Singularitats de tota mena

Jaume Capsada Coll (Palà de Torroella, 1960) és el flamant guanyador del LX Premi Recull de Narració “Joaquim Ruyra” de Blanes (2024) amb un conjunt de trenta narracions titulat Al país del ungrus. Un país imaginat pel pare del narrador principal, els habitants del qual ja ens són definits a la primera narració, titulada precisament “El país dels ungrus”: “Els ungrus eren tota la gent estranya”. I tota la gent estranya, des dels dani de Nova Guinea (p. 111), passant per la família del narrador (pare, mare, tiet, cosina...) o la gent de Palà de Torroella i del Bages (el Joan del Dyane 6, el mestre arribat de Barcelona, la Muda, la monja del caramel, el Llucifer dels Pastorets, el Ramonet dels telers...), van desfilant per les pàgines del volum i ens fan adonar que poc o molt tos tenim alguna cosa d’ungru.

I hi desfilen com si d’un gran teatre es tractés, el gran teatre del món, de vegades “com en un vodevil i de vegades com en una tragèdia” (p. 7). Perquè, com en la vida de tothom, els personatges viuen escenes d’allò més doloroses i terribles, al costat d’altres de divertides i plenes d’humor.

I tot això, és clar, cuidat fins al més petit detall, que per això és literatura. En primer lloc, una estructura d’allò més pensada, amb tres parts que podríem considerar les clàssiques d’una obra teatral: la presentació (“El bosc”), el nus (El poble petit”) i el desenllaç (“El camí”).

En segon lloc, uns paratextos d’allò més ben trobats i aclaridors: una mena de pròleg i epíleg, que obren i tanquen el volum naturalment, amb el mateix títol “Com passa als contes” (p. 7-9 i 119 respectivament); tres citacions introductòries de cada una de les parts: “El bosc”, de Pierre Bergounioux (p. 11), “El petit poble” de Norman Maclean (p. 41) i “El camí” de M. Bulgàrov (p. 101); i un sumari que també ens resulta útil (p. 121-122).

En tercer lloc una llengua d’allò més rica, precisa, genuïna, que converteix una bona colla de fragments, i algunes narracions senceres i tot, en veritables proses poètiques.

I en quart lloc, uns recursos literaris d’allò més ben trobats i imbricat en el text. En destaquen les comparacions, riques i variades com els personatges: “La plaça de Catalunya resplendia. Els vianants lliscaven sobre el ciment com en la coreografia d’una comèdia musical” (p. 38), “Els passos se’m disparaven empesos per un mecanisme automàtic com en aquells ninots de llauna que els donen corda” (p. 48); “Els records se li escapaven a poc a poc, com el pinso que raja d’un sac foradat” (p. 117)... Algunes d’aquestes comparacions esdevenen metàfores i tot, com la de l’obridor de cartes que el mestre fa servir de punt de referència per a la lectura i “que lliscava sobre les frases com una canoa” i que “un dia la canoa va fer una ziga-zaga i es va precipitar per la cascada” (p. 75-76).

Un premi ben merescut, sense cap mena de dubte, i una lectura d’allò més recomanable, tant per als qui ens sentim una mica ungrus com per als qui no se’n senten, ja que de ben segur que els farà adonar que tots en tenim alguna cosa d’ungru, com he apuntat.

Títol: Al país dels ungrus
Autor: Jaume Capsada Coll
Editorial: Pagès Editors
Col·lecció: “Lo Marraco”, 412
Lloc i any d’edició: Lleida, 2025
Nombre de pàg.: 122

Pere Martí i Bertran (Professor i escriptor)