Sitges celebra Sant Jordi mostrant l'embrió de la futura llibreria pública

Entre roses i llibres, la diada de Sant Jordi arriba a Sitges marcada per la reobertura de l'edifici històric del Patronat d'ASC (Acció Social i Catòlica), un espai on s’hi farà una llibreria pública. La finca havia estat epicentre de l'activitat cultural de la vila durant moltes dècades, però a mitjans dels 90 va tancar per fer una reforma que va derivar en un embargament. L'Ajuntament va comprar l'edifici fa quasi deu anys i ara n’ha conclòs la reforma, amb voluntat que sigui un lloc dedicat a les lletres. “Serà una llibreria important, oberta i còmode, en què no només es vingui a comprar sinó també a gaudir de l’experiència”, avança a l’ACN el regidor de Cultura, Albert Oliver-Rodés, que confia que el negoci obri en menys d’un any.

El cèntric carrer de les Parellades viu aquest 23 d'abril retrobant-se amb el Patronat, un edifici protegit com a BCIN que duia prop de tres dècades tancat i barrat. L'últim any ha estat immers en una reforma integral impulsada per l'Ajuntament, amb un pressupost de 860.000 euros, cofinançats amb fons Next Generation.

Tot i diversos entrebancs que han alentit les obres -incloent la retirada de més de 400 quilos de defecacions de coloms i restes d'animals morts-, a la fi s'ha materialitzat la reobertura. Ahir a la tarda va acollir el pregó de Sant Jordi a càrrec del meteoròleg local Gori Masip, mentre avui i demà s'ofereix jornada de portes obertes.

Són quasi 300 m2 interiors i gairebé 270 m2 exteriors que ara es poden visitar per veure'n la nova fesomia i conèixer una exposició que repassa la història de l'edifici però també n'avança el plantejament de futur. I és que el govern local s'ha proposat convertir el Patronat en un espai cultural focalitzat al món de les lletres, amb una llibreria pública com a reclam principal.

El regidor de Cultura, Albert Oliver-Rodés, destaca a l’ACN que entre els sitgetans hi ha “moltes ganes” de tornar a entrar a aquest espai “perquè durant molts anys hi van passar moltíssimes coses vinculades a la cultura”. “És un equipament on centenars i centenars de veïns hi hem viscut part de la nostra petita història”, assegura.

Amb la reobertura, l’Ajuntament presumeix d’enfilar el camí per posar en marxa la primera llibreria pública del municipi. Oliver-Rodés recorda que la proposta ve d’un procés participatiu fet l’anterior legislatura, “on es va demostrar que a Sitges fa falta una llibreria”. I és que al municipi no hi ha cap negoci íntegrament dedicat a la venda de llibres, “malgrat hi ha un gran consum lector”.

El regidor apunta que tot just ara comencen els tràmits interns per redactar les condicions de la licitació, amb voluntat d’obrir-la “els pròxims mesos”. Diu que la intenció és que sigui una llibreria generalista “important”, que oferirà un ampli espai de venda i també tindrà una petita cafeteria al jardí “per generar un ambient que acompanyi no només la compra, sinó el gaudi del món del llibre”. A la planta superior, on s’ha restaurat l’antiga capella del Patronat, s’hi preveu celebrar presentacions, xerrades i clubs de lectura.

Preguntat pel calendari, el regidor es mostra prudent “perquè la reforma del Patronat ja ha encadenat multitud d’imprevistos que han endarrerit sistemàticament qualsevol anunci fins ara”. Confia, en tot cas, que la llibreria pública estarà operativa abans del maig del 2027. Mentre no arribi a agafar aquesta forma, la intenció és fer-hi visites guiades.

Nostàlgia i curiositat

Des que el Patronat ha iniciat la jornada de portes obertes aquest dijous a les 10 h, un no parar de veïns i curiosos s’han apropat a l’edifici per veure com ha quedat. Molts n’havien estat usuaris freqüents quan eren nens i adolescents, mentre altres són veïns més recents que sempre havien vist l’espai tancat i tenien curiositat per veure aquest espai reformat al centre del municipi.

“Voliem veure com ha quedat perquè aquí hi haviem vingut infinitat de vegades quan erem petits”, explica Laura Trilla, que recorda que acudia al Patronat a fer l’esplai dels estius, teatre, pintura i altres actuvitats culturals. “Feia molta llàstima veure-ho tancat”, afegeix aquesta veïna, que diu que ha sentit “molta impressió” quan hi ha tornat a entrar després de tants anys.

També es mostraven bocabadats l’Anna Fullera i el seu marit, Jacint Tutusaus, que viuen molt a prop de l’edifici. “Aquí hi haviem passat mitja vida”, expliquen entusiasmats, tot recordant que s’havien fet un fart d’anar-hi a veure pel·lícules, jugar al futbolí o fer classes de cataquesi. Asseguguren que se senten “encantats” amb la reobertura, que desitjaven “amb moltes ganes”.

Un altre matrimoni, Montse Puig i Carles Montserrat, han definit el Patronat com “un sentiment de tota la vida”. Les tardes de cinema, les exposicions fotogràfiques o les misses celebrades en honor a Santa Marta -patrona de l’hostaleria- són algunes de les seves vivències recordades. Han asseverat que els sabia “molt greu” veure l’edifici tancat durant tants anys, i han vaticinat que la llibreria “vagi molt bé, perquè fa molta falta”.

Tot i que les lloances a la reforma de l’espai han estat majoritàries, també hi ha hagut veïns que s’han sorprès negativament per l’aspecte amb què ha reobert la finca, tot considerant que s’ha desvirtuat l’essència de l’espai, “que ara és del tot impersonal”.