PUBLICITAT
FLASH
12-09-2002 7:08
Sense una estrella definida per protagonitzar enguany la recepció anual al Parlament amb motiu de la Diada Nacional, la cerimònia del retrobament de la classe política després de les vacances d'estiu es va convertir ahir en una mena de guió de comèdia d'embolics en què cadascú anava a la seva. Per un costat, Josep-Lluís Carod-Rovira, àlies el rancuniós, buscava adhesions entre els cruspidors de canapés per al seu estrenat paper de víctima de la mala llet de l'espanyolisme més ranci, en una nova versió del «Catalunya i jo som la mateixa cosa» que tants èxits de pantalla ha donat a Pujol. A la tasca de recollida d'adhesions inconfessables de Carod-Rovira hi va contribuir involuntàriament un pobre periodista de l'Abc que va poder comprovar a la pròpia pell allò que el líder d'ERC no s'acolloneix davant ningú. Més discret es va mostrar Josep Piqué, que no va poder lluir com cal el vestit que li estan fent com a candidat del PP a la presidència de la Generalitat, per dues raons: perquè ningú es creu que la seva conversió a la política catalana sigui un desig propi o comporti alguna novetat i perquè l'obsessió d'alguns dirigents populars per aparèixer a la foto al costat del futur nou líder del partit -no fos cas que es mogués alguna cadira- va acabar per convertir el ministre en una rara avis aïllada de l'entorn. Qui potser hauria volgut estalviar-se el ball de salutacions va ser el conseller en cap, Artur Mas, sobretot quan va topar amb l'efusivitat del seu rival electoral del PSC. Pasqual Maragall va incorporar ahir un nou tipus de salutació a les tradicionals encaixades de mans o picadetes a l'espatlla: el clatellot de confiança que fa estralls en el pentinat per més laca que t'hi posis.
En definitiva, aquests van ser els millors moments de la pel·lícula de sèrie B que es va poder veure al Parlament, molt adequada per passar l'estona en un Onze de Setembre en què la majoria celebra que no ha d'anar a treballar. Sempre hi haurà a qui l'espectac
le li sembli poca cosa i, com va fer Jordi Pujol, prefereixi quedar al marge del magma de foteses i dedicar la major part de la recepció a fer un apart amb el mediador de l'ONU Francesc Vendrell. Una actitud perillosa si tenim en compte que a Aznar se li pot acudir il·legalitzar l'ONU si no fa costat a la decisió de Bush de fer la guerra a l'Iraq i que l'Abc en pot treure una nova sucosa primícia sobre les connivències entre el nacionalisme català i el terrorisme islamista o, ja posats, el renaixement del comunisme internacional. No és cap broma, ahir Joan Saura (ICV) va aparèixer del bracet de Jordi Miralles (EUiA) i, fins i tot, algú va gosar rememorar la manifestació de l'Onze de Setembre de 1977.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT