Descobreixen a Subirats les restes d’una nova espècie de gos os de fa 16 milions d’anys

L’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha descobert al jaciment els Casots de Subirats (Alt Penedès) les restes d’una nova espècie de gos os que va viure a la zona fa 16 milions d’anys. Es tracta d’un crani que va aflorar durant unes excavacions fetes a la dècada dels 90, però que fins ara no s’ha estudiat en precisió. El mamífer, batejat científicament amb el nom de ‘Paludocyon moyasolai’, tindria la mida d’un gos gran que podria pesar entre 50 i 70 quilos, segons han presentat aquest dimecres els responsables de la recerca. El jaciment penedesenc és el primer del món en identificar aquesta espècie, una fita que anteriorment ha aconseguit amb altres tres animals i que reforça la rellevància de l’indret a escala internacional.

El crani del gos os ‘Paludocyon moyasolai’ va ser la gran troballa d’una de les campanyes de fa més de trenta anys, ja que la peça estava força compacta. En aquell moment, però, es va pensar que les restes eren d'un mamífer tipus ‘Paludocyon’ que ja s'havia identificat anteriorment amb altres fòssils trobats a la zona. Descartada la transcendència històrica, la peça va quedar pendent d’un estudi a fons. Els anys van anar passant i fins al 2014 no se’n va fer una revisió coincidint amb l’elaboració d’una tesi, moment en què van aparèixer diversos dubtes sobre si es tractaria d'un nou mamífer.

De la primera espècie de la mateixa família, als Casots se n’havia trobat la part superior de la mandíbula. També havia aparegut alguna dent i altres restes menudes a altres països. Era un mamífer de la mida aproximada d’un lleó o un tigre, d’uns 200 quilos de pes. Del crani trobat als anys 90 ara s'ha conclòs que correspon a una bèstia similar, però força més petita i probablement amb menys musculatura.

El codirector dels Casots i membre de l’Institut de Paleontologia, Isaac Casanovas, ha apuntat que els últims dos anys s’han centrat a identificar-lo i corroborar que mai ningú n’havia trobat cap fòssil abans. El nou animal, de la mida d’un gos gros, hauria estat el més primitiu de la zona i alhora la darrera espècie en morir.

Ells han estat qui l’han batejat com a ‘Paludocyon moyasolai’ i ara els Casots se situa com a jaciment de referència per a qualsevol altre arqueòleg que faci una troballa similar. “Estem davant un exemplar únic al món que tenim la responsabilitat de guardar molt bé, i que segurament mai estarà exposat”, ha recalcat Casanovas, que ha dit que el més probable és que l’Institut n’elabori una rèplica.

En una roda de premsa a peu del jaciment, ha celebrat que aquesta identificació permetrà aprofundir en l’estudi dels gossos ossos, extingits fa milions d’anys, per tal de conèixer l’evolució familiar. La nova espècie se suma a una llista d’uns 80 vertebrats localitzats fins ara als Casots, un espai que era una llacuna envoltada de bosc tropical. De fet, aquest ambient aquàtic és el que ha propiciat que milions d’anys després estiguin apareixent tantes restes fòssils, “ja que els animals morien i quedaven absorbits pel fang”. Cada estiu es fan excavacions d’uns quinze dies durant les quals es recullen vora 300 fòssils.

El ‘Paludocyon moyasolai’ és el primer carnívor insòlit que apareix als Casots, un indret on abans hi ha hagut altres tres troballes inèdites. Anteriorment s’han identificat per primer cop l’’Ampelomeryx ginsburgi’, l’’Eurolistriodon adelli’ i el ‘Choeromorus ibericus’. El govern de Subirats celebra que el jaciment segueixi posicionat entre els més rics del món, motiu pel qual impulsa diverses jornades de portes obertes i vermuts divulgatius. També treballa per reformular la vegetació de l’espai per tal d’assimilar-la el màxim possible a l’aspecte que tenia fa 16 milions d’anys.