Ciències de la Comunicació

Els lectors de mitjans de comunicació tenen més coneixement polític que els usuaris de les xarxes, segons un estudi

Una recerca de la UIC i la UOC analitza el consum de notícies polítiques a partir d'una enquesta a 28.000 persones

Els lectors de mitjans de comunicació tenen més coneixement polític que els usuaris de les xarxes, segons un estudi. EIX

Els lectors de mitjans de comunicació tenen més coneixement polític que els usuaris de les xarxes, segons un estudi. EIX

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Els lectors de mitjans de comunicació professionalitzats tenen un coneixement polític més gran que els usuaris de les xarxes socials. Aquesta és una de les conclusions d'una recerca de la UIC i la UOC, que analitza el consum de notícies polítiques i la seva qualitat informativa a partir d'una enquesta a 28.000 persones en 17 països europeus. Segons la recerca, la gran quantitat de fonts en els entorns digitals dificulta el processament de la informació. L'estudi també identifica cinc perfils de consumidor de notícies: minimalistes, tradicionalistes, cercadors de notícies en línia, consumidors a través de xarxes socials i 'superconsumidors'.

El treball analitza el consum de notícies polítiques i la seva qualitat informativa en 17 països europeus i alerta sobre els possibles perjudicis que pot provocar "la ingent quantitat de fonts en els entorns digitals i les dificultats que genera en el processament de la informació".

Les autores del treball han estat Laia Castro, professora de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UIC Barcelona i investigadora postdoctoral de la Universitat de Zuric, a Suïssa, i Ana Sofía Cardenal, professora als Estudis de Dret i Ciència Política de la UOC i investigadora principal per a Espanya del projecte del consorci NORFACE Las amenazas y las oportunidades de un entorno político informativo cambiante, juntament amb altres investigadors.

"La qualitat importa més que la quantitat, per la qual cosa les persones que s'informen a través de mitjans de comunicació tradicionals, com els diaris o els canals de televisió principals, amb processos de producció de notícies molt professionalitzats, solen tenir un coneixement polític més gran que altres consumidors de notícies", han destacat les autores de l'estudi.

Un altre dels aspectes destacats en aquest estudi mostra que la proliferació i la popularització de les xarxes socials han generat una «allau d'informació» i un flux constant de notícies que podria tenir efectes negatius per a alguns consumidors. En aquest sentit, les persones que fan servir moltes fonts i aprofiten al màxim aquest nou ecosistema digital tenen dificultats per processar la informació.

En aquest estudi, les autores han descrit cinc perfils tipus de consumidors de notícies en el context europeu. Aquests perfils es poden agrupar en minimalistes, les persones consumidores ocasionals de notícies i informació política; consumidors de notícies a través de xarxes socials; tradicionalistes, persones que accedeixen a mitjans tradicionals i la televisió pública per informar-se; cercadors de notícies en línia, usuaris que busquen activament notícies tant en xarxes com directament en mitjans d'informació en línia de manera selectiva, i 'superconsumidors' de notícies, persones que s'exposen a tota mena de mitjans amb molta freqüència.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!


Articles d'opinió


Últims llibres recomanats

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local