PUBLICITAT
FLASH
02-10-2002 7:58
Caram, com passa el temps... Si avui algú digués la frase del títol complerta, seria titllat de boig, de busca-raons i d'anti-vilanoví. De manera que no la direm. Però convé que recordem que fa dotze anys, a Vilanova hi va haver una veritable revolució ciutadana. Va durar setmanes, i les seves conseqüències, anys. Estic parlant, evidentment, de l'afer Pirelli. Suposo que el recordeu: en un moment determinat, a principis dels anys 90, l'operació de trasllat de la fàbrica, que havia d'alliberar l'espai industrial i convertir-lo en part de la ciutat, es va plantejar amb una ànsia expansiva que engolia el Passeig del Carme. El Diari de Vilanova, tot publicant una entrevista amb l'arquitecte autor del projecte, de Barcelona, va destapar la caixa dels trons. I la reacció, primer dels afectats, i després de la majoria de vilatans, va ser explosiva. Recordo una primera assemblea al Pòsit, al mateix espai de ciment llis i mullat on aleshores es venia el peix, plena de gent perplexa, que no entenia res de la subtilesa de la planificació urbanística de Vilanova però que sí que entenia que li tiraven la casa a terra. Recordo corredisses i insults durant l'ofrena al monument a Macià de l'Onze de Setembre d'aquell any. Recordo manifestacions multitudinàries recorrent la ciutat amb encesos crits d'indignació. I recordo el silenci que tot això va abocar, durant anys, sobre aquest tema. I no és que no fos, ja aleshores, un tema necessari per a una ciutat que necessitava respirar, créixer, agafar-se on fos per no perdre el tren del progrés. Però no hi ha dubte que, per moltes raons, allò que en aquell moment es va plantejar no era el que volia Vilanova. De tot se'n aprèn, i dels silencis i els temors d'anys enrera n'han sortit propostes sòlides.
El que va ser l'afer Pirelli és ara l'exitós i modern Eixample de Mar, un model a seguir en gestió urbanística: consens, manteniment de l'activitat industrial i creixement residencial racional i de qualitat
. Avui escric en memòria dels qui varen lluitar de valent per la seva llar, i que varen aconseguir aturar un projecte molt mal plantejat. En Fèlix Sanabra, en Rafel Mestres, la Marta Milà, en Carles Solà, el Josep Villanueva, i tants d'altres. Jo era molt jove, però de tots ells me'n ha parlat la meva germana, la Rosa Calvet, que també va ser tota una activista. Encara avui, cada any, es reuneixen, i em sembla que mantenen un compte corrent obert. Sort d'ells, perquè sinó, avui no hi haurien hagut tantes celebracions, tants agraïments, tanta il·lusió i tants plantejaments de futur. Suposo que, ara si, la gent del Passeig del Carme haurà de començar a pensar a tancar el compte, perquè el que s'ha començat, aquest Eixample de Mar, és el que Vilanova necessita i el que els vilanovins i les vilanovines volen.
A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.
Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.
Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals de:
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT