PUBLICITAT
OPINIÓ
22-12-2003 22:35
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 2€ al mes sense permanència.
El nom de valencià, pel que fa a la llengua, fa referència a un dialecte del català. La forma d'anomenar-lo no té cap importància. Se li pot dir valencià, català occidental, llemosí, o com es vulgui. Però és el mateix. Com el mallorquí, el rossellonès, el lleidatà o el català de la franja. No així l'aranès. Un cas a part. Les diferències dialectals són variades, suggestives, i, és clar, enriquidores. Com ho són en el reste de dialectes esmentats.
Tota llengua, amb un lèxic, sintaxis i morfologia pròpies, esdevé rica en dialectes. El seu ús històric, propicia l'enriquiment i la varietat. El fet de que la fem servir a diari, dona lloc per immersió a modismes i neologismes que, poc a poc, s'hi van incorporant.
Tot dialecte, fent referència en aquest cas al valencià, té els seus subdialectes. L'apitxat és el més diferenciat. Desprès, trobem el valencià septentrional, el meridional, i, si els murcians m'ho permeten, certes influències en el panotxo. No són prou interessants paraules com: fleitera, formatgera; pasqualet, guatlla; escanyat, afònic; jugar a conillons, jugar a cuit... Quina sort, poder gaudir de remembrances del català antic com les de Guardamar. Comptar amb semblances geogràfiques sorprenents com en els mots unflar i tàvec, amb presència a terres empordaneses i osonenques. Fruir de la pervivència de l'article salat. I d'una munió d'aspectes que tenen denominadors comuns, i, sobretot, aportacions d'una riquesa inqüestionable.
Per aprendre, tot això i més, hi ha un plegat de llibres que compten amb la bona voluntat de qui vol fer-ho. La intenció de separar el valencià del català no és per, ni per defecte, manca d'informació o producte de la ignorància. No, en darrer lloc. Respon, és del domini públic, a maniobres polítiques desequilibradores. A uns interessos ideològics i partidistes molt clars. Lúnica lectura útil que en podem fer va en perjudici de la llengua catalana. Una llengua que ha estat maltractada i afeblida, per les mateixes raons que he exposat, en masses moments de la seva història.
Ja va essent hora de que uns i altres deixem de jugar amb un instrument tant valuós com la llengua. És culturalment inacceptable i políticament incorrecte. Però, a més, tenim el deure de ser sincers amb les noves generacions i respectuosos amb les que ens han ensenyat el que sabem.
No és per casualitat que: enfortir sigui l'antònim d'afeblir; cohesionar de disgregar i paciència de trencar la corda. Segur que tomba,.. Lluís Llach.
PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT