a ciutat, al pas de les tropes borbòniques, fins que es van trobar amb la plaça dura de Barcelona. La ciutat, assetjada per un poderós exèrcit, de primer a les ordres del duc de Pòpuli i, finalment, del temible i cruel duc de Berwick, va ser defensada per molts ciutadans arribats de diversos punts de Catalunya i per dues persones que van ser el símbol de la resistència: el general Antoni Villaroel i el conseller en cap Rafael Casanova. L'11 de setembre, Casanova va caure ferit a prop de l'anomenat baluard de Sant Pere abraçat a la bandera de Santa Eulàlia, patrona de Barcelona. El bàndol vençut va aconseguir del vencedor la promesa que no hi hauria represàlies i per això l'endemà Barcelona es va llevar amb calma i amb la gent anant a treballar. De totes maneres hi va haver represàlies. La més important, la imposició del decret de Nova Planta pel qual Catalunya perdia les seves llibertats i s'integrava en un sistema centralista dominat per Castella. Després, Felip V va manar construir la fortalesa militar de la Ciutadella per dominar la ciutat. Aquesta construcció va implicar l'enderroc d'una part del barri de la Ribera. Molta gent de tots els estaments va haver d'abandonar casa seva, que va ser destruïda. Són les cases que aquest any s'han trobat al subsòl de l'antic mercat del Born. Barcelona i Catalunya han recordat aquests fets amb més o menys intensitat durant els anys. També el va recordar Winston Churchill quan el 1945 va evocar l'heroïcitat dels catalans el 1714 en arengar les tropes. Tot i així, les Bess ones sembla que fan molta ombra a la memòria.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT