La Residència de Gent Gran de l’Hospital Sant Camil reforça el model d’atenció del CSAPG basat en la proximitat, la continuïtat assistencial i la mirada centrada en la persona
Envellir no hauria de voler dir desaparèixer de la vida quotidiana. Hauria de voler dir continuar-la, amb els suports necessaris, amb seguretat i amb la màxima autonomia possible. Aquesta és la mirada des de la qual la Residència de Gent Gran de l’Hospital Sant Camil, del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf, acompanya les persones grans que, per situació de dependència, fragilitat o complexitat clínica, necessiten un entorn de cura estable, professional i humà.
La residència forma part de l’Hospital Residència Sant Camil, a Sant Pere de Ribes, un centre sanitari i sociosanitari de referència al Garraf, amb una trajectòria arrelada al territori i una ubicació singular, entre vinyes i dins d’un entorn hospitalari. Aquesta combinació no és menor, ja que permet oferir una atenció residencial amb la calidesa que proporciona un espai de vida i, alhora, amb la seguretat d’estar connectada amb recursos sanitaris, professionals especialitzats i circuits assistencials que poden ser determinants quan una persona gran presenta una situació d’agudització o necessita una resposta clínica àgil.
La residència disposa de 64 places, 32 concertades i 32 privades, i atén principalment persones grans en situació de dependència, sovint amb pluripatologies, deteriorament cognitiu associat a processos de demència o necessitats d’acompanyament continuat. Són persones que requereixen molt més que la cobertura de les necessitats bàsiques, necessiten una atenció global, capaç d’integrar la dimensió física, emocional, cognitiva, social i espiritual. I aquest és, precisament, un dels trets que defineixen el model d’atenció del centre.
L’equip de la residència està format per professionals d’infermeria, auxiliars d’infermeria, medicina, fisioteràpia, teràpia ocupacional, treball social i psicologia, amb el suport del voluntariat. La seva tasca es basa en el treball interdisciplinari i en una experiència acumulada de molts anys, però també en una idea clara: cada persona resident té una història, unes preferències, uns hàbits i unes capacitats que cal preservar i respectar.
Una vida quotidiana amb sentit
Per això, parlar d’atenció centrada en la persona no és només utilitzar un concepte assistencial, és revisar com s’organitza el dia a dia perquè la residència no sigui percebuda com un lloc on s’arriba quan ja no es pot viure a casa, sinó com un espai on la vida continua d’una altra manera. El repte és trobar l’equilibri entre l’organització necessària, els àpats, la medicació, les cures, el descans, i la flexibilitat que permet adaptar rutines, activitats i relacions a cada persona. No es tracta que tothom faci el mateix, sinó que cadascú pugui mantenir, en la mesura del possible, allò que dona sentit a la seva vida.
En aquest dia a dia hi tenen un paper important la rehabilitació física, l’estimulació cognitiva, les activitats terapèutiques i de lleure, els espais compartits, les visites de familiars i amistats i els moments d’intimitat. La residència treballa perquè les activitats no siguin només entreteniment, sinó una eina per preservar capacitats, afavorir vincles, reforçar l’autoestima i sostenir el benestar emocional. La programació setmanal, organitzada pels professionals assistencials i amb la implicació de l’Associació de voluntaris i voluntàries de Sant Camil, s’adapta a les preferències i capacitats de cada persona resident i inclou activitats com sessions de música i cant, musicoteràpia grupal, lectura en veu alta, espais per donar veu a la saviesa i als records, mandales i expressió artística, pintura a l’oli, relaxació, sortides al jardí i activitats d’estimulació cognitiva en grups adaptats a les capacitats de cada persona.
En aquest sentit, el voluntariat és una peça essencial d’aquest model d’acompanyament. L’Associació de voluntaris i voluntàries de Sant Camil és present al centre des de l’any 1975, i al llarg de més de cinquanta anys, ha estat al costat de les persones ingressades i de les seves famílies. La seva aportació suma temps, calidesa, presència i tracte humà, i contribueix a fer de la residència un espai més proper, viu i connectat amb la comunitat.
Les activitats són una eina per trencar la monotonia, mantenir la motivació i reforçar el sentiment de pertinença a una comunitat. Participar en una dinàmica de grup, recordar la lletra d’una cançó, pintar un quadre, conversar sobre vivències pròpies o sentir-se escoltat permet preservar capacitats i, alhora, combatre la soledat no desitjada. En aquesta etapa de la vida en què les limitacions poden guanyar presència, aquestes experiències ajuden a prendre consciència que encara es poden fer coses significatives, compartir coneixements, formar part d’un grup i sentir-se útils.
En aquesta línia, la residència ha impulsat experiències com la musicoteràpia grupal, que afavoreix l’expressió emocional, ajuda a reduir l’ansietat i facilita la connexió amb els altres, fins i tot quan les paraules no són l’eina principal de comunicació. Aquesta experiència, iniciada a la residència amb una molt bona acollida, també s’ha pogut estendre a altres unitats del CSAPG, com l’atenció intermèdia i la unitat de cures pal·liatives, en aquests casos en format de sessions terapèutiques individuals adaptades a les característiques dels pacients.
Acompanyar també les famílies
L’ingrés d’una persona gran en una residència acostuma a ser un moment complex, sovint arriba després d’un procés de pèrdua d’autonomia, d’esgotament familiar o de dols acumulats. Per això, abans de l’ingrés l’equip posa especial atenció a escoltar, informar i entendre com viu la situació tant la persona que ingressarà com el seu entorn cuidador. Aquest primer pas d’escolta contribueix a percebre la residència com un entorn que entén i acompanya el procés de cura, i té continuïtat després de l’ingrés amb el seguiment dels professionals.
L’acompanyament és important perquè la culpa, la incertesa o la por poden aparèixer quan la decisió ja està presa. En aquests casos, el suport emocional, psicològic i social ajuda a construir confiança i a fer de la residència un espai compartit de cura, també per a les famílies. En aquest context, la figura del psicòleg té un paper rellevant dins del model d’atenció integral de la residència.
El benestar de les persones grans no es mesura només a partir de la cura física, sinó també de la dignitat, el suport emocional, els vincles i la capacitat d’acompanyar els moments més complexos de la vida. La seva intervenció permet oferir un espai segur d’escolta activa a les persones residents, abordar situacions de por, ansietat o patiment existencial i ajudar-les a donar sentit a aquesta etapa, respectant sempre la seva biografia, les seves voluntats i la seva manera de viure.
El suport psicològic també s’estén a les famílies, especialment en moments de malaltia avançada, claudicació familiar o procés de dol, tant abans com després de les pèrdues. Alhora, el psicòleg acompanya els equips professionals i el voluntariat en la reflexió sobre casos complexos, la gestió de la sobrecàrrega emocional, l’estrès, l’ansietat, el desgast professional o les situacions de conflicte que poden aparèixer en l’àmbit de la cura. Aquesta mirada reforça una manera d’atendre que no se centra només en la salut, sinó també en el benestar emocional, social i espiritual de les persones residents, les famílies i els equips que les acompanyen.
El fet de formar part del CSAPG també aporta una dimensió pròpia. El Consorci ha reforçat els darrers anys una atenció assistencial basada en la continuïtat, la docència, la recerca, la innovació i la millora de l’experiència de pacients i famílies. Aquest enfocament també travessa l’àmbit residencial. La residència està integrada en un entorn hospitalari universitari, amb convenis de pràctiques i contacte amb estudiants i professionals en formació. Aquesta realitat afavoreix una mirada actualitzada, oberta a l’aprenentatge i connectada amb els nous reptes de l’atenció a les persones grans.
Aquesta mirada també es veu en la col·laboració amb el Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades i les seves Famílies de la Fundació “la Caixa”, que ha permès reforçar el suport psicosocial i espiritual a persones residents i famílies, i alhora generar espais d’intercanvi i aprenentatge entre equips professionals de diferents residències del territori. Cuidar, en aquest context, vol dir atendre la salut, i també el patiment, les emocions, els vincles i el sentit de vida.
La ciutadania coneix sovint les residències des de la distància o des de moments vitals difícils. Però una residència no és només un recurs assistencial ni un espai físic on viure, pot ser també un lloc on reprendre el camí, establir noves relacions, conservar rutines, compartir experiències i sentir-se acompanyat. A Sant Camil, aquesta és la idea de fons: cuidar les persones grans no és substituir la seva vida, sinó ajudar-les a continuar-la amb dignitat, seguretat i estima.
