Sadrac González-Perellón reflexiona sobre la venjança al film de producció catalana ‘Asombrosa Elisa’

El cineasta Sadrac González-Perellón torna al Festival de cinema de Sitges amb la pel·lícula ‘Asombrosa Elisa’, 5 anys després de presentar ‘Black hollow cage’. La pel·lícula que tracta sobre una nena que creu que té superpoders reflexiona sobre la venjança i les dificultats de dur-la a terme. “El tema de la venjança sempre m’ha interessat i sobretot adonar-me que és un concepte impossible” de realitzar, assenyala el director del film en una entrevista amb l’ACN. ‘Asombrosa Elisa’, produïda per la catalana La Charito Films, competeix a la secció oficial del certamen.

El director explica que és un film que no s’embolcalla en la ciència ficció com la seva pel·lícula anterior, ‘Black hollow cage’, sinó que ‘Asombrosa Elisa’ és més un drama embolcallat en un thriller.

L’Elisa és una nena de 12 anys que creu que té superpoders com la protagonista dels seus còmics preferits i intenta convèncer el seu pare que amb aquests poders podria venjar la mort de la seva mare, qui va morir en un accident. Mentre, l’Hèctor, un conegut pintor, prepara la seva nova exposició mentre cuida de la seva dona, l’Úrsula, que està en cadira de rodes.

González-Perellón desgrana que l’Elisa és una nena que ha perdut a la seva mare i està traumatitzada. La protagonista, segueix, llegeix el seu còmic preferit i sent que té superpoders i això l’ajuda a tirar endavant amb aquest trauma. El director destaca que ella vol ser una superheroïna i fer justícia amb la persona que ha matat la seva mare.

Un dels grans temes que ronda la pel·lícula és la necessitat de venjança i la impossibilitat de dur-la a terme. “La venjança és un concepte impossible perquè si s’acaba executant o perquè mates a la persona o li fas una mala passada a algú no serveix per a res, un cop ha passat ja no es pot canviar”. A la pel·lícula, diu, un dels personatges ha de passar per un procés psicològic per entendre que "la venjança no és el millor mètode".

Per altra banda, la pel·lícula està rodada en quatre terços. González-Perellón declara que la idea respon a "encaixonar als personatges i no deixar que l’espectador pugui respirar". L’objectiu era treure-li a l'espectador la possibilitat de mirar cap a una altra banda de la pantalla que no sigui el punt central de l’enquadrament.

Repartiment

La pel·lícula està protagonitzada per Silvia Abascal (Úrsula), Asier Etxeandía (Héctor), Iván Massagué (Esteban) i la jove Jana San Antonio (Elisa). 

Massagué, un dels quatre protagonistes del film, apunta que la pel·lícula és potent amb escenes molt fortes i una cinta de ficció amb aspectes onírics.

En el seu cas, es posa en la pell d’un home que després de l’accident de la seva dona “està a la banqueta de la vida i no té esma per viure”. En declaracions a l’ACN, Massagué explica que és un home que té por que la seva filla faci algun disbarat quan diu que té superpoders. Tot i això, apunta que el personatge vol cuidar de la seva filla. l’Elisa, que finalment “s’empodera”.