La regidora d’Habitatge, Iolanda Sánchez, detalla les línies mestres d’una estratègia que combina nova construcció, mobilització d’habitatges buits i regulació de preus
En un moment en què Catalunya afronta una emergència habitacional sense precedents, Vilanova i la Geltrú ha posat en marxa un full de ruta contundent per revertir anys d’aturada en la promoció pública i garantir, de manera efectiva, el dret a l’habitatge. La regidora d’Habitatge, Iolanda Sánchez, detalla les línies mestres d’una estratègia que combina nova construcció, mobilització d’habitatges buits i regulació de preus, i que situa la ciutat com a referent en polítiques valentes i transformadores.
Un context marcat per l’especulació i la pujada de preus
La regidora és clara: “L’habitatge s’ha convertit en un producte especulatiu, i això cal trencar-ho”. En els darrers anys, el rendiment inversor del mercat immobiliari ha arribat a entre un 9% i un 12%, molt per sobre del que ofereixen altres productes financers. Aquesta rendibilitat ha disparat els preus de compra i lloguer, dificultant que moltes famílies puguin iniciar un projecte de vida.
A Vilanova, la diagnosi es repeteix: alta demanda, poca oferta pública i saturació. Per això, la ciutat ha decidit actuar.
Tornar a construir habitatge públic després de 15 anys
Des del 2009 no s’havien impulsat noves promocions públiques a la ciutat. Ara, el govern municipal ha mobilitzat tot el sòl disponible i prepara la posada en marxa de les primeres promocions d’habitatge social i assequible en més d’una dècada.
Els quatre solars del Llimonet permetran la construcció de 78 habitatges de lloguer assequible, gestionats per promotors socials. “Les obres començaran en pocs mesos”, avança Sánchez. A aquests pisos se sumarà una iniciativa pionera de cohabitatge cooperatiu, una fórmula que la ciutat vol potenciar: “Anem tard, però estem recuperant el temps perdut”, assegura la regidora.
Un nou POUM per garantir el 50% de sòl destinat a protecció oficial
El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és l’eina clau per assegurar sòl per a futures promocions. La proposta municipal planteja que la meitat del sòl de nova planificació es destini a habitatge protegit —tant de compra com de lloguer—, un model que permetria estabilitzar preus i guanyar múscul públic.
Aquest POUM també ha de resoldre altres necessitats de futur: el sòl per al nou hospital, nous equipaments, mobilitat, zones verdes, industrialització sostenible i barris equilibrats que reforcin la cohesió social.
Mobilitzar pisos buits i promocions ocupades
Una altra línia d’actuació prioritària és fer aflorar habitatges ja existents. L’Ajuntament impulsa el programa Reallotgem, que lloga pisos privats buits, n’assumeix petites rehabilitacions, i els incorpora al parc públic per atendre famílies vulnerables.
Paral·lelament, la ciutat ha treballat amb la Generalitat per adquirir promocions senceres buides o ocupades irregularment. L’exemple més conegut és la Rambla Sant Jordi, on Incasòl ha comprat 107 habitatges que s’estan preparant per rehabilitar. “Exigim màxima agilitat. No podem esperar més”, insisteix Sánchez.
Dues promocions més estan en tràmit de ser adquirides per regularitzar ocupacions i destinar-les a emergència.
Regular els preus del lloguer i reforçar la inspecció
Els ajuntaments tenen poques competències en matèria d’habitatge, però la regidora recorda que la regulació depèn de les lleis catalanes i estatals. Per això, el grup dels comuns ha pactat amb el Govern la creació de zones tensionades, el dret de tanteig i retracte, i —una novetat important— la incorporació de 100 inspectors arreu del país per garantir que els contractes de lloguer s’ajustin a la regulació de preus. “Sense control ni sancions, la llei no serveix”, afirma.
Rehabilitació per lluitar contra un parc envellit
Amb una ciutat que va créixer sobretot als anys 60 i 70, l’estat de molts edificis requereix actuacions urgents: accessibilitat, ascensors, eficiència energètica i capacitat de resistir episodis climàtics extrems.
Els fons Next Generation no han arribat als barris que més ho necessitaven. Per això, Vilanova reclama a la Generalitat fons estructurals de rehabilitació, prioritzant famílies amb menys recursos.
Acompanyament social i manca d’alternatives immediates
L’Oficina Local d’Habitatge i Serveis Socials treballen colze a colze per donar suport a famílies amb dificultats: ajuts al lloguer, seguiments personalitzats, suport davant de desnonaments… Però la regidora reconeix la dificultat: “No tenim alternatives residencials immediates quan hi ha un desnonament”. Per això, l’Ajuntament fa una crida a la ciutadania: qualsevol propietari amb un pis buït pot posar-lo a disposició del programa municipal amb garanties i seguretat.
Una ciutat que mira al futur amb criteris de sostenibilitat i cohesió
La planificació urbanística que proposa el nou POUM no és només una resposta a l’emergència habitacional, sinó una visió de ciutat: habitable, equilibrada, sostenible i amb serveis garantits per als pròxims 100 anys. Habitatge, mobilitat, equipaments, zones verdes, activitat econòmica i industrial: tot ha d’avançar conjuntament. “L’habitatge és un dret, però el dret a viure en comunitat també ho és”, conclou Sánchez.
