Vegueria del Penedès

NADAL

El riure és un alleujament


Josep Ballbè i Urrit Vilanova i la Geltrú

24-12-2021 12:30

El dia de Nadal de 1977, marxava -de puntetes- el genial Charles Chaplin. En Xarlot. D'ell és la frase que configura el títol

Charles Chaplin. Eix

Subscriu-te gratuïtament i rebràs cada dissabte el nostre butlletí amb els articles d’opinió i notícies més destacades del nostre diari. Apunta’t ara!

Afegia que “també és un tònic i un respir que ens serveix per a apaivagar  el dolor”. Deia més: “mai no deixis de somriure. El dia que no ho  facis serà un dia perdut. Sigues tu, intentant ésser feliç. Sobretot, sigues tu mateix. Al cap i a la fi, a la vida tot esdevé un acudit Riu i el món riurà amb tu. Plora i el món et deixarà plorar sol”  

A la infantesa, es queixà a son pare, al·legant que no tenia  joguines. La resposta del progenitor, assenyalant-se el front, fou: “aquesta és la millor. Tot és ací, inclòs el secret de la felicitat”. No m’estranya que fes seva aquesta sentència, un cop coneguda la seva biografia i el nucli del seu missatge. De fet, era un pallasso. 

Aquesta filosofia vital és molt adient i vàlida en l'entorn actual que ens toca afrontar. Alhora, en el marc de les festes nadalenques, amb un missatge positiu per a canviar el món a molt millor… Quan encara cuejaven els serrells de la crisi econòmica de 2008, el sotrac de la COVID19 ho ha desestavellat tot i de quina manera! Quan el problema es dilata tant en el temps, “l'important és lluitar per a viure la vida, per patir-la i gaudir-la, per a perdre amb dignitat i atrevir-se de bell nou. La vida és meravellosa quan no es té por. Cal tenir confiança en un mateix. No essent així, estem condemnats al fracàs. La vida és una obra teatral que no permet assajos. Canta, riu, balla, plora i viu abans no s’abaixi el teló”. 

Al cap i a la fi, l'essència cristiana del Nadal queda reflectida en una altra sentència d’aquest gran personatge, que trobo antològica: “la vida et saluda quan fas feliços els altres”. Sembla prou senzill, però quan restes xop de compromís social i  afavoreixes el proïsme, reps amb escreix molt més d'allò que dónes. Pot semblar un autèntic contrasentit. Si més no perquè, de fet, mantenia que “per simple sentit comú, no crec en cap Déu”. 

No li veiem encara la sortida al tema de la pandèmia. Tanmateix, vull tancar el meu escrit en positiu, amb un darrer pensament  d’aquest personatge tan entranyable: “”hi ha quelcom tan inevitable com la mort i és la vida”. Gaudim-la al màxim, si us plau!

Arxivat a

Mostrar etiquetes Ocultar etiquetes

Temes del dia

Més llegits els últims 7 dies

Eix Diari utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. Al navegar o utilitzar els nostres serveis, acceptes l'ús que fem.