Robin Bank

Un documental s’endinsa en la història del vilanoví Enric Duran, el 'Robin Hood dels bancs' que va robar 500.000 euros

Anna Giralt presenta al DocsBarcelona el llargmetratge ‘Robin Bank’

Un documental s’endinsa en la història del vilanoví Enric Duran, el 'Robin Hood dels bancs' que va robar 500.000 euros. ACN

Un documental s’endinsa en la història del vilanoví Enric Duran, el 'Robin Hood dels bancs' que va robar 500.000 euros. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Anna Giralt, directora de ‘Robin Bank’, retrata en la seva òpera prima l’anomenat ‘Robin Hood dels bancs’, el vilanoví Enric Duran, que va robar mig milió d’euros als bancs després de sol·licitar crèdits a prop d’una quarantena d’entitats financeres. Giralt ha destacat que al film hi surt Enric Duran i ‘Robin Bank’ és la cerca de Duran fins que el troben i poden parlar amb ell. La cinta arriba al DocsBarcelona i es podrà veure a Filmin i presencialment aquest diumenge als Aribau Multicines. El festival també ha presentat aquest dijous ‘Tolyatti Adrift’, de Laura Sisteró; ‘La cuina dels homes’, de Sílvia Subirós, i ‘Paraíso’, de Sérgio Tréfaut.

La directora ha recordat que l’any 2008 sortint del metro va agafar el diari ‘Crisi’, quan Duran va fer pública l’acció de robar als bancs i va considerar-la una de les grans accions activistes en l’imaginari català per denunciar una situació. “Després vaig començar a indagar en la seva història i també indagar en ella mateixa”, ha remarcat. La cineasta parteix d’una fascinació del personatge i acaba descobrint la persona amb tots els seus matisos. “La pel·lícula a vegades fa reflexions sobre el que em vaig trobant”, ha indicat.

Enric Duran fa 13 anys que viu en la clandestinitat i la pel·lícula recrea la seva història, recupera allò que ell va denunciar i indagar en el personatge. L’animació del documental els serveix per explicar aquest passat i mostrar aquest món ideal que planteja Duran.

Giralt considera que després dels anys es fa més palès tot el que denunciava. La directora també volia reflexionar fins on estem disposats a arriscar-nos per allò que creiem. La idea neix el 2019 després dels disturbis de la sentència del procés, moment en el qual Duran torna a aparèixer als mitjans fent una crida a la desobediència.

Ha apuntat que amb aquella acció de robar als bancs del 2008, Duran culpava tot un sistema que no funcionava. “Ell dedica la seva vida al que creu i s’arrisca i és una persona que ha decidit viure la vida d’una manera molt concreta i és un personatge molt particular”.

‘Tolyatti Adrift’

Togliatti és una ciutat de Rússia, a la província de Samara. Laura Sisteró, directora de ‘Tolyatti Adrift’, viatja en el seu debut fins a Tolyatti, vell símbol de l’orgull socialista, avui el Detroit rus. Els joves de la ciutat es rebel·len transformant l’icònic Lada en un cotxe per derrapar.

Sisteró ha afirmat que la pel·lícula, que arriba ara al DocsBarcelona, obre una finestra a una Rússia que Putin no vol que es vegi. De fet, ha declarat, el president rús surt oferint un discurs de cap d’any mentre veus aquests joves “perduts en les seves vides”.

‘La cuina dels homes’

Per la seva part, Sílvia Subirós, directora de ‘La cuina dels homes’, presenta un relat alternatiu de la història de la cuina i l’anonimat de les dones a través d’El Motel, el restaurant que va portar la modernitat culinària a Espanya. “Els relats culinaris que ens arriben són dels homes autors que s’han fet a si mateixos i la presència de les dones mai ha estat reconegut”, ha apuntat.

Subirós ha explica que sempre havia volgut fer una pel·lícula sobre el seu avi, que havia començat a cuinar durant la Guerra Civil. La directora, però, va trobar la càmera i cintes que havia gravat el seu avi amb imatges familiars. El restaurant surt molt poc a les pel·lícules i la protagonista era l’àvia de Sílvia Subirós, que es va morir molt jove. “La història del meu avi a través de la cuina cau en els homes de la meva família” i la cineasta volia saber què havia pesat amb el llegat femení i masculí.

‘Paraíso’

Sérgio Tréfaut, director de ‘Paraíso’, proposa un viatge musical al cor de Rio de Janeiro i firma un cant a la vida a ritme de serenata, a través d’un grup d’ancians que es reuneixen en un jardí tots els dies per assajar i cantar a la nit. “En aquest lloc cadascuna d’aquestes persones d'entre 80 i 100 anys es converteixen en els reis i les reines i són meravellosos”. Aquesta història va donar un gir quan va arribar la covid-19 i el confinament i moltes d’aquestes persones van morir.

El documental també representa el retorn del cineasta a Brasil, país que va deixar quan era petit. “No volia fer una pel·lícula de denúncia ni un acte de guerra, sinó retratar una cosa de Brasil que jo estimava”.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local