Arqueologia

Troben soterrada a Banyeres del Penedès una ciutat ibèrica comparable a la d'Ullastret

Es tracta de la trama urbana d'una població de més de 2,5 hectàrees abandonada cap a l'any 200 abans de Crist

ACN Banyeres del Penedès 03-07-2018 23:26 Lectures 3100
Imatge captada per un georadar que mostra una ciutat ibèrica soterrada a Banyeres del Penedès. Universitat de Barcelona

Imatge captada per un georadar que mostra una ciutat ibèrica soterrada a Banyeres del Penedès. Universitat de Barcelona

Investigadors de la Universitat de Barcelona i de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica han descobert una ciutat ibèrica soterrada a Banyeres del Penedès (Baix Penedès) comparable en importància a la d'Ullastret, segons afirmen els responsables de la troballa. A partir de la utilització d'un georadar s'han decobert 2,5 hectàrees de la trama urbana del poblat, el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya. S'ha descobert bona part del que es considera una ciutat amb una estructura viària força regular formada per uns carrers aproximadament paral·lels i amples, creuats perpendicularment per unes vies més estretes. Fins ara s'han identificat uns 200 recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat.

Els investigadors consideren que es tractaria de la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu ibèrica d'aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s'estén entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la gran capital a Kesse, la Tarragona actual.

Unes excavacions preventives als anys 80 i 90 van apuntar la possible existència de l'assentament que ara s'ha descobert a partir del georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsol.

Pel que fa la cronologia, la recollida de material ceràmic superficial i els antics treballs d'excavació indiquen que ja hi havia un nucli de població en el segle VI abans de Crist (aC), que va perdurar fins a l'entorn de l'any 200 aC. El poblat es va abandonar, segons els investigadors, per circumstàncies relacionades amb la Segona Guerra Púnica o amb les revoltes indígenes immediatament posteriors.

Pel que fa al pla de treball a partir d'ara, els investigadors tenen la intenció de fer aquest any una primera excavació, un sondeig per comprovar els resultats en les zones de més difícil interpretació.

Després començaran els treballs d'excavació en extensió, en coordinació amb l'Ajuntament de Banyeres del Penedès, que preveu comprar els terrenys en els propers mesos. L'alcalde del municipi, Amadeu Benach, ha considerat que es tracta d'una "gran troballa", important per al poble i "per al conjunt del país".

La recerca sobre aquesta nova ciutat es fa en el marc del projecte 'Caracterización de los asentamientos urbanos en la costa de la Iberia septentrional (siglos VI-III aC)', finançat pel Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat. El jaciment també forma part del projecte de recerca de la UB 'El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la Protohistòria i l'època romana republicana'.

Castells

Temporada castellera: Tarragona no és el final

Sixte Moral

Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres

ENQUESTA WEB

El Departament de Salut està preparant una nova llei d'addiccions amb limitacions més àmplies contra el tabac davant un repunt del consum després d'uns anys de descens

Salut vol prohibir fumar a totes les terrasses. Què et sembla la mesura?

Molt bé
Malament