La destrucció de l’Art Sacre Sitgetà

Es presenten les memòries del sitgetà Jaume Daví

L’alcalde Miquel Forns ha anunciat que demanarà a la Comissió de Toponímia que un espai de la vila porti el nom de Jaume Daví

Redacció Sitges 14-12-2018 19:50 Lectures 2501
Es presenten les memòries del sitgetà Jaume Daví. Ajuntament de Sitges

Es presenten les memòries del sitgetà Jaume Daví. Ajuntament de Sitges

L’Ajuntament de Sitges ha presentat el llibre ‘La destrucció de l’Art Sacre Sitgetà. Memòries de Jaume Daví i Mañosa’ dins la col·lecció Fragments d’Història, obra de l’investigador local Blai Fontanals i Argenter, qui ha donat forma i contextualitzat les memòries.

Jaume Daví era un sitgetà d’adopció que va servir a la vila per la seva professionalitat com a funcionari i cap tècnic del Departament d’Obres Públiques, i també, per ser un dels qui el 3 de juliol de l’any 1936 va salvar els cinc altars barrocs de l’Església Parroquial i també va contribuir a resguardar en els baixos de Maricel quadres importants de Rusiñol, Casas, Mir, Miró, Mas i Fontdevila, Sisquella, i escultures de Manolo Hugué i Llimona.

Daví va morir el 3 d’agost de 1978, però pocs anys abans, l’any 1970, havia escrit les seves memòries, unes notes autobiogràfiques destinades als seus familiars descendents. Ara, coincidint amb el quarantè aniversari de la seva mort, l’investigador local Blai Fontanals ha donat forma a aquelles memòries i les ha contextualitzat a través del llibre ‘La destrucció de l’Art Sacre Sitgetà. Memòries de Jaume Daví i Mañosa’, publicat per l’Ajuntament de Sitges dins la col·lecció Fragments d’Història. En total, s’han editat 200 exemplars.

L’obra mostra històries universals i, al mateix temps, els episodis més destacats de la història local del segle XX a través d’aquest sitgetà d’adopció singular.

Blai Fontanals i Anna Grimau, periodista, autora del pròleg i neboda-neta de Daví, han fet un diàleg sobre diferents passatges de la seva trajectòria, especialment el moment on va salvar els altar barrocs de l’Església Parroquial. Grimau ha aprofitat l’acte per comentar que “Sitges està en deute amb Jaume Daví i que recordar-lo posant el seu nom en un carrer seria una forma d’agrair tot el que va fer”.

L’alcalde, Miquel Forns, ha recordat que “aquest llibre ajuda a recuperar la memòria històrica  d’una persona, de la seva família i la implicació i atenció envers Sitges i a la vegada poder recuperar la història de Sitges, reflectit en el diàleg que han tingut l’Anna Grimau i Blai Fontanals parlant de Jaume Daví. Un home que, com van comentar, va ser extraordinari, bondadós i valent.

Per tot això, Forns va comentar que s’està estudiant la possibilitat de fer una visita guiada sobre la història dels retaules i dels cinc altars, que Jaume Daví “es va responsabilitzar de salvaguardar”.

Sobre la petició d’Anna Grimau de posar el nom de Jaume Daví en un dels carrers de Sitges, l’alcalde ha anunciat que farà arribar a la Comissió de Toponímia la petició per a valorar que Sitges pugui tenir un espai públic amb el seu nom.


Biografia de Jaume Daví

Jaume Daví (Sabadell, 14 de gener de 1895- Sitges, 3 d’agost del 1978) va néixer a Sabadell i va arribar a Sitges al maig de 1920 per treballar a la urbanització de Terramar. Tenia 25 anys i va quedar captivat per la vila. Durant dos anys va treballar en la construcció de diversos xalets de Terramar i l’any 1932 va entrar a l’Ajuntament a l’Aqüeducte Municipal i després va passar a ser encarregat de la brigada del Departament Municipal d’Obres de l’Ajuntament fins que es va jubilar.

L’Ajuntament li va concedir a títol pòstum el Diploma de Serveis Distingits. També es va entregar a la vídua, Teresa Paixò, una placa de plata en reconeixement a l’activitat artística-cultural que en vida va portar a la vila.

Castells

Temporada castellera: Tarragona no és el final

Sixte Moral

Al llarg d'aquesta temporada que ja estem acabant ja s'intuïa que la Vella de Valls havia assolit un moment dolç, extraordinari que ha coincidit amb una certa "crisi" dels verds vilafranquins que havien estat en els darrers anys els dominadors absoluts de les construccions castelleres

ENQUESTA WEB

Una sentència dóna suport a una escola bressol que va denegar la matrícula a un nen no vacunat. El jutjat Contenciós Administratiu de Barcelona ha conclòs que els pares del menor obliden els drets dels altres, i pretenen imposar una opció minoritària -la de no vacunar-, per sobre del dret a la salut de la resta d'infants i les seves famílies

Què et sembla que una escola bressol pugui denegar la matrícula a un nen no vacunat?


Malament