L’any 2020, que recordarem com l’any de la pandèmia, es complien cent anys de la mort de l’artista modernista Alexandre de Riquer a Palma, Mallorca, el 13 de novembre de 1920
El llibre narra la història dels fets de la Fatarella, les conseqüències de la batalla de l’Ebre i el paper dels brigadistes i tot envoltat del misteri de la presència dels cavallers templers
A Gilbert Durand devem obres cabdals en el camp del que ell mateix va anomenar «el nou esperit antropològic» que enllaça diverses disciplines humanístiques
El llibre ens fa viure i ens descobreix el territori d’una manera molt planera, com si nosaltres compartíssim camí, Espinàs es fixa i es centra en la vida, costums i percepcions sobre les persones i espais que es va trobant
Jordi Fernando Aloy ens aproxima la vida i obra d’aquestes dones perquè puguin ser incorporades de ple dret en el nostre imaginari col·lectiu més proper
Extensa novel·la sobre les conseqüències de la guerra civil i com molts joves han de fugir per no haver de carregar amb situacions d’injustícia i també de la revenja dels franquistes sobre els perdedors de la guerra
Guanyadora del Premi Eugeni Molero 1995 amb el recull Contes de malalts, Mercè Carandell, metgessa jubilada i filla d’una admirada família d’intel·lectuals, fa poc ha publicat El paradís rere el mar (Editorial Letra Minúscula)
Nova novel·la de Najat el Hachmi que segueix en la línia de confrontar cultures, vivències i també llenguatges
Un llibre que no hauria de faltar a cap biblioteca dedicada al pare de la psicoanàlisi per la seva aportació en un aspecte controvertit
Un debut molt interessant en la narrativa novel·lesca de Mercè Carandell
A Garbo parla trobem la història fascinant de Joan Pujol i García (Barcelona, 1912 – Caracas, Veneçuela, 1988), un espia doble: per als britànics Garbo, per als alemanys Arabel. Aquest agent català va ser una peça clau en l’èxit del desembarcament dels aliats a Normandia
Aquesta és al primera novel·la traduïda al castellà de l’autor, però ben segur que serà la primera d’una sèrie que aniran succeint-se per conèixer els casos del comissari Vivacqua
L’actitud intel·lectual i espiritual de Simone Weil (París, 1909 – Ashford (Regne Unit, 1943) deu haver incomodat sovint a l’encarcarat món acadèmic tant com al dogmàtic religiós, poc procliu a les obertures mentals, i menys si procedeixen d’una dona
Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.
Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!