Francesca Calaf: 'La vida pren, però també et dóna'

La poeta, artista plàstica i fotògrafa Francesca Calaf publica el llibre de poemes “Terra ferida” (Gràfiques del Matarranya, 2016), apunt a totes les llibreries i dissabte a la rambla per la fira de Sant Jordi de Vilanova i la Geltrú en el seu propi estand.

“Terra Ferida és un poemari dedicat al pare”. És un poemari d’escenes i escenaris, de pells i vides, de morts i ferides. El pare de Francesca Calaf va lluitar a la Batalla de l’Ebre i va viure en primera persona l’assetjament de Corbera d’Ebre, l’escenari d’un fet històric i escenari avui dels poemes que recull el nou llibre de l’autora vilanovina.

“Pocs es queden,
hem d’agafar
el relleu.
Que no morin
a les trinxeres
els somnis de tots ells”.

“Relleu” és el nom d’aquest primer poema, on la poeta escriu des del record de les converses amb el pare i els sentiments de qui coneix i es reconeix en la història. Però el poemari porta a l’autora també a posar-se en la pell dels qui visqueren la història. La Història. Poesies com “He vist” i “Llàstima de Terra” són poemes que semblen extrets de la memòria, directament de la pell dels protagonistes.

El vincle entre Francesca Calaf i Corbera d’Ebre arranca en la IV Biennal d’art. Però abans ja havia planejat d’anar a visitar les terres de les que el pare parlava, sempre de forma clara, amb detalls “perquè jo preguntava i preguntava” expressa Calaf.

Quan l’autora diu que “la vida pren però també et dóna” em parla de la mort del pare i d’experiències personals d’aquelles que ens condueixen a preguntar-nos “què sento?”  i aleshores es confessa “sentia soledat, tristesa” .

La visita als paratges destruïts i rehabilitats de Corbera, els paisatges del record, de la negror i de l’horror però també de la vida dels qui van ser-hi i dels qui van tornar o no, van ser un ressorgir.  Els poemes, que avui són l’ànima d’una edició acurada amb quatre fotografies, evoquen la vida entre les trinxeres, amb la sang, les pors, les esperances i els amagatalls propis d’una escenografia per la memòria.

Calaf, que de les emocions de les mans i dels ulls, en la seva vessant plàstica i fotogràfica, va publicar els seus poemes per primer cop en una antologia, “Poesia de frontera” al 2011 i després “Arrels” (2013), ens delecta ara amb “Terra Ferida”, en un homenatge personal i al mateix temps col·lectiu; en paraules seves,  “expressant els meus sentiments i després posant-me a la pell del meu pare i de la resta dels seus companys, que com deia el pare, van perdre allí la joventut”.

Una novetat editorial, doncs, que travessa el marc de la poesia i entra en la història d’una manera punyent, des dels sentiments, des de la imatge perversa d’una sang estesa en una terra que avui recorda als seus homes i dones. Una terra, una imatge, un poema, són el resum perfecte de “Terra Ferida”, tot un detall de Francesca Calaf a la poesia.