DIA MUNDIAL DEL VÀTER

Cada gest suma, cada descàrrega compta

Redacció | Vilanova i la Geltrú | 17-11-2023

Xarxes de retenció de residus a Rubí. Agbar

Xarxes de retenció de residus a Rubí. Agbar

L’emergència climàtica i l’esgotament de recursos naturals constitueixen un desafiament per a serveis essencials com l’aigua potable i el sanejament, que són clau per a la sostenibilitat dels municipis. Tenir cura d’aquests serveis és fonamental per a la salut de les persones i la preservació del medi ambient.

El sistema de sanejament, basat en la disponibilitat de l’aigua i en la innovació que van suposar al seu dia el sifó hidràulic i les cisternes domèstiques connectades a una xarxa de desguàs comú, constitueix un salvavides que evita la transmissió de malalties i facilita la salubritat dels espais. És una pedra angular de la salut pública i té un paper fonamental en la protecció del medi ambient.

Tot i això, encara hi ha al món 3500 milions de persones que viuen sense vàters segurs, i 2200 milions sense aigua potable. És una realitat que posa de manifest Nacions Unides en el marc del Dia Mundial del Vàter, el 19 de novembre, que enguany té com a lema “Accelerar el canvi”.

Perquè tothom disposi d’aigua potable i vàters segurs el 2030 i, així, es doni compliment a l’ODS 6, el món ha de treballar, de mitjana, cinc vegades més ràpid en les metes de sanejament, sis vegades més ràpid en les d’aigua i tres vegades més ràpid en les d’higiene, segons l’ONU. A molts països, el ritme d’acceleració ha de ser diverses vegades superior a la mitjana.

La responsabilitat col·lectiva d’accelerar el canvi

L’activitat humana genera tot tipus de residus que són conseqüència dels hàbits de consum, i que tenen impacte en la gestió del sanejament. El tractament pel qual ha de passar l’aigua residual urbana un cop arriba, bruta, a les depuradores pot ser molt dificultós si, des d’un bon principi, no fem un bon ús del desguàs en la nostra vida diària.

Per exemple, l’abocament directe al vàter de productes de desintegració difícil, com les tovalloletes higièniques i altres residus que acaben abocats al lavabo en lloc de la paperera, provoquen l’obstrucció i el deteriorament de la xarxa de clavegueram, així com greus danys a l’entorn, pèrdues econòmiques i múltiples problemes als usuaris, que es troben amb els seus desguassos obturats.

Aquests productes no són biodegradables, encara que s’anunciïn en molts casos com a tal, segons l’OCU. Estan fets de microplàstics en la majoria dels casos i, en d’altres, de microfibres de cel·lulosa. Contenen, per tant, fibres sintètiques i substàncies que impregnen el teixit, com conservants, surfactants i hidratants. Per això, les tovalloletes i altres residus que continguin plàstics, a més de produir embussos en el sistema de sanejament, es van desintegrant en microplàstics que acaben directament al mar.

És un gest que surt car, tant des del punt de vista econòmic com del mediambiental. Malgrat que és difícil avaluar amb precisió, els sobrecostos d’explotació per l’augment de les neteges i les operacions de manteniment en infraestructures públiques de sanejament, com xarxes de clavegueram, equips de bombament i estacions depuradores d’aigües residuals, se situen entre 4 i 6 euros per habitant l’any. En el cas de Catalunya, que té 8 milions d’habitants, estaríem parlant d’un cost extra d’entre 32 i 48 milions d’euros a l’any.

Respecte als danys en el medi natural, quan aquests residus abocats al vàter superen les barreres de tractament i gestió d’aigües residuals i arriben als rius, acaben per enredar-se amb les branques i el fang, amb la qual cosa retenen el corrent, alteren els hàbitats i acceleren els processos d’eutrofització. Així mateix, en alliberar els microplàstics que contenen, actuen com un poderós contaminant que es transmet al llarg de tota la cadena tròfica.

Operari retirant residus de la xarxa de clavegueram

Operari retirant residus de la xarxa de clavegueram

La urgència d’apostar per la reutilització de les aigües residuals 

El canvi climàtic i la pujada del nivell del mar poden danyar un sistema vital per als municipis. A Catalunya, el context actual de sequera i escassetat d’aigua estructural obliga a buscar —i, sobretot, implementar— amb urgència solucions efectives i sostenibles. Agbar aposta per noves fonts com l’aigua regenerada, que és aquella que surt de les plantes depuradores i se sotmet a un tractament addicional per ser apta per a nous usos, com ara urbans, ambientals, industrials o agrícoles. La companyia, un referent internacional en economia circular, promou aquest recurs alternatiu per desvincular l’abastament d’aigua de la sequera hidrològica. L’aigua regenerada permet no dependre de la pluja, disminuir l’extracció d’aigua dels recursos superficials i subterranis (rius i aqüífers) i, també, i molt important, reduir la petjada hídrica, ja que no cal transportar-la de cap altre lloc.

Dues iniciatives de referència en aquest àmbit en les quals participa Agbar són els projectes Plataforma Mataró Reuse i LIFE REMAR. El primer, promogut pel Consell Comarcal del Maresme juntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua, i operat per Cetaqua en col·laboració amb SIMMAR, persegueix demostrar la viabilitat tècnica i econòmica de la regeneració de l’aigua tractada a la depuradora de Mataró. La iniciativa empra tecnologies innovadores i sostenibles, tenint en compte la qualitat de l’aigua de cara als futurs usos, criteris d’eficiència dels tractaments i la sostenibilitat de l’entorn.

Projecte LIFE REMAR a la depuradora de Cambrils de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp.

Projecte LIFE REMAR a la depuradora de Cambrils de recàrrega de l’aqüífer del Baix Camp.

El segon projecte, el LIFE REMAR, es desenvolupa a la depuradora de Cambrils i té per objectiu millorar l’estat de les masses d’aigua de l’aqüífer del Baix Camp, a través d’un procés natural de recàrrega mitjançant l’aprofitament de les aigües residuals. El projecte, cofinançat amb fons del programa LIFE de la Unió Europea, està liderat per COMAIGUA, i hi participen el CSIC, la UPC, el CNRS i Mejoras Energéticas.

El Dia Mundial del Vàter no només ens insta a reflexionar sobre la importància de disposar de serveis de sanejament bàsic per a tothom, sinó que ens recorda el rol que tenim cadascú de nosaltres de fer un bon ús dels sistemes de sanejament, ja que utilitzar la xarxa de clavegueram com una extensió de les escombraries posa en risc, dificulta, encareix i, en alguns casos, fa inviable l’aprofitament eficient d’aquest nou recurs, les aigües residuals.

 

 

SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local