Defensa pròpia

Borja Bagunyà Narrativa català

Editorial EDICIONS PROA
Català
190 pàgines
16,00€

Històries que agrupen inseguretats, incomunicació, ambigüitat, reflexió i un xic de mala baba.

Portada del llibre Defensa pròpia

Sinopsis

Però qui és, Borja Bagunyà? Aparentment, el seu nom sembla un pseudònim. Si més no, en manté dos dels principis bàsics: eufonia i extravagància. Però Borja Bagunyà no és pas una màscara, sinó el nom real d’un jove escriptor de vint-i-cinc anys que amb Defensa pròpia s’ha descobert com un gran narrador d’històries. Històries breus, sovint amb final digne de Roal Dahl i les seves Històries imprevistes. La seva joventut li permet d’escriure amb la desvergonya justa per atrapar el lector: amb un estil fonamentat en una oralitat extrema, l’obra de Bagunyà ens apareix fresca i natural. Sense manies i tampoc sense gaire embuts. Com la mateixa portada del llibre.

Els set contes que integren el volum són històries que agrupen inseguretats, incomunicació, ambigüitat, reflexió i un xic de mala baba. És evident la influència de Sergi Pàmies i Quim Monzó en ells: un estil urbà, desenfadat, sense gaire pèls a la llengua. Bagunyà defuig la presentació formal tradicional: el protagonista va desgranant els seus pensaments, els seus temors, en alguns casos les seves paranoies (digne de destacar el conte Silenci, sisplau). Se’ns presenta nu, i és precisament això el que fa que l’obra t’atrapi. La veu de l’adolescent rebel, o la jubilada rancorosa, és en part la nostra veu: veiem en el seu fil de pensament una lògica que defuig l’opacitat i que mostra les corrents, de vegades ocultes, de qualsevol personalitat.

Un més que notable debut, sens dubte, que no és estrany que mereixés el Premi Mercè Rodoreda el 2006.



JOAN MANUEL MALLOFRÉ ANGUERA | 17/12/2007

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.