Arqueologia

Finalitzen els treballs de protecció als accessos de la Cova del Gegant de Sitges

Els treballs s’han realitzat durant el mes d’octubre amb l’objectiu de preservar i protegir un jaciment arqueològic de gran valor on es va trobar la mandíbula i altres restes de Neandertal

Finalitzen els treballs de protecció als accessos de la Cova del Gegant de Sitges. Ajuntament de Sitges

Finalitzen els treballs de protecció als accessos de la Cova del Gegant de Sitges. Ajuntament de Sitges

L’Ajuntament de Sitges ha finalitzat els treballs de protecció als accessos a la Cova del Gegant, un espai natural sense protecció física arran de mar, especialment a la galeria on es conserva un jaciment arqueològic molt important. Per preservar aquest jaciment arqueològic en una primera fase s’han col·locat dues reixes internes, en les quals s’impossibilita l’accés sempre que no siguin persones autoritzades per l’Ajuntament de Sitges i el Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. A principis del 2021 es preveu iniciar la segona fase durant la qual se substituirà la tanca de l’avenc superior, ja que està en força mal estat i pot suposar un risc per a la seguretat de les persones, i al mateix temps s’incrementarà més la restricció a la cavitat.

Les regidories de Cultura i d’Espais Naturals han dut a terme els treballs d’instal·lació de la protecció als accessos de la cova, sota la supervisió dels arqueòlegs Joan Daura i Montse Sanz, després de detectar que nombroses persones no autoritzades hi entraven i davant del risc que quedessin malmeses les restes arqueològiques del jaciment. L’increment es produeix especialment a l’estiu quan es forma una petita platja davant la cova i és força habitual veure grups de gent que hi accedeixen amb caiac, fet que degrada lentament aquest jaciment. El perill que quedés malmès el jaciment no només era pel desconeixement dels visitants, sinó que també hi havia el risc d’espoli del patrimoni arqueològic.

El regidor de Cultura, Xavier Salmerón, remarca que "un dels objectius de la regidoria de Cultura és treballar, conservar i difondre el patrimoni arqueològic del municipi i aquesta actuació s'emmarca en aquesta línia de treball". L’Ajuntament de Sitges promou les excavacions arqueològiques i “juntament amb la Cova del Gegant tenim altres actuacions obertes com la d'en Puig de Sitges, Castellot de Garraf, o les que es faran pròximament davant l'ermita del Vinyet i a Can Falç de Mar", afegeix Xavier Salmerón.

El regidor d’Urbanisme i Espais Naturals, Eduard Terrado, assegura que “amb aquesta intervenció es dóna compliment la voluntat del govern de protecció del patrimoni històric sitgetà.” Eduard Terrado afirma que “protegir aquest jaciment preserva el seu potencial de cara a poder ajudar-nos a conèixer la nostra història com a espècie”.  

Les feines de tancament dels espais, que encara tenen restes arqueològiques de la cova, han tingut certa dificultat tècnica per la situació i l’accessibilitat de l’espai que calia protegir. La primera fase amb el tancament físic arran de mar ha tingut un cost d’uns 4.500 €.
Cova del Gegant, un jaciment arqueològic excepcional que destaca per la Mandíbula de Neandertal 

La Cova del Gegant és el jaciment amb més restes de neandertals de Catalunya, entre les quals destaca la Mandíbula i dues restes d’un infant. Aquest espai natural és una  cavitat, que està situada en una zona dels Colls i s’enclava en l’indret de Punta de les Coves, a l’extrem sud-oest del municipi de Sitges i al marge dret de la desembocadura actual de la riera de Ribes.

La cavitat ha deixat al descobert troballes excepcionals des del segle XX en excavacions fetes antigament per mossèn Santiago Casanova i també en ple segle XXI de la mà del grup de recerca del Quaternari-SERP de la Universitat de Barcelona, encapçalat pels arqueòlegs, Joan Daura i Montse Sanz. La tasca científica d’aquests investigadors al jaciment permet estudiar un espai arqueològic amb un patrimoni excepcional de diferents èpoques que emmagatzema ocupacions de neandertals de fa 100.000 anys i restes de l’Edat de Bronze de fa 3.500 anys d’antiguitat. Per a Joan Daura, “la Cova del Gegant té un registre molt gran per ajudar-nos a conèixer i estudiar aquestes societats del  passat, de la prehistòria”. 

La protecció del patrimoni és fonamental per preservar el nostre passat i en aquesta línia l’arqueòleg, Joan Daura, considera que cal sensibilitzar la població ja que “la Cova del Gegant és una cavitat que, sobretot, a l’estiu quan es practiquen esports a la mar la majoria de la gent hi accedeix amb caiac i involuntàriament malmet aquest espai perquè desconeix que hi ha un jaciment arqueològic.”

La mandíbula de Neandertal és una de les més antigues de Catalunya i és considerada la troballa de major interès extreta de la Cova del Gegant. L’any 2005 els arqueòlegs Joan Daura i Montse Sanz van estudiar la mandíbula que va pertànyer als neandertals, que va habitar a la cova fa 53.000 anys. La troballa es trobava en possessió de l’Arxiu Històric de Sitges des del 1998 després que el paleontòleg, mossèn Santiago Casanova, fes una cessió a aquest equipament tant de la mandíbula com de 600 fòssils més que va trobar durant les excavacions que va dur a terme a la dècada dels 50 a la Cova del Gegant.

L’any 2015 s’hi van trobar dues restes òssies més de neandertal que corresponien a un infant d’entre 5 i 7 anys.  En aquest jaciment prehistòric també s’han trobat nombroses restes de l'època paleolítica i dels neandertals que han difós publicacions científiques del més alt nivell, fins i tot, revistes com Scientific Reports (Nature), PlosOne o Science s'han fet ressò del jaciment. També s’hi ha trobat importants troballes de l’edat del bronze.

El darrer estudi sobre nombroses restes animals ha constatat la presència reiterada d’aquest espai del linx ibèric durant el paleolític com a cau i refugi. Alhora a la mateix cova es van descobrir peces d’ambre prehistòric falsificades, les primeres falsificacions constatables a la península ibèrica.

Actualment els treballs arqueològics continuen a la Cova del Gegant en dues línies, segons Joan Daura ja que “el més important del jaciment és la part dels Neandertals, que van utilitzar la cova en diferents moments al llarg d’un període de temps llarg, al voltant d’uns 30.000 anys. Però no només estudiem els neandertals sinó que també treballem una segona línia per posar de manifest que els humans moderns van utilitzar la Cova del Gegant. Els primers Homo Sapiens que arriben a la península ibèrica van utilitzar la cova del Gegant".  

Pots rebre al teu correu electrònic tots els articles d'opinió amb el nostre butlletí diari de titulars o amb el nostre butlletí setmanal. Inscriu-t'hi de manera gratuïta ara!



Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

Cruïlles


  • Jonathan Franzen (Autor), Mireia Alegre (Traductor)

SEGUEIX-NOS

Si voleu rebre per e-mail les notícies de la setmana i la millor agenda cultural del cap setmana, apunteu-vos als nostres butlletins.

Butlletins gratuïts Subscriu-te ara!