L'edifici centenari l'Aliança de Cubelles enfila la reobertura 25 anys després de tancar per una reforma integral

La Societat Recreativa l'Aliança de Cubelles, datada del 1914, aspira a reobrir la seva seu d'aquí a un any a tot estirar. L'edifici va tancar el 2001 per fer una reforma integral d'accessibilitat, climatització i protecció en cas d'incendi. L'empresa constructora, però, va reclamar diverses despeses sobrevingudes respecte del pressupost inicial. El cas, elevat als jutjats, ha mantingut la reobertura en un atzucac, amb una primera sentència instant l'Aliança a pagar 300.000 euros. Ara, però, el jutge ho ha reduït a la meitat després que l'entitat presentés un recurs. La junta de l'Aliança es veu capacitada, ara sí, per obrir i liquidar el deute a través dels ingressos generats per l'activitat del teatre i diverses subvencions.

El local, situat a la cèntrica plaça de la Font, va obrir portes el 1914, impulsat per l'aleshores alcalde Pere Escardó Pedro, que va invertir part de la fortuna familiar feta a Amèrica. El president de l'Aliança, Xavier Borrell, relata a l'ACN que l'entitat aglutinava els veïns alineats amb la dreta política, mentre la ciutadania d'esquerres es reunia en un altre local social situat a pocs metres.

"Tenia molts diners i va poder finançar un teatre preciós", destaca Borrell, que assegura que els cubellencs de l'època van quedar "garratibats" amb l'edifici. "Gràcies a la tendència política d'Escardó segurament ningú va gosar tocar-lo [durant la Guerra Civil ni el franquisme], i ara podem tenir un teatre magnífic", ressalta.

Durant moltes dècades, la sala polivalent i el bar van ser un punt clau de la vida cultural de Cubelles. Obres de teatre, concerts, balls, conferències, mítings polítics, exposicions i nombroses activitats de les entitats del poble se celebraven a l'Aliança, en una època en què el municipi tenia pocs milers d'habitants.

El 2001, l'activitat es va aturar en sec. L'entitat va tancar l'edifici per instal·lar un ascensor, millorar l'accessibilitat i la seguretat. L'inici de les obres es va dilatar en el temps i l'activitat de la Societat Recreativa va ser residual, fins que el 2010 van començar les primeres intervencions a la finca. Va ser el 2017 quan es va afrontar el gruix de la reforma, pressupostada en 360.000 euros i quasi un any d'execució.

El ressorgiment de l'Aliança era a tocar i l'Ajuntament va comprar les butaques per la platea -en el marc d'una col·laboració per recuperar l'espai-, però el 2018 l'empresa constructora va reclamar a l'entitat el pagament de diversos sobrecostos. Les discrepàncies entre l'entitat i l'empresa van elevar el cas als tribunals.

La reobertura ha estat anys en un cul-de-sac, el qual ara veuen possible desllorigar. Si bé inicialment els tribunals van condemnar l'Aliança a pagar prop de 300.000, l'entitat va apel·lar que mai havia donat el vistiplau als canvis pressupostaris i va reclamar diverses imperfeccions de l'obra. Revisat el cas, aquest mes de juny el jutge ha resolt que l'import final a pagar és de 150.000 euros.

La reducció dels diners a abonar a la constructora fa que l'entitat es vegi amb cor de reobrir i eixugar el deute, així com liquidar el crèdit bancari de 280.000 euros que va sol·licitar per fer les obres. Aquell préstec es va demanar amb un centenar de microavals de veïns i entitats del poble. Ara que s'aplana el camí a reobrir, Borrell confia que es podrà arribar a una entesa amb el banc i evitar que els avaladors hagin de respondre.

La intenció és pagar els dos deutes amb els ingressos generats amb diferents activitats, el lloguer pactat amb l'Ajuntament i l'explotació del bar, i també a través de subvencions públiques i ajudes de la Federació d'Ateneus. "Una vegada el teatre està obert, tens moltes possibilitats, però si està tancat no podem fer absolutament res", diu Borrell, que assevera que el banc està disposat a pactar un termini de pagament que no comprometi cap dels veïns que els va donar suport. Ara falta que la constructora accepti també un pacte per fraccionar els 150.000 euros a pagar.

"Eix vertebrador de tota l'activitat cultural de Cubelles"

Borrell creu que la posada en marxa de l'edifici no es pot demorar més enllà de l'any que ve "perquè ja no queden més forces" entre la trentena de socis que es mantenen fidels a l'entitat, després d'haver acumulat un degoteig de baixes fruit de la inactivitat de les instal·lacions. "Hem de reobrir el 2026 peti qui peti", referma.

El president de l'entitat precisa que només falta fer unes obres menors pressupostades en prop de 10.000 euros "i ja es podria demanar la llicència d'activitats". La intenció és obrir portes amb la sala d'actes en plenes condicions per fer tota mena d'esdeveniments que garanteixin la viabilitat de les instal·lacions, "una opció que fins ara no era factible perquè el deute era molt elevat".

Durant el litigi judicial, l'exterior de l'edifici ha evidenciat a poc a poc signes de deixadesa. De la pancarta 'L'Aliança viu' i una senyera que presidia la balconada principal, s'ha passat a una façana despullada, una porta d'entrada vandalitzada amb grafits i un accés ple de pols i deixalles del carrer acumulades.

La junta de l'entitat lamenta que s'ha penjat a l'Aliança l'etiqueta de "teatre maleït" i celebra que ara el futur sigui "esperançador". A curt termini, Borrell visualitza la seu de l'entitat com "l'eix vertebrador de tota l'activitat de Cubelles".

"Des d'entitats culturals, la colla castellera, les escoles, partits polítics i qualsevol iniciativa pot passar per aquí, perquè també es podria posar un projector per fer cinema", assegura, tot garantint que l'Aliança tindrà la "porta oberta" per acollir una infinitat "espectacular" de propostes que permetin recuperar l'activitat que havia tingut dècades enrere. Augura que podria convertir-se en punt de trobada i referència per a molts joves del poble davant la manca d'oferta d'oci.

Borrell s'imagina la inauguració de la nova etapa de l'Aliança "com un dia de moltes abraçades i plors d'emoció" amb una "gran rua" i un programa d'actes "que durarà un any com a mínim".