La por de perdre’s alguna cosa pot convertir la connexió permanent en una font d’angoixa, especialment durant l’adolescència, quan sentir-se part del grup té un pes determinant.
El mòbil està apagat, però el cap continua connectat. Què estarà passant al grup de WhatsApp? Hauran penjat alguna cosa a Instagram? Els amics estaran junts sense avisar? I si està passant alguna cosa important i no me n'assabento?
Aquesta sensació té un nom: FOMO, les sigles en anglès de Fear Of Missing Out, que es podria traduir com la por de perdre’s alguna cosa. És especialment habitual entre els adolescents i està molt relacionada amb la manera com utilitzen les xarxes socials.
Sempre hi ha alguna cosa passant
Fa uns anys, si un adolescent sortia de casa sense quedar amb els amics, probablement no sabia què estaven fent fins que els tornava a veure. Ara és diferent. Les notificacions, les històries d’Instagram, els vídeos i els grups de missatgeria permeten saber què fan els altres pràcticament en temps real. I això pot generar una sensació estranya: encara que no passi res, sembla que sempre passa alguna cosa.
Un adolescent pot estar tranquil·lament estudiant a la seva habitació i, de sobte, mirar el mòbil. No perquè necessiti res concret, sinó per comprovar que no s’està perdent res. Un cop, i un altre, i un altre.
La necessitat d’estar al dia
El problema no és només passar moltes hores davant d’una pantalla. En alguns casos, el que pesa més és la sensació d’haver d’estar disponible.
No respondre a un missatge durant una estona pot generar preocupació. No veure una història pot fer pensar que s’ha perdut alguna cosa. I veure els amics junts, en una fotografia, pot provocar la sensació de quedar fora, encara que ningú ho hagi fet expressament.
Durant l’adolescència, quan pertànyer a un grup té una importància especial, aquestes situacions poden afectar més. La necessitat d’encaixar i sentir-se acceptat fa que qualsevol senyal d’exclusió pugui viure’s amb molta intensitat.
Les xarxes només ensenyen una part de la realitat
Hi ha, a més, una trampa. Les xarxes mostren sobretot els moments que mereixen ser ensenyats: una festa, un sopar, una excursió, una tarda amb amics.
El que no es veu és l’adolescent que aquella mateixa tarda s’ha quedat a casa, està avorrit o ha tingut un mal dia. Comparar la vida real amb aquesta selecció de moments pot fer que sembli que els altres sempre s’ho passen millor. Per això, el FOMO no és simplement «estar enganxat al mòbil». Té més a veure amb la por de quedar fora i amb la necessitat de saber què fan els altres en tot moment.
Aprendre que no cal estar sempre connectat
Combatre aquesta sensació no significa haver de prohibir les xarxes. També és important que els adolescents aprenguin, a poc a poc, que no passa res per no saber què està passant durant una hora, una tarda o fins i tot un dia.
Deixar el mòbil lluny, desactivar algunes notificacions o reservar moments sense pantalles pot ajudar. Però, sobretot, cal entendre que estar desconnectat no vol dir estar exclòs.Perquè, paradoxalment, en una època en què és més fàcil que mai saber què fan els altres, potser una de les coses més difícils és aprendre a no haver-ho de saber tot.
