Vilanova ret homenatge a Alexandre de Cabanyes en el 140è aniversari del seu naixement

Cabanyes va ser un referent cultural i social, no només com a pintor, sinó també com a activista cultural durant el franquisme

Alexandre de Cabanyes. EIX

Alexandre de Cabanyes. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

L'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i el Consell Comarcal del Garraf estan treballant conjuntament en un seguit d'activitats per retre homenatge i reconèixer la trajectòria artística i personal d'Alexandre de Cabanyes, coincidint aquest 2017 amb el seu 140è aniversari. L'acte tindrà lloc diumenge a les 12 del migdia a la sala de les voltes de la Masia d'en Cabanyes, i comptarà amb la presència de Teresa Llorens, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i vicepresidenta de l'Organisme Autònom Local de Patrimoni Víctor Balaguer; i Glòria Garcia, presidenta del Consell Comarcal del Garraf.

L'homenatge comptarà amb les intervencions de l'escriptor Oriol Pi de Cabanyes, l'historiador Francesc Xavier Puig Rovira, i el periodista Bernat Deltell. El violoncel·lista Gilbert Bernadó hi farà una aportació musical amb obres de J. S. Bach.

Alexandre de Cabanyes

Cabanyes va ser un referent cultural i social, no només com a pintor, sinó també com a activista cultural durant el franquisme.

L'homenatge es farà a través del Museu Víctor Balaguer i el Centre d'lnterpretació del Romanticisme Manuel de Cabanyes, ja que l'artista va deixar una forta empremta en els dos equipaments patrimonials.
Pel que fa al Museu Víctor Balaguer, Cabanyes es va implicar en el projecte del Cafè Foment, les obres del qual formen part de la seva exposició permanent en l'actualitat. Alhora, fou Alexandre de Cabanyes qui, gràcies a la seva amistat amb Lluís Plandiura, propicià que el Llegat 56 acabés a Vilanova i la Geltrú.

En el cas de la Masia d'en Cabanyes i del Centre d'lnterpretació del Romanticisme, Alexandre de Cabanyes va ser la darrera persona de la família que va habitar aquesta residència fins a la seva mort l'any 1972. Aquest espai, que conserva tot el llegat Cabanyes fruit de la donació realitzada l'any 1976 pels seus hereus, representa la seva voluntat de conservar la casa amb els seus espais originals i amb el compromís de fer-ne un espai cultural.

Alexandre de Cabanyes fou un gran paisatgista, que sempre es va mantenir fidel al seu estil, amb poques variacions de tema i tècnica. Ell s'anomena "l'últim modernista" i en la seva dilatada biografia de 95 anys es manté fidel a aquesta descripció.
Els temes més tractats foren els de la platja i pescadors de Vilanova i els camps i boscos que envoltaven la seva residència: la Masia de Can Cabanyes. També va treballar en el gènere del retrat, on destaquen els realitzats per a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, entre els quals trobem el retrat de Manuel de Cabanyes, germà del seu avi, o el de Víctor Balaguer.

Va néixer el 5 de març de 1877 a Barcelona, i al cap de poc temps, la família va retornar a Vilanova, on ell residí sempre, a excepció de curtes estades.

Va rebre les primeres lliçons de dibuix del pintor Josep Sugranyes al col·legi Samà. Dels 18 als 23 anys va assistir a les classes de dibuix del Cercle Artístic de Sant Lluc a Barcelona, alhora que freqüentava Els Quatre Gats, iniciant-se així en el moviment artístic modernista. Compartí estudis i converses amb d'altres pintors catalans com Ramon Casas, Santiago Rusiñol, Pablo Picasso, Hermen Anglada Camarasa o Joaquim Mir, entre d'altres.

AI març de 1972 moria a Vilanova i la Geltrú deixant un extens llegat.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local