L'ÀLIGA DEL VENDRELL
19-12-2012 20:26
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
Un grup de joves del Vendrell estan muntant una nova entitat local, l'Àliga del Vendrell, que neix de la inquietud per la cultura popular i les festes tradicionals del col·lectiu. Els impulsors volen crear la primera bèstia sense foc del Seguici Popular vendrellenc. Un cop plantejada la idea de l'entitat i després d'haver creat un projecte, conscients de la situació econòmica actual, i sense cap recurs inicial, decideixen seguir cap endevant i demanar pressupostos a diversos tallers d'imatgeria festiva i rebre diversos dissenys.
Actualment es troben en recerca de recursos econòmics per a poder assumir el cost de la construcció de la bèstia a través d'empreses i entitats privades, de la col·laboració de la gent i de diverses iniciatives que la pròpia entitat esta plantejant i duent a terme. Una d'aquestes és l'organització d'un Sorteig d'una Tablet Samsung Galaxy Tab 2 10.1 en el qual es pot participar a través de la compra de butlletes a 1€ (tots aquells que estiguin interessats en col·laborar, només han de fer-se amics de l'Àliga del Vendrell al Facebook i notificar-ho a través d'un missatge privat). A més, l'Àliga ja compta també amb un perfil de Twitter.
Les àligues festives a Catalunya
L’àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català. Disposa d’una personalitat ben delimitada i, com a símbol del poder municipal, té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions festives populars.
L’àliga o àguila és segons el diccionari un “ocell carnisser molt gros, del qual hi ha moltes varietats que corresponen a diversos gèneres i espècies”. La seva imatge ha estat, arreu del món, un símbol del poder diví o humà. Com a símbol de regnes i imperis sovint ha estat representada en escuts i banderes, des dels romans fins als americans, passant per l’heràldica europea.
Ara bé, la figura de l’àliga també ha estat utilitzada, des de mitjans segle XIV, en les celebracions festives populars. Convertida en figura de cartró pedra, l’àliga ha passat a ser una part del conjunt de personatges, balls i danses característics dels seguicis festius catalans, integrada (amb els gegants, dracs i altres elements) en els anomenats entremesos.
L’àliga acostuma a ser una figura mitjana, representada de forma més o menys fantàstica, portada per una sola persona, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades i l’expressió alhora ferotge i vigilant. Com a símbol del poder l’àliga duu sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l’ala. Durant les cercaviles o ballades, algunes àligues duen un colomí, garsa o òliba atrapada al bec, mentre que d’altres duen un ram de flors.
La presència d’àligues de cartró en les festes populars compta amb una llarga tradició a casa nostra i és coneguda des de temps medievals. El primer document escrit en el que trobem pistes d’aquesta figura festiva data de l’any 1399 a Barcelona. Durant els segles XV a XVIII la presència d’aquest animal és una constant en les grans festes i solemnitats.
Per una banda, l’àliga participa bàsicament de les processons de Corpus, portada pels membres de determinats gremis i confraries. Per això, en un primer moment s’identifica aquest ocell amb Sant Joan Evangelista i amb el mateix Jesucrist, esdevenint símbol del poder diví. Però per l’altra, la presència de l’àliga en les recepcions de grans personatges i altres esdeveniments extraordinaris, fa pensar també que l’àliga era bàsicament un símbol de la ciutat.
En l’actualitat, l’àliga és un dels components del bestiari amb una personalitat més diferenciada, un entremès festiu amb unes funcions ben delimitades. El folklorista Joan Amades la qualificà com "el més important dels entremesos a peu", tot afirmant que "el major acte a un hoste era enviar l'àliga a ballar al seu davant, amb què s'interpretava que la ciutat li oferia la més noble hospitalitat".
En primer lloc, es tracta d’un animal que té unes funcions ben delimitades, i sovint privilegiades, en la festa. L’àliga és el personatge encarregat de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l'arribada dels convidats a la festa. També és l’única peça del bestiari festiu que pot ballar davant l’altar de l’església. Disposa d’una ubicació ben determinada en les processons, les encapçala i està separada de les altres bèsties. Participa dels moments centrals en la seqüència ritual de la festa: el toc d’inici, el ball central, etc.
Exemples de ciutats i pobles catalans que tenen àliga són Barcelona, Tarragona, Reus, Valls, Vilafranca del Penedès, Tortosa, La Bisbal d’Empordà, Girona, Berga, Solsona, Lleida, Montblanc, Torredembarra o Mataró. Ara, el Vendrell també pot ser una de les ciutats que gaudeixi d'una àliga pròpia.
PUBLICITAT
PUBLICITAT