SEPARAR BÉ, UN JOC DE NENS
13-02-2014 10:43
Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!
A l’anunci per difondre la recollida selectiva d’envasos et diuen: “Carlota, has ficat la pota. Només un incís, el raspall de dents va al gris.”
No et preocupis, Carlota, és normal. No és tan senzill. El problema és que tenim un sistema de gestió d’envasos mal concebut. A mi, de fet, no em sembla pas un joc de nens.
Alguns plàstics (com ara les joguines) o metalls (com ara un pot de cuina) no els pots posar amb la fracció groga perquè no són envasos lleugers, tot i que són reciclables i, de fet, si els hi posessis el més probable és que fossin reciclats. En canvi, hi ha envasos lleugers fets de materials mixtes (com ara paquets de tabac, alguns taps, etc.) que, tot i ser envasos i haver-se de lliurar amb aquesta fracció, no poden ser reciclats.
És estrany, no? Amb aquest sistema és normal que et confonguis. Certament has de seguir les normes en matèria de recollida selectiva, com quan siguis gran et tocarà seguir-ne d’altres. Tot i així, les Administracions Públiques t’haurien de posar les coses més fàcils: concebre un sistema més lògic i on les responsabilitats estiguin més ben repartides.
Més lògic vol dir fer una recollida per materials i no per productes. Vol dir plàstics / metalls, i no envasos lleugers. Fixa’t que això ja és el que fem amb el paper, on es recull conjuntament tant el que s’usa com envàs, com el que no.
Responsabilitats més ben repartides vol dir que tu hauràs de fer bé la part que et toca, però la resta d’actors també. I això, Carlota, ara no passa. Actualment els envasadors assumeixen només una petita part del cost que ocasiona a les Administracions Públiques la gestió dels envasos que posen al mercat. En particular, només assumeixen una petita part del cost d’aquells que van al contenidor gris (i que són la majoria), i cap cost vinculat a la neteja de carrers i platges. Si són ells que posen això al mercat, seria just que ho assumissin i així aquest cost només el pagarien aquells que compressin els seus productes, no creus? Doncs, no: ho paguem entre tots. (Si els teus pares tenen ganes de llegir una mica més sobre les limitacions d’aquest model poden fer-hoaquí).
Carlota, aquestes campanyes amb tant èxit han fet que molta gent parli de residus i això suposo que haurà estat globalment positiu. Ara bé, ja has vist que a aquest sistema que tenim li calen canvis importants. No començar-los a fer sí que seria una bona ficada de pota.
PUBLICITAT
PUBLICITAT