L'obituari de 2025: L'any de la mort del papa Francesc

L'any 2025 serà recordat per la mort Jorge Mario Bergoglio, el papa Francesc. El bisbe de Roma, de 88 anys, no va poder superar els greus problemes respiratoris que el tenien hospitalitzat i el Dilluns de Pasqua "va tornar a la casa del Pare". Cap de l'Església catòlica des del 2013, Bergoglio va ser un pontífex molt popular, sempre bolcat cap als més vulnerables. Aquest any també han mort l'escriptor Mario Vargas Llosa, Premi Nobel de Literatura; l'exdiputada socialista Anna Balletbó, protagonista involuntària del 23-F; Lluís Prenafeta, mà dreta de Jordi Pujol; Toni Cruz, exmembre de La Trinca; i Manuel de la Calva, la meitat del Duo Dinámico. El periodisme ha perdut Joan de Sagarra i Lluís Permanyer.

1 de gener Mor als 77 anys el científic Joan Guinovart, fundador i exdirector de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona. Nascut el 3 de juliol de 1947 a Tarragona, Guinovart estava considerat una figura clau en l'àmbit de la bioquímica. També va ser president de la Societat Espanyola de Bioquímica i Biologia Molecular entre el 1996 i el 2000. Creu de Sant Jordi 2014.

3 de gener Mor la 'bailaora' de flamenc Micaela Flores Amaya, 'La Chunga'. Nascuda a Marsella l'any 1938, va viure a Barcelona des de ben petita. Va actuar arreu del món, va fer dues pel·lícules de Hollywood i va ser musa de Salvador Dalí.

5 de gener Mor als 88 anys Ricard Lobo, exmonjo de Montserrat i primer director del DOGC de la democràcia. Va dedicar gran part de la seva vida a la lluita antifranquista i va ser membre fundador de l'Assemblea de Catalunya el 1971. Més endavant es va adherir a la Crida a la Solidaritat en defensa de la llengua, la cultura i la nació catalana.

7 de gener Mor als 96 anys Jean-Marie Le Pen, fundador del Front Nacional. Referent de l'extrema dreta europea, va ser candidat a la presidència francesa fins a cinc vegades i l'any 2002 va arribar a disputar una segona volta amb Jacques Chirac. Va liderar el partit fins al 2011, quan va entregar el relleu a la seva filla, Marine Le Pen, que encapçala la formació rebatejada amb el nom de Reagrupament Nacional.

23 de gener Mor als 83 anys l’empresari Joan Planes Vila, fundador de Fluidra. Nascut a Estamariu (Alt Urgell) el 1941, Planes va fundar, dirigir i internacionalitzar l’empresa Fluidra, dedicada al sector de les piscines. L'any 2022 va fundar la Fundació Planes Corts per potenciar el desenvolupament de la Vall del Port Negre. Creu de Sant Jordi (2013).

2 de febrer Mor als 51 anys Marc Lloret, teclista i fundador de Mishima, al costat de David Carabén, el cantant, i de Christian Aloy. Va ser director del Mercat de Música Viva de Vic en 14 edicions. També va impulsar el festival popArb d'Arbúcies (Selva).

18 de febrer Mor el centenari director de fotografia Juan Mariné. Nascut a Barcelona, tenia 104 anys i era Goya d'Honor 2024. Mariné va participar en més de 150 produccions i durant els darrers anys es va dedicar a la restauració de pel·lícules. Inventor de noves tècniques fotogràfiques i de reparació de films, va ser el responsable de la primera pel·lícula en color de la història del cinema espanyol, 'La gata'.

20 de febrer Mor als 88 anys la religiosa Viqui Molins. Va centrar-se en l'ajuda als més desfavorits i va ser una de les fundadores de l'Hospital de Campanya de Santa Anna.

23 de febrer Mor als 75 anys l'exdiputat del PPC Francesc Vendrell, un dels ponents de l'Estatut del 2006. Mà dreta de Josep Piqué, va ser parlamentari a la cambra catalana (1999-2010), portaveu del seu grup (2003-2007), i ponent de la comissió que va elaborar l'Estatut del 2006. Posteriorment va ser crític amb el recurs del seu partit davant del Tribunal Constitucional.

26 de febrer Mor Merche Mar, considerada l'última gran vedet del Molino. L'artista barcelonina va esdevenir un símbol de l'espai del Paral·lel, on hi va treballar fins que va tancar.

2 de març Mor als 70 anys l'escriptor Pedro Zarraluki. Nascut a Barcelona el 1954, era autor de llibres de contes i novel·les en llengua castellana com 'Un encargo difícil', Premi Nadal l'any 2005. El 1990 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona per 'El responsable de las ranas' i quatre anys més tard, el 1994, va obtenir el Premi Herralde de Novel·la per 'La historia del silencio'.

6 de març Mor als 83 anys Lluís Caldentey, alcalde de Pontons pel PP durant quasi 20 anys. L’exbatlle va governar durant cinc majories absolutes (1999-2018) i va protagonitzar diverses declaracions polèmiques, com ara que els homosexuals eren “persones tarades” que havien nascut amb una “deformació psíquica o física”.

18 de març Mor l'escriptora i pedagoga Teresa Juvé als 104 anys. Considerada una de les deganes de la literatura catalana, es va especialitzar en la novel·la policíaca. les seves vivències personals la van portar a escriure llibres sobre la memòria dels exiliats.

22 de març Mor als 78 anys l'actor Xavier Serrat. Va ser el protagonista de la sèrie de TV3 'La granja'. També va participar a 'El cor de la ciutat', 'Ventdelplà' i 'Estació d'enllaç', així com a 'Los Serrano', de Telecinco.

7 d'abril Mor Santos Santamaría, pare del mosso assassinat per ETA a Roses el 2001 i expresident de l'ACVOT. Santos Santamaría Zaragoza tenia 84 anys. Des de l'assassinat del seu fill, es va implicar en la defensa de les víctimes del terrorisme, fins a arribar a presidir l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT).

14 d'abril Mor l'escriptor i Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa als 89 anys. Nascut a Arequipa, ciutat al sud del Perú, el 28 de març de 1936, era un dels escriptors més importants de la literatura contemporània en castellà. El seu reconeixement literari es va produir l'any 1962 amb la publicació, a Barcelona, de 'La ciudad y los perros'. Autor d'una extensa i exitosa obra, va rebre nombrosos premis, entre les quals destaquen el Nobel de Literatura, el Príncep d'Astúries de les Lletres (1986), el Planeta (1993) i el Cervantes (1994).

20 d'abril Mor la cuinera i exportadora de la gastronomia catalana Montse Guillén als 79 anys. La restauradora va obrir El Internacional a Nova York als anys vuitanta al costat d’Antoni Miralda.

21 d'abril Mor el papa Francesc als 88 anys. Jorge Mario Bergoglio va morir el Dilluns de Pasqua a dos quarts de vuit del matí als 88 anys d'edat. El pontífex havia estat diverses setmanes hospitalitzat per problemes respiratoris, i havia reaparegut tot just el diumenge abans de morir al balcó per impartir una benedicció als assistents a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Nascut a Buenos Aires el 17 de desembre de 1936, va ser escollit cap de l’Església Catòlica el 13 de març del 2013 després de dos dies de conclave i cinc votacions. Amb 76 anys es va convertir en el primer bisbe de Roma d'origen americà, el primer de l’hemisferi sud, el primer no europeu des del segle VIII i el primer jesuïta que ha tingut la Santa Seu. Va ser el 266è pontífex i els 12 anys de càrrec es van caracteritzar pel gir que va marcar a l'Església cap a les classes populars i cap als col·lectius vulnerables, com ara els homosexuals.

22 d'abril Mor Lluís Prenafeta als 86 anys, exsecretari general de Presidència (1980-1990) i mà dreta de Jordi Pujol. Nascut a Ivars d'Urgell el 1939, va impulsar la Fundació Catalunya Oberta. Militant de CDC des de finals dels 70, la seva carrera política va destacar per la projecció de la Generalitat a l'exterior, i la gestació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. Ja retirat de la vida política, el 2009 va ser arrestat i condemnat pel 'cas Pretòria', de corrupció urbanística.

27 d'abril Mor la llibretera i activista cultural Montserrat Úbeda. Ànima de la llibreria Ona Gràcia, tenia 60 anys, i va rebre la Creu de Sant Jordi el 2019. La difusió dels valors de la literatura i la llengua catalanes van marcar la seva trajectòria.

3 de maig Mor als 59 anys Enric Morist, president de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Nascut a Igualada el 1965, Morist va morir de manera sobtada. Presidia la Taula del Tercer Sector des del novembre del 2024.

9 de maig Mor als 87 anys el cronista i escriptor Joan de Sagarra. Fill del reconegut poeta i dramaturg Josep Maria de Sagarra, va publicar a les principals capçaleres del país, entre les quals 'La Vanguardia'. Va exercir el periodisme a 'Tele/eXpres', 'El País' i 'El Temps', entre altres publicacions. Se li atribueix la paternitat del concepte de 'Gauche Divine', el moviment d'intel·lectuals i artistes d'esquerra que es va estendre per Barcelona els anys 60 i 70.

13 de maig Mor l'expresident de l'Uruguai Pepe Mujica als 89 anys. Nascut a Montevideo el 1935, Mujica va ser president del 2010 al 2015 i també va ser senador pel Front Ampli. La seva figura va adquirir rellevància mundial per haver renunciat a viure en la residència presidencial i a rebre el sou d'expresident i per destinar la major part del seu salari a causes benèfiques.

14 de maig Mor l’escriptor Chufo Llorens als 94 anys. Nascut a Barcelona el 1931, era conegut per novel·les històriques com ‘Et donaré la terra’ (2008) i ‘Mar de foc’ (2011), ambientades a la Barcelona medieval i van ser grans èxits de vendes.

15 de maig Mor als 97 anys l'actriu Montserrat Salvador. Un dels papers que li va donar més notorietat va ser el de matriarca a la sèrie de TV3 'Nissaga de poder'.

23 de maig Mor l'escriptor, periodista i polític Ignasi Riera als 85 anys. Autor de més de cinquanta llibres, entre novel·la, narrativa breu, assaig, retrat biogràfic i pamflet. Entre les seves obres destaca 'Honorable Mr. R' (Premi Andròmina de narrativa, 1980) i 'El rellotge del pont d'Esplugues' (Premi Ramon Llull, 1984). Durant quinze anys va ser regidor de Cultura pel PSUC a Cornellà de Llobregat i diputat al Parlament per ICV (1988-1992 i 1995-1999).

19 de juny Mor l'exdiputada del PPC Esperanza García als 50 anys. Advocada i exdiputada del PPC al Parlament (2015-2020) exercia com a delegada de la Junta d'Andalusia a Catalunya, escollida pel govern de Juanma Moreno Bonilla.

26 de juny Mor el periodista i escriptor Arturo San Agustín. Nascut a Barcelona el 1949, els seus llibres combinen la crònica periodística de la ciutat amb el relat personal. Va escriure i dirigir documentals per a diverses televisions i col·laborava habitualment en diaris com 'La Vanguardia', 'El Periódico' o 'El Mundo'. Va rebre diversos guardons, entre els quals destaca el Ciutat de Barcelona de Periodisme (1999) i el Plaza Mayor de Poesia.

11 de juliol Mor Toni Cruz, productor televisiu i membre de La Trinca, als 78 anys. Nascut a Girona, a finals dels 60 va crear el popular grup musical i humorístic amb Miquel Àngel Pasqual i Josep Maria Mainat, a Canet de Mar. Va ser un dels fundadors de Gestmusic, que va impulsar programes com 'Crónicas Marcianas', 'Operación Triunfo' i 'No passa res!'

20 de juliol Mor als 66 anys l'exalcalde de Sant Adrià de Besòs Joan Callau. Va ser batlle pel PSC entre els anys 2013 i 2021.

31 de juliol Mor el cineasta Carles Balagué als 76 anys. Productor, guionista, director, escriptor i crític de cinema, va ser president del Col·legi de Directors de Cinema de Catalunya i propietari dels Cinemes Méliès.

1 d'agost Mor l'actriu i directora teatral Glòria Rognoni Planas als 81 anys. Els seus inicis van estar molt lligats a Els Joglars i va ser reconeguda amb el Premi Butaca Honorífic Anna Lizaran.

12 d'agost Mor l'empresari Julio Sorigué als 92 anys. Nascut a Cervera, va ser un pioner en el sector de la construcció, on va fundar el 1968 el grup Sorigué, empresa referent en l'àmbit estatal.

15 d'agost Mor l'expresident de l'Aragó Javier Lambán als 67 anys. L'exdirigent socialista, que patia càncer des del 2021, va ser un dels artífexs del retorn de les obres de Sixena i va rebutjar organitzar amb Catalunya els Jocs Olímpics d'hivern. El polític del PSOE va protagonitzar alguns xocs amb Pedro Sánchez, pels acords amb l'independentisme.

15 d'agost Mor l'actor Cesc Queral, conegut per interpretar el personatge de la Vicenteta. El personatge cabaretesc es va popularitzar al concurs 'Tres pics i repicó' de TV3.

18 d'agost Mor el catedràtic i exdirector del MNAC, Eduard Carbonell, als 79 anys. Figura clau en la consolidació i desenvolupament del museu, Carbonell també va participar en la creació de lleis claus del sector cultural català com a director general del Patrimoni Cultural.

26 d'agost Mor als 88 anys el cantant i compositor Manuel de la Calva, la meitat del Dúo Dinámico. Nascut a Barcelona el 1937, De la Calva va formar amb Ramón Arcusa un duet referent de la música pop espanyola, autor de centenars d'èxits, amb cançons com 'La, la, la', amb la qual Massiel va guanyar el festival d'Eurovisió el 1968, 'Quince años tiene mi amor' o 'Resistiré', convertit en himne de la pandèmia de covid.

1 de setembre Mor als 62 anys Víctor Terradellas, exresponsable de relacions internacionals de CDC. L'empresari va ser investigat i detingut per la suposada trama russa del 'procés', arxivada pel Tribunal Suprem.

11 de setembre Mor als 79 anys l'artista català Albert Porta, que va mutar a Zush i finalment a Evru. L'obra del barceloní està exposada a museus i col·leccions públiques i privades d'arreu del món.

16 de setembre Mor als 91 anys l'abat emèrit de Montserrat Sebastià Bardolet. Va ser abat entre 1989 i 2000, quan va ser succeït per Josep Maria Soler.

5 d'octubre Mor l'expresident de la Junta d'Extremadura Guillermo Fernández Vara als 66 anys. Va presidir el govern extremeny al llarg de tres mandats. Crític amb l'independentisme, va acabar acceptant la reforma de la sedició i els indults als presos del Procés.

18 d'octubre Mor el periodista i productor audiovisual Enric Canals. Va ser el segon director de TV3 i director general de difusió de la Generalitat de 1997 a 2001.

23 d'octubre Mor el periodista i escriptor Lluís Permanyer als 86 anys. Gran cronista de la ciutat de Barcelona, va desenvolupar gran part de la seva carrera a 'La Vanguardia'. Va rebre el Premi Nacional de Periodisme Cultural, de la Generalitat i del Ministeri, i el Premi Ciutat de Barcelona.

24 d'octubre Mor als 81 anys Anna Balletbò, exdirigent del PSC i diputada del Congrés durant 20 anys. Nascuda a Santpedor (Bages), Balletbó es va convertir en protagonista involuntària durant el cop d'estat del 23 de febrer del 1981, perquè estava embarassada i els assaltants la van deixar sortir. Des del 2002 era presidenta de la Fundació Internacional Olof Palme, organització que va contribuir a fundar el 1989, que organitza les Jornades Empresarials de s'Agaró. El 2006 va rebre la Creu de Sant Jordi.

4 de novembre Mor l’exvicepresident dels EUA Dick Cheney als 86 anys. El republicà va ser una figura destacada de la guerra de l'Iraq durant el mandat de George W. Bush, després dels atemptats de l’11-S.

8 de novembre Mor als 62 anys el rector de la Universitat Ramon Llull, Josep Antoni Rom. Era cofundador de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals (FCRI) Blanquerna-URL.

11 de novembre Mor Angelina Torres, la dona més gran de Catalunya, als 112 anys. Nascuda a Bellvís (Pla d'Urgell) el 18 de març del 1913, també era la dona més vella d'Espanya i una de les 40 persones més grans del món. Torres era l'última persona catalana nascuda abans de l'esclat de la Primera Guerra Mundial.

16 de novembre Mor als 73 anys el matemàtic i divulgador Claudi Alsina, Creu de Sant Jordi 2024. Era doctor en Matemàtiques per la UB i havia exercit de catedràtic a la UPC.

18 de novembre Mor el fundador del grup Filmax Julio Fernández als 78 anys. Va produir pel·lícules com '[REC]', 'Tapas', 'El lobo', 'Los sin nombre', 'Darkness' i 'El perfume'.

15 de desembre Mor als 94 Jordi Roch, "ànima" de l'Schubertiada de Vilabertran. Fundador i president d'honor de l'Associació Franz Schubert, Roch compaginava la professió mèdica amb les activitats musicals.