'Un museu fora del museu' porta una quarantena de peces de la Col·lecció MACBA a espais quotidians d'arreu de Catalunya

Una pastisseria, la sala d’espera d’un dentista, els vestidors d’un camp de futbol, una perruqueria, un mercat o, fins i tot, un tanatori es convertiran en espais d’exhibició artística amb el projecte 'Un museu fora del museu', impulsat pel Departament de Cultura de la Generalitat i el MACBA, i comissariat per Martí Manen. La iniciativa compta amb la implicació dels centres d’arts visuals de Catalunya i arribarà a més de vint poblacions del país. El projecte, que durarà fins al 30 de novembre, presenta una quarantena de peces amb l’objectiu d’apropar l’art contemporani a la vida quotidiana i ampliar l’accés de la ciutadania a la cultura. Aquesta acció s’inscriu en la commemoració de l’Any Trenta del MACBA.

‘Un museu fora del museu’ és un exercici en el qual la peça d’art s’ubica en un espai inusual per convertir espais de trànsit, espera o trobada en punts d’interacció cultural. D’aquesta manera, les obres - còpies d’exposició per qüestions de conservació - deixen la formalitat del museu per inserir-se en entorns vius i oberts on la ciutadania hi entrarà en contacte de manera espontània.

Així ho ha explicat el comissari del projecte Martí Manen, que ha detallat que el projecte es pregunta sobre “com ens relacionem amb l’art contemporani, on el veiem i quina distància en tenim”. En aquest sentit, també ha recordat que l’art parla “del dia a dia” i que per això allunyar-lo del museu és una aposta clara que ha anat acompanyada d’un procés molt “divertit”.

Per Manen era clau que les obres fossin de la Col·lecció del MACBA, ja que és on es defineix “una història i una gramàtica”. “És la base del museu, però també hem de recordar que es tracta d’una col·lecció que ens pertany a tots”, ha insistit.

D’altra banda, els centres d’arts visuals participants han jugat un paper molt rellevant a l’hora de triar els espais amb un únic requisit: que no fossin expositius. “Per fer aquest tipus de projecte ho has de fer de veritat”, ha subratllat el comissari, “i fer-ho de veritat vol dir entendre on vas, parlar amb les persones responsables i escoltar a les diferents localitats”.

Múltiples formats i formes

El format de la majoria de les peces és fotogràfic, però també hi ha vídeo i unes reproduccions en forma de postal del llibre ‘Holy Food’, de Miralda, que distribuiran entre els clients els paradistes del Mercat del Centre de Vilanova i la Geltrú.  A la llibreria Mala Peça de Sabadell s’exhibirà ‘Exposicions de Joan Brossa a Espanya: a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell amb amics’, una fotografia anònima del 1981 on es veu el mateix Brossa acompanyat de Benet Ferrer, Alfons Borrell, Lluís Permanyer i Pere Jaume en actitud festiva en ple muntatge de l’exposició de l’artista a la ciutat.

A Lleida, el cementiri i el tanatori acolliran una peça de Fina Miralles (‘Relacions. Relació del cos amb elements naturals. El cos sobre l’herba’) i una de Josep Ponsatí (el film ‘Granollers’). A Martorell, dues obres de la sèrie ‘Déus’, de Ferran Garcia Sevilla, se serigrafiaran als autobusos de la xarxa municipal, i a Santa Perpètua de Mogoda els vianants i els passatgers d’autobús trobaran les sèries fotogràfiques de Jordi Benito, Carmen Secanella i Allan Sekula a les marquesines de les parades.

A la botiga de roba La Creadora, de Manresa, s’exhibirà el retrat que Colita va fer de Joan Brossa l’any 1979, i a Cardedeu es projectarà la pel·lícula ‘Caricia’, d’Iván Argote, en diverses farmàcies del municipi de forma rotativa. A Valls, la perruqueria masculina Hermes acollirà la sèrie ‘Davant/Darrere – Posició normal/Posició anormal’ de Francesc Abad, en què l’artista va documentar fotogràficament els diferents angles del seu cap, emulant un tractat clàssic de composició i fotografies policials alhora. La perruqueria de dones de la mateixa localitat lluirà una instantània del ‘Fotomatón’ d’Onofre Bachiller.

Carles Carrión, gerent de la perruqueria Hermes, ha celebrat la iniciativa, assegurant que la logística ha sigut d’allò més fàcil. “En el nostre cas és una obra senzilla, però molt efectiva”, ha afirmat, “sis de cada deu persones que han vingut, han fet algun comentari i els que no, els hi miro de treure el tema i explicar de què tracta, està resultant interessant”.

Art contemporani, proximitat i noves lectures

La selecció de peces i localitzacions s’ha dut a terme en diàleg amb els centres d’art i equipaments participants, amb el guiatge de l’equip de Col·lecció i Arxiu del MACBA i tenint en compte les particularitats de cada espai. L’objectiu era generar “distàncies curtes” amb l’art i afavorir relacions més directes, accessibles i inesperades amb les obres. “Totes aquelles que han estat seleccionades responen als llocs i per mi és important poder pensar que les han de funcionar en els llocs”, ha afegit Manen.

El projecte es desplega amb la participació de vint-i-cinc centres d’arts visuals de Catalunya que formen part del Sistema Públic d’Equipaments d’Arts Visuals (SPEAV), impulsat pel Departament de Cultura. Pel que fa als artistes es podrà trobar Àngels Ribé, Colita, David Goldblatt, Fina Miralles, Francesc Abad, Joan Brossa, Joaquim Jordà, Jordi Benito, Jordi Mitjà, Josep Ponsatí, Manel Armengol, Manel Clot, Onofre Bachiller, Vito Acconci o Xavier Miserach, entre d’altres.