Hort d'en Grimau

Identifiquen al Penedès la mula més antiga d'Europa occidental

L'animal estudiat es va documentar el 1986 durant una excavació al jaciment d'Hort d'en Grimau a Castellví de la Marca

Hort d'en Grimau. Diputació de Barcelona

Hort d'en Grimau. Diputació de Barcelona

Investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques i de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) han identificat al Penedès la mula més antiga documentada a la Mediterrània occidental i l'Europa continental. L'animal estudiat es va documentar el 1986, durant l'excavació d'una part del jaciment d'Hort d'en Grimau a Castellví de la Marca. La troballa està datada entre els segles VIII i VI aC, durant la primera edat del ferro, moment en què els fenicis van introduir els burros a la península Ibèrica. Les mules són un híbrid entre burro i euga. Fins ara, les mules més antigues d'Europa estaven datades tres o quatres segles més tard, amb l'inici de la romanització.

L'animal estudiat procedeix de l'interior d'una fossa, probablement una sitja amortitzada, en què es van dipositar també les restes òssies parcialment cremades d'una dona. El material es conserva actualment al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinesum) de Vilafranca del Penedès.

Amb la nova recerca, l'equip d'investigadors ha fet un estudi multidisciplinari a escala taxonòmica, morfològica, patològica i de la dieta de l'animal a partir dels isòtops estables. Tant el context de la troballa com la presència de material fenici al mateix jaciment o en d'altres propers vinculen la zona amb el comerç fenici. De fet, el burro es va introduir a la península Ibèrica a través de les xarxes de comerç que els fenicis van establir al llarg de la Mediterrània. La hibridació d'èquids va permetre aconseguir animals de transport com les mules, més ben adaptades als climes àrids que els cavalls i més resistents.

A l'article on s'exposen els resultats d'aquesta recerca, es proposa que la mula del jaciment del Penedès, que es va utilitzar per al transport i que s'alimentava amb farratges, podria ser el resultat d'una hibridació produïda a la península a partir de l'encreuament in situ de cavalls locals i burros importats. Tanmateix, apunten que altres possibilitats són igualment versemblants i potser es tracta d'una mula nascuda fora de la península, fet que properes anàlisis genètiques i isotòpiques haurien de resoldre. En tot cas, la troballa obre la porta a considerar la zona nord-occidental del Mediterrani com un focus important en l'expansió fenícia.

En aquesta recerca, hi han participat també investigadors del Centre d'Antropobiologia i Genòmica de Tolosa (CNRS i Universitat Paul Sabatier de Tolosa III), de la Universitat de la Corunya i de la Universitat d'Extremadura.

La troballa s'ha publicat a la revista 'Journal of Archaelogical Science: Reports'.

A Eix Diari creiem que un periodisme de proximitat, independent i sense pressions és més necessari que mai. La nostra feina és explicar el que passa al teu voltant amb rigor i compromís, però només és possible amb el suport dels nostres lectors.

Si valores la nostra feina i vols que continuem oferint informació lliure i plural per a tot el territori, fes-te subscriptor avui. El teu suport fa la diferència.

Subscriu-te ara!

Però si ara no et pots subscriure i vols seguir al dia de les notícies més importants, uneix-te als nostres canals:

Segueix-nos a WhatsApp! Segueix-nos a Telegram!


Articles d'opinió
FREDERIC LLOPART

Sira

  • 23-04-2025


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local