Neus Llorens: “A casa meva sempre s’havia cantat i sempre s’havia cantat a veus”

L’escola de teatre Tracart de Vilanova i la Geltrú ha estat l’escenari de la conversa entre Marina Prados i la cantant i professora de cant Neus Llorens, dins del projecte audiovisual Entrevistes Club Drama.

Des dels seus inicis al conservatori, Llorens reconeix que el camí no sempre va ser fàcil: “Jo, típica nena que vol deixar la música i cada any per raons ves a saber quines, acabava dient: no, va, farem un altre any”. Malgrat les dificultats, assegura que l’experiència li va donar eines valuoses: “Els conservatoris són espais de disciplina... amb l’absoluta i freqüent exposició al fracàs”.

Els records musicals a casa també han estat fonamentals. “Els meus pares posaven folk, posaven bossanova i posaven molta música clàssica també”, explica, evocant amb un somriure com de petita viatjava amb la família en cotxe: “A casa meva sempre s’havia cantat i sempre s’havia cantat a veus... encara ho fem”.

Tot i començar amb la flauta de bec, Llorens va descobrir al cant una connexió diferent: “El cant és bastant concret perquè és com si tu portes l’instrument de casa... És que soc jo, això que sona”. Aquesta vulnerabilitat, reconeix, li aporta autenticitat però també pressió: “És molt vulnerable. Perquè no és... és que soc jo”.

Sobre la seva trajectòria, Llorens admet que mai ha tingut una ambició desmesurada: “Jo he fluït molt”. La manca de pressió i el suport familiar han estat claus: “Els meus mecenes són els meus pares”, diu entre rialles, afegint que va poder estudiar al Liceu sense la necessitat urgent de convertir-ho en una carrera rendible.

Actualment combina la docència amb projectes musicals com Electro ma non troppo, on experimenta amb barroc i electrònica: “Estic molt contenta de poder pujar a l’escenari a fer barroc electrònic perquè la gent flipi. Que digui: ‘What?’”. Per a ella, la clau és gaudir: “He entès bastant ràpid que la qualitat d’aquest concert no depèn del fet que jo ho faci perfecte, en absolut. Més aviat depèn de fer-ho bé i gaudir-ne”.

La seva mirada sobre l’art és clara: “És molt bonic poder portar això a un espai de festa i a un espai de rave”. Amb un peu en la música antiga i l’altre en l’experimentació contemporània, Neus Llorens reivindica la llibertat d’anar fent camí sense pressa: “Jo m’ho passo molt bé. I això no és tan habitual”.